El Maresme medieval. Exemples concrets de comunitats pageses

Abstract

L'estudi es proposa una visió de la vida quotidiana dels veïns de les viles de Mataró, d'Argentona i d'Òrrius, des de mitjans del segle XIV a finals del segle XV, partint de tres aspectes fonamentals per explicar-ho: la senyoria i els drets dominicals, el poblament i la societat.

El primer capítol comença amb una breu introducció a la demografia de les tres parròquies que ha permès veure com Mataró augmentava molt la seva població en contrast amb Argentona i Òrrius on decreix lleugerament. S’ennumeren totes les senyories que hi havia, constatant una gran fragmentació senyorial pel que fa a la senyoria territorial, no la jurisdiccional que estava en mans dels castells respectius.

La servitud i els mals usos, ens servirà per endinsar-nos en els remences, que sembla que representaven poc menys de la meitat dels habitants del territori durant la segona meitat del segle XIV. La senyoria comportava una sèrie d'exaccions i impostos senyorials, d'entre les quals destaca el lluïsme, el delme o el lloçol. Els censos emfitèutics era un altre de les rendes que es pagaven, principalment en espècie, malgrat que a mesura que anava avançant el segle XIV i el XV molts es van convertir en diner. Es tracten els destrets senyorials, els principals dels quals eren els molins i les ferreries, però també les escrivanies, el forn, el mercat, especialment important i dinàmic a Mataró, la carnisseria, i la pesca. Al territori, la totalitat del quatre molins d’aigua documentats es trobaven a la conca de la Riera d’Argentona. A Mataró, amb poca aigua, es va optar per construir un molí de vent a mitjan segle XV.

Tot aquest territori estava poblat, bàsicament, de masos, sobretot a Argentona i a Òrrius. En canvi, Mataró va anar evolucionant, amb un poblament dispers predominant fins ben entrada la segona meitat del segle XIV, per acabar amb una gran majoria de focs "urbans" a finals del segle XV. Després de mitjans del segle XIV detectem un augment molt significatiu de les vendes de masos en detriment de la construcció de masies de nova planta. Els masos rònecs és un dels aspectes que hem pogut documentar més bé, i que dóna testimoni del que va

representar el fenomen per al territori. Molts masos restaren abandonats abans de mitjans segle XIV, per bé que el seu procés d'enrunament s'aniria allargant, depenent dels casos, fins ben entrat el segle XV. Molts pagesos els van incorporar al seu patrimoni mitjançant compra o establiment, evidentment en condicions molt avantatjoses per part dels senyors. Pel que fa als preus dels masos, molt variables, sembla que tenien com a factor més determinant les càrregues que satisfeien en detriment del seu estat físic. L'estudi també confirma que els masos sovint tenien terres sota domini de diferents senyories, alhora que aquestes terres estaven molt fragmentades pel territori, documentant-se masos d'Argentona que tenien terres fins a set quilòmetres de la masia.

La darrera part del capítol la dediquem al poblament agrupat, força destacat a Mataró, amb un gran impuls a finals del segle XIV i durant gran part del segle XV, amb la plaça del mercat com a eix central, amb el pou i forns comunals, les carnisseries i les botigues porticades.

El darrer capítol es centra bàsicament en la família, en dos aspectes: el matrimoni i la mort. Veurem les estratègies matrimonials, on els cònjuges sovint trobaven la parella en la població d’origen o en la comarca, què representava la llegítima, i sobretot, què valia un dot.

Un dels aspectes que permet conèixer millor l'entorn religiós del testador són els llegats religiosos, amb la qual cosa podem endinsar-nos en les esglésies i capelles de cada parròquia i conèixer, entre d'altres, els seus altars. Els llegats familiars ens apropen al seu entorn familiar. Clourem amb el paper i la importància de l'hereu o la pubilla i amb la clàusula final: l'hereu universal.

The purpose of this thesis/research is to have a vision of the residents’ routine life in Mataró, Argentona and Òrrius, from mid XIV century till end of XV Century. This research is based in three fundamental facts to explain it: the manor, the population and the society.

The demography has allowed us to see how Mataró was rapidly increasing its population against Argentona and Òrrius where it was declining. We have documented a high amount of territorial manors, being the jurisdictional manors in hands of their own castles.

During the second half of XIV Century, the "remences" (servile people) represented half of the territory’s population. The manor implied some sort of rights and for the payment of taxes. The census where paid mainly in kind, although, while years were passing by, this will turn into money.

Among the manors rights we emphasize the mills and iron mongeries, but also the scribes, stoves, markets and meat shops. All the territory was populated, mainly with farms. Mataró since the second half of XVI Century, have experimented an urban growth surrounding the market square where it was located the water well, the communal stoves, the meat shops and the arcade stores.

Some of the facts we have been able to document properly are the abandoned farms, which started on the XIII Century. Many farmers have taken the farms to their heritage buying them either through establishment which were always under advantageous conditions for the sirs. The farms usually have lands under the dominion of various manors and were fragmented around the territory, sometimes without territorial continuity.

The last chapter is mainly based on the family, in two important facts: marriage and death. We've studied the dowry and the territorial origins of the consorts and spouses.

Thanks to the will/testament we know about the religious environment of

the testators being able to going deeper among the churches and chapels of each parish and acknowledge the altars. The family legacy is taking us closer to the family core. This research ends explaining the role and the relevance of the male heirs and the 'pubillas' (the female version of the male heir, the eldest daughter) and with the last review: the universal heir.