Les estratègies d’aprenentatge en un context de composició musical col·lectiva en infants de 7 i 8 anys

Abstract

Històricament, pel conjunt de variables que entren en joc en els mecanismes d’ensenyament i aprenentatge, la definició i categorització del concepte d’estratègia ha esdevingut en sí mateixa un motiu de discussió teòrica abordat per un gran nombre de matèries i d’enfocaments. Durant els anys 90, va haver-hi una intensificació de les aportacions i, des de la psicologia cognitiva i la perspectiva socioconstructivista, es va assumir la importància sobre les representacions mentals de la realitat, les quals trobaven l’origen, desenvolupament i sentit social als materials, eines i operacions utilitzats en la construcció del coneixement. A partir d’aquest corpus, sorgeix l’interès d’estudiar, a l’aula de música, les relacions entre la representació i el context, i la tria d’estratègies durant un procés d’aprenentatge obert i complex com és la composició musical col·lectiva. Aquesta recerca es contextualitza en una Escola de Música de Barcelona, a l’assignatura de Llenguatge musical amb infants de 7 i 8 anys, i té com a finalitat conèixer quines són les estratègies d’aprenentatge implicades en un context de composició col·lectiva que fan possible el progrés en termes d’autonomia i expertesa de l’alumnat. Per a tal fi, es dissenya i s’implementa una intervenció didàctica de 13 sessions d’1h aproximadament, de la qual s’estudia en profunditat el procés de composició col·lectiva, de 4 sessions. La realitat d’estudi és concebuda com un estudi de cas on el grup classe és un tot, amb unes anàlisis específiques de cada participant a l’última fase d’anàlisi. S’utilitza la perspectiva d’investigació-acció atesa la condició de la investigadora, que és alhora docent d’aquest grup. La construcció de coneixement a partir de les anàlisis es realitza a mitjançant una categorització emergent sistemàtica de les dades del treball de camp -basada en la teoria fonamentada-, així com unes entrevistes semiestructurades al final de la intervenció. Concretament, s’analitza del discurs d'aula (actes de parla, produccions musicals i comportaments dels infants), que queda recollit en els enregistraments, entrevistes i el diari de camp. Com a resultats de la recerca es constata l’existència, ús i desenvolupament d’unes estratègies per a l’aprenentatge en un context de composició musical col·lectiva amb infants. S’evidencien fins a vuit funcions d’estratègies (adaptar-se, repetir, explorar, recordar, variar, expressar, relacionar, entendre-explicar-se) que permeten l'avenç cap a un aprenentatge global i significatiu. S’aporten i es classifiquen uns indicadors d’anàlisi i valoració que engloben accions, idees i produccions sonores que caracteritzen el procés creatiu de l’alumnat estudiat. Es defineix l’avenç d’aquests infants cap a l’autonomia i l’expertesa en relació als cinc nivells d’usos d’estratègies tipificats, on el nivell de transició cap a l’expertesa es considera clau en l’aprenentatge dins el procés de composició. També es corrobora com a decisiu per a l’avenç en l’autonomia i l’expertesa del grup la influència de la participació docent en la funció del guiatge docent. Tots aquests resultats tenen implicacions en la praxis educativa per a la millora de l’ensenyament-aprenentatge del procés compositiu musical.

Historically, defining learning strategies, as a matter of theory, has been a complex issue for the complexity of operations involved in learning and teaching processes. During the ’90, there was a large number of theoretical contributions mostly from cognitive psychology and sociocontructivism perspectives, that assumed that mental representations of the reality started with tools, materials and social meanings and operations through which the knowledge is built. Having this corpus in mind, it results the interest of study the relations between the representation and context, and the selection of strategies in an open and complex process such as collective music composition. This research is contextualised in a Music School in Barcelona, in the solfa (Music Language) subject for children aged 7 and 8. Its aim is to know which strategies are involved in a collective music composition that makes the progress possible in terms of autonomy and expertise. For this purpose 13h-­‐didactic intervention was designed and developed. This is a case study where the group class is conceived as a whole, although there are specific analyses for each participant at the end of the analysis chapter. The methodological approach is the action-­‐research, assuming the condition of being teacher and researcher at the same time. The knowledge emerged though a systematic categorisation of the classroom discourse inspired by the Grounded theory. The data was taken from recordings in the class, interviews and field notes. As results of this work, the existence, use and development of learning strategies for a collective music composition were confirm. There were found eight functions of strategies (adaptation, repetition, exploration, memorising, varying, expressing, relating and understand/express oneself) that allow the progress to a holistic and meaningful learning. Some indicators for the analysis and value were brought to light that include actions, ideas and sound productions that define the children’s creative process. The progress to the autonomy and expertise is defined related to five levels of uses of strategies, where the “transition” level to the expertise seems to be crucial in the composition process. Another point appears as crucial in the progress to pupils’ autonomy and expertise that is the influence of the guiding teacher. All these results may have consequences in the educational praxis, in particular for the improvement of the teaching and learning during the music composition process.