La atribución y determinación de la filiación, confluencias y divergencias de los ordenamientos civil y canónico

Abstract

Los cambios sociales y en los modelos de familia producidos como consecuencia de la aplicación de técnicas de reproducción asistida, la aprobación de los matrimonios entre el mismo sexo y otros fenómenos sociales y técnicos-científicos han requerido una regulación específica en el Derecho de filiación. Desde el Derecho civil español se han ido produciendo una serie de reformas para atender las nuevas situaciones en materia de paternidad maternidad y filiación desde sus propios principios constitucionales. A este respecto, el Codi Civil de Catalunya, más influido por la tradición canónica y romana, evidencia una mayor sensibilidad en el principio de veracidad material y de libre investigación de la paternidad. No obstante la relevancia de estos principios ha sido creciente en todo nuestro ordenamiento civil. En cuanto al ordenamiento canónico parte de la concepción antropológica y de matrimonio de la doctrina de la Iglesia como una base para dar respuesta a las cuestiones que plantean las diversas realidades filiatorias actuales. Con este fin se observa una evolución y concreción en el Derecho y la doctrina de la Iglesia desde los mismos principios doctrinales.

A nivel histórico estudiamos como el Derecho civil se ha ido resituando respecto del ordenamiento canónico, con el cual ha compartido una base fundamental. En esta materia hemos estudiado la distinta vigencia de los principios formales y de verdad material en las diferentes tradiciones jurídicas. Así, la disminución de la relevancia del principio formalista en el Derecho civil español ha acercado la normativa del Código Civil a los propios principios del Derecho civil catalán y al ordenamiento canónico.

A nivel sistemático, partimos de una racionalidad jurídica complexiva que permite comparar y articular ambos ordenamientos. Desde esta base, en el ámbito del Derecho canónico hemos intentado responder a la necesidad de una reflexión doctrinal y jurisprudencial que actualice los propios instrumentos legislativos en materia de filiación. En el Derecho civil hemos procurado aportar criterios que permitan dar una racionalidad que fundamente las soluciones dadas a las distintas situaciones filiatorias y la normativa al respecto. En este sentido, ambos ordenamientos jurídicos parten de dos principios comúnmente reconocidos: el derecho a la libre investigación de la paternidad y el de no discriminación por razón del nacimiento, pero las concreciones normativas son diversas.

Además, desde esta investigación comparada a nivel axiológico, hemos procurado profundizar en la comprensión de los principios constitucionales en materia de filiación. En este sentido hemos puesto en relación el principio de libertad de conciencia con los distintos principios con los que la doctrina ha abordado el derecho a conocer el origen biológico y la investigación de la paternidad. Así mismo, partiendo de la distinción entre una atribución biológica o jurídica de la filiación y la determinación jurídica de la misma, hemos analizado las coincidencias y

divergencias de ambos ordenamientos en la materia. Por último hemos investigado también articulación de ambos ordenamientos. Esta articulación se evidencia como necesaria atendiendo a la distinta naturaleza y fines de ambos sistemas jurídicos; pero también a su concurrencia en las mismas personas que son, a la vez, ciudadanos y fieles.

Els canvis socials i en els models de família produïts com a conseqüència de l'aplicació de tècniques de reproducció assistida, l'aprovació dels matrimonis entre el mateix sexe i altres fenòmens socials i tècnics-científics han requerit una regulació específica en el Dret de filiació. Des del Dret civil espanyol s'han anat produint una sèrie de reformes per atendre les noves situacions en matèria de paternitat, maternitat i filiació des dels seus propis principis constitucionals. Referent a això, el Codi Civil de Catalunya, més influït per la tradició canònica i romana, evidencia una major sensibilitat en el principi de veracitat material i de lliure investigació de la paternitat. No obstant la rellevància d'aquests principis ha estat creixent en tot el nostre ordenament civil. En quant a l'ordenament canònic parteix de la concepció antropològica i de matrimoni de la doctrina de l'Església com una base per donar resposta a les qüestions que plantegen les diverses realitats filiatòries actuals. Amb aquesta finalitat s'observa una evolució i concreció en el Dret i la doctrina de l'Església des dels mateixos principis doctrinals.

A nivell històric estudiem com el Dret civil s'ha anat resituant respecte l'ordenament canònic, amb el qual ha compartit una base fonamental. En aquesta matèria hem estudiat la diferent vigència dels principis formals i de veritat material en les diferents tradicions jurídiques. Així, la disminució de la rellevància del principi formalista en el Dret civil espanyol ha apropat la normativa del Codi Civil als propis principis del Dret civil català i l'ordenament canònic.

A nivell sistemàtic, partim d'una racionalitat jurídica complexiva que permet comparar i articular tots dos ordenaments. Des d'aquesta base, en l'àmbit del Dret canònic hem intentat respondre a la necessitat d'una reflexió doctrinal i jurisprudencial que actualitzi els propis instruments legislatius en matèria de filiació. En el Dret civil hem procurat aportar criteris que permetin donar una racionalitat que fonamenti les solucions donades a les diferents situacions filiatòries i la normativa referent a això. En aquest sentit, tots dos ordenaments jurídics parteixen de dos principis comunament reconeguts: el dret a la lliure investigació de la paternitat i el de no discriminació per raó del naixement, però les concrecions normatives són diverses.

A més, des d'aquesta recerca comparada a nivell axiològic, hem procurat aprofundir en la comprensió dels principis constitucionals en matèria de filiació. En aquest sentit hem posat en relació el principi de llibertat de consciència amb els diferents principis amb què la doctrina ha abordat el dret a conèixer l'origen biològic i la investigació de la paternitat. Així mateix, partint de la distinció entre una atribució biològica o jurídica de la filiació i la determinació jurídica de la mateixa, hem analitzat les coincidències i divergències d'ambdós ordenaments en la matèria. Finalment hem investigat també l’articulació de tots dos ordenaments. Aquesta articulació s'evidencia com a necessària atenent a la diferent naturalesa i fins de tots dos sistemes jurídics; però també a la seva concurrència en les mateixes persones que són, alhora, ciutadans i fidels.