La política económica del nuevo estado español durante la Segunda Guerra Mundial: una aproximación a sus repercusiones en Cataluña

Abstract

La tesi presenta les conseqüències de l' intervencionisme de l'administració del general Franco en la indústria i el comerç català durant la segona guerra mundial. <br/>La guerra civil espanyola no va suposar per a Catalunya danys considerables per als equipaments industrials existents. En canvi, aquelles maquinàries o matèries primeres que les noves autoritats van considerar que s'havien utilitzat per a finalitats bèl·liques van ser confiscades i traslladades a d'altres zones d'Espanya, especialment al nord. Per això el punt de partida de, per exemple, la indústria metal·lúrgica catalana va resultar ser pitjor que en altres sectors.<br/>Les implicacions de la política exterior del Nou Estat així com els mecanismes del mercat negre i de l' intervencionisme van afectar el territori espanyol amb caràcter general . Però no van afectar l'estructura econòmica catalana. El sector tèxtil i el metal·lúrgic varen continuar dominant les activitats industrials. De tota manera la distribució del poder econòmic ,a l'interior dels esmentats sectors, es possible que patís alteracions importants. <br/>De 1939 a 1942 els empresaris catalans -una altra vegada amos dels mitjans de producció- es van llançar a satisfer la demanda continguda durant la guerra civil. Jugant amb aquesta demanda , amb el règim de preus taxats i amb les oportunes ocultacions de gèneres van aconseguir mantenir una constant pujada de preus. <br/>En el cas del tèxtil -conseqüents amb el comportament de la demanda- els fabricants desplaçaren els majoristes en la distribució de mercaderies.<br/>Les transaccions comercials es realitzaven rigorosament en metàl·lic i al comptat, atès que la majoria de les vegades es realitzaven de forma fraudulenta.<br/>El mercat negre també va donar ales al camp català. La mà d'obra emprada abans en la construcció es va desplaçar en bona mesura a la recerca de feines agrícoles, més remunerades i amb majors possibilitats d'aconseguir aliments, en uns moments en què per a una gran part de la població el que importava era sobreviure. <br/>A partir de 1943 quan el curs de la guerra mundial semblava ja decidit es va començar a parlar d'"indústries de guerra" i d'"indústries de pau". Per "indústries de guerra" s'entenien aquelles que havien nascut a Espanya i a Catalunya a l' abric de la contesa mundial i que constituïen un pèssim exemple de substitució d'importacions per la mala qualitat dels productes i els deficients mètodes de producció emprats. <br/>Davant d'aquest fenomen existien les indústries més tradicionals afectades greument per la falta de matèries primeres i menys proclius a explotar una situació que es considerava passatgera. Però la conjunció d'aquestes forces econòmiques tradicionals amb aquelles que detenien els ressorts polítics del Nou Estat va ser gairebé total. La Guerra Civil era encara massa present ' i l'actitud dels Aliats durant i en acabar la Segona Guerra mundial no va fer més que reforçar aquesta situació econòmica i social.

La tesis presenta las consecuencias del intervencionismo de la administración del General Franco sobre la industria y el comercio catalán durante la segunda guerra mundial.<br/>La guerra civil española no comportó para Cataluña daños considerables en los equipamientos industriales existentes. En cambio, aquellas maquinarias o<br/>materias primas que las nuevas autoridades consideraron que se habían utilizado para fines bélicos fueron incautadas y trasladadas a otros puntos de España, especialmente el Norte, con lo que el punto de partida de, por ejemplo, de la industria metalúrgica catalana resultó ser peor, en términos relativos, que en otros sectores.<br/>Las implicaciones de la política exterior del Nuevo Estado así como los mecanismos del mercado negro y del intervencionismo afectaron el territorio <br/>español con carácter de generalidad. Pero no afectaron la estructura económica catalana. El sector textil y el metalúrgico continuaron dominando las actividades industriales. De todas maneras la distribución del poder económico ,en el interior de los sectores citados, pudo haber sufrido alteraciones importantes.<br/>De 1939 a 1942 los empresarios catalanes -otra vez dueños de los medios de producción- se lanzaron a colmar la demanda contenida durante la guerra civil. Jugando con dicha demanda , con el régimen de precios tasados y con las oportunas ocultaciones de géneros lograron mantener una constante subida de precios.<br/>En el caso del textil , consecuentes con el comportamiento de la demanda- los fabricantes desplazaron a los mayoristas en la , distribuci6n de mercancías.<br/>Las transacciones comerciales se realizaban rigurosamente en metálico y al contado, tanto más cuanto que la mayoría de las veces se realizaban de forma fraudulenta.<br/>El mercado negro alentó también el campo catalán. La mano de obra empleada . normalmente en la construcción se desplazó sensiblemente en busca de faenas agrícolas, más remuneradas y mayores de posibilidades de conseguir alimentos, en unos momentos en los que para una gran parte de la población lo que importaba era sobrevivir.<br/>A partir de 1943 cuando el curso de la guerra mundial parecía ya decidido se empezó a hablar de "industrias de guerra" y de "industrias de paz". Por "industrias de guerra" se entendía aquellas que habían nacido en España y en Cataluña al calor de la contienda mundial y que constituían un pésimo ejemplo de substitución de importaciones por la mala calidad de los productos y los deficientes métodos de producción empleados. <br/>Frente a este fenómeno existían las industrias más tradicionales afectadas gravemente por la falta de materias primas y menos proclives a explotar una situación que se consideraba pasajera. Pero la conjunción de estas fuerzas económicas tradicionales con aquellas que detentaban los resortes políticos del Nuevo Estado fue casi total. La Guerra Civil estaba aún demasiado presente ' y la actitud de los Aliados durante y al acabar la Segunda Guerra mundial no hizo más que reforzar el fenómeno.

This work deals with the consequences of General Franco's interventionism over the Catalan trade and industry during the second World War.<br/>The Spanish civil war did not represent considerable damages to the existing industrial equipment in Catalonia. However, those machineries or raw materials considered by the new authorities as having been used during the civil war were confiscated and moved to other parts of Spain, especially to the North. As a consequence the starting and development of the Catalan metallurgical industry was, in relative terms, way behind of other sectors. <br/>The implications of the new state foreign policy, the mechanisms of the black market and the interventionism severally affected Spain as a whole. But they hardly had an impact over the Catalan economic structure. The textile sector and the metallurgic sector continued dominating the industrial activities. However the distribution of the economic power , inside the quoted sectors, may have suffered important alterations. <br/>From 1939 to 1942 the Catalan employers -once again owners of the means of production- tried actively to fulfill the demand contained during the civil war.<br/>Dealing with the aforementioned demand, with the price controls and with the black market, all these factors allowed to sustain and control a constant rise in prices. <br/>In the textile manufacturing sector, consistent with the behavior of the demand, manufacturers moved to become wholesalers as well .<br/>The commercial transactions were carried out rigorously in cash, as most of them were fraudulent deals. The black market encouraged also the Catalan agriculture. A lot of people moved from building activities to the agricultural jobs, better remunerated and with better possibilities to get direct nourishment, at a time when an important part of the population were struggling with starvation. <br/>From 1943 on, when the fate of the II W W seemed already decided, people spoke about "industries of war" and "industries of peace". The first ones were Spanish or Catalan shops created during the II World War. They became an abominable example of import substitution industries due to the bad quality of the products and the scare use of production methods. <br/>Next to this phenomenon, some traditional industries became severely affected by the lack of raw materials and less proned to exploiting a situation condemned to come to an early end. The collusion of these traditional economic forces with those born inside the New State was almost unavoidable. The Civil War was still too much present and the attitude of the Allies during and after of the Second World War contributed to reinforce this social and economic situation.