Sistema de protección de los intereses del autor y el empresario en la propiedad intelectual (régimen del empresario en el ámbito de la propiedad intelectual)

Abstract

Els evidents canvis socials i tecnològics esdevinguts en l'última dècada afecten de manera principal a les Indústries Culturals i Creatives i, molt en particular, a la indústria editorial, musical i audiovisual. Aquests canvis, juntament amb la intangibilitat dels béns amb els quals aquestes trafiquen, han provocat una alteració estructural en la forma de creació, producció i distribució en aquests sectors, donant lloc a nous models de negoci. La Propietat Intel·lectual sempre ha jugat un paper decisiu en la configuració dels models de negoci d'aquestes tres indústries, fomentant uns models i impedint-ne d’altres. Tradicionalment el legislador ha pres una posició “autor-cèntrica” en la normativa aplicable a aquesta matèria amb l'objectiu de protegir al creador com a part feble de la cadena de valor i així, protegir també l'incentiu a la creació. És raonable que periòdicament ens preguntem si la Propietat Intel·lectual compleix el seu paper, especialment, quan ha existit un canvi en les formes de producció i distribució. A més, el temps transcorregut des de l'inici de la transformació d'aquests sectors fa que ja sigui possible albirar les línies mestres dels nous models de negoci. Per realitzar aquest estudi s'ha assumit la premissa conforme tot el sistema de protecció de la Propietat Intel·lectual ha de tenir com a efecte el foment de la creativitat, la qual cosa porta aparellada la necessitat de l'accés de les obres al mercat perquè existeixi un ampli patrimoni cultural que reverteixi en benefici de la societat. En el present treball s'ha plantejat el paper de la Propietat Intel·lectual en un aspecte molt concret de la cadena: el sistema de protecció dels interessos de l'autor i els de l'empresari. La relació entre el creador i qui ha de donar a conèixer la seva obra al públic és essencial per a la difusió de la cultura i la Llei de Propietat Intel·lectual espanyola recull diversos instruments contractuals per canalitzar-la: (i) el contracte d'edició; (ii) el contracte d'edició musical; (iii) el contracte de producció teatral i execució musical i (iv) el contracte de producció audiovisual. L'anàlisi d'aquests contractes permetrà conèixer en quins termes es relacionen ambdues figures, així com els interessos que prevalen pel legislador i les mesures que estableix per protegir-los. El resultat ens mostrarà el model de negoci que està considerant la Llei, així com si la regulació dóna cabuda a les noves formes de crear, produir i comercialitzar els béns immaterials. En definitiva, l'objecte d'aquest treball és qüestionar-se no només si el sistema de protecció dels interessos de l'autor i de l'empresari és idoni per aconseguir un incentiu per a la creació adequat als nous models de negoci editorials, musicals i audiovisuals sinó plantejar-se l'existència del propi sistema.

Los evidentes cambios sociales y tecnológicos acaecidos en la última década afectan de manera principal a las Industrias Culturales y Creativas y, muy en particular, a la industria editorial, musical y audiovisual. Dichos cambios, unidos a la intangibilidad de los bienes con los que éstas trafican, han provocado una alteración estructural de la forma de creación, producción y distribución en estos sectores, dando lugar a nuevos modelos de negocio. La Propiedad Intelectual siempre ha jugado un papel decisivo en la configuración de los modelos de negocio de estas tres industrias fomentando unos e impidiendo otros. Tradicionalmente el legislador ha tomado una posición “autor-céntrica” en la normativa aplicable a esta materia con el objetivo de proteger al creador como parte débil de la cadena de valor y así, proteger también el incentivo a la creación. Es razonable que periódicamente nos preguntemos si la Propiedad Intelectual cumple su papel, en especial, cuando ha existido un cambio en las formas de producción y distribución. Además, el tiempo trascurrido desde el inicio de la transformación de estos sectores hace que ya sea posible vislumbrar las líneas maestras de los nuevos modelos de negocio. Para realizar este estudio se ha asumido la premisa conforme todo el sistema de protección de la Propiedad Intelectual debe tener como efecto el fomento de la creatividad, lo que lleva aparejado la necesidad del acceso de las obras al mercado para que exista un amplio acervo cultural que revierta en beneficio de la sociedad. En el presente trabajo se ha planteado el papel de la Propiedad Intelectual en un aspecto muy concreto de la cadena: el sistema de protección de los intereses del autor y los del empresario. La relación entre el creador y quien debe dar a conocer su obra al público es esencial para la difusión de la cultura y la Ley de Propiedad Intelectual española recoge varios instrumentos contractuales para canalizarla: (i) el contrato de edición; (ii) el contrato de edición musical; (iii) el contrato de producción teatral y ejecución musical y (iv) el contrato de producción audiovisual. El análisis de esos contratos permitirá conocer en qué términos se relacionan ambas figuras, así como los intereses que prima el legislador y las medidas que establece para protegerlos. El resultado nos mostrará el modelo de negocio que está considerando la Ley, así como si la regulación da cabida a las nuevas formas de crear, producir y comercializar los bienes inmateriales. En definitiva, el objeto de este trabajo es cuestionarse no sólo si el sistema de protección de los intereses del autor y del empresario es idóneo para lograr un incentivo para la creación adecuado a los nuevos modelos de negocio editoriales, musicales y audiovisuales sino plantearse la existencia del propio sistema.

The important social and technological changes that have occurred in the last decade have had a profound effect on the Cultural and Creative Industries and, most particularly, for the publishing, musical and audiovisual industry. These changes, along with the intangibility of the goods affected, have provoked a change in the way creations are produced and distributed in these industries, and therefore new business models are being developed. Intellectual property has played a decisive role in the configuration of these industries’ business models, promoting some and preventing others. The objective of this work is to analyze whether the current intellectual property system, designed to protect both business and author interests, provides an incentive for creation appropriate for the new business models of the editorial, musical and audiovisual industries, as well as to question the existence of the system itself. Traditionally, the legislator has seen intellectual property from an “author-centric” point of view. Their main objective has been to protect the author, since he has been considered the weakest part of the value chain, and thus also the creation. It is reasonable to question the role of intellectual property, especially when there is a deep change in the way intangible goods are produced and commercialized. In addition, the time passed during the change allows us to glimpse the outlines of the new business models. An assumption underlines this work: the system of protection established by intellectual property must have the effect of generating creativity. That means that all intellectual goods need access to the market in order to offer a wide cultural heritage which ultimately benefits society. This work focuses on the role of intellectual property in the interrelationships between author and business. The relationship between the creator and the agent responsible for introducing their work in the market is essential for the dissemination of culture. Spanish Intellectual Property Law has regulated four types of agreements for this: (i) the edition agreement; (ii) the music edition agreement; (iii) the theater production and the musical performance agreement; and (iv) the audiovisual production agreement. Analyzing these agreements will allow us to discover the conditions underlying the author-business relationship, as well as the preferred interests of the legislator and the measures he applies to protect those interests. The conclusions of this work will show which business models the Law is currently considering, and whether current legislation promotes new ways of creating, producing and commercializing intangible goods.