Beneficis cardiovasculars de la correcció De L’anèmia amb eritropoetina en els malalts amb insuficiència renal crònica prediàlisi. Influència de l’estrès oxidatiu, la inflamació i el Nt-Probnp

Abstract

La insuficiència renal crònica (IRC) presenta una mortalitat molt elevada i es considera per si mateixa un factor de risc cardiovascular. L’anèmia es una complicació freqüent de la insuficiència renal crònica i es causada principalment per déficit d’eritropoetina. A mesura que declina la funció renal s’instaura una hipertròfia del ventricle esquerra (HVE). No obstant els mecanismes pels quals es desenvolupa la HVE en els pacients amb IRC encara no estan ben definits. Tant l’anèmia i la HVE són factors de risc cardiovascular. La HVE augmenta el risc de mort d’origen cardiovascular i morbiditat en la población general i en la IRC. A la IRC s’han identificat altres factors de risc cardiovascular no tradicionals prevalents com la inflamació i l’estrès oxidatiu. La IRC és un estat prooxidant que es caracteritza per un augment de radicals lliures oxidants en relació als sistemes de defensa antioxidants. Un augment de l’estrès oxidatiu s’ha associat a disfunció miocàrdica. En els pacients amb IRC s’ha associat elevats nivells de marcadors inflamatoris com la proteïna C reactiva i la Interleucina-6 amb la HVE i la disfunció diastòlica. El tractament amb eritropoetina humana recombinant (rHu-Epo, o EPO) en els pacients amb IRC millora l’anèmia i s’ha objectivat que produeix una regressió de la hipertròfia ventricular esquerra. L’objectiu de la present Tesis Doctoral és investigar els efectes cardiovasculars de la correcció de l’anèmia durant 6 mesos de tractament amb eritropoetina, valorar la influència de l’estrès oxidatiu, la influència que pot tenir la inflamació amb la hipòtesi de que poden tenir un efecte negatiu en la regressió de la massa ventricular i avaluar la influència dels pèptids natriürètics com el NT-proBNP en la regressió de la hipertròfia ventricular després del tractament. Es va començar tractament amb EPO a 76 pacients amb insuficiència renal crònica en estadis 3 a 5 i hemoglobina (Hb) < 10 gr/ dL i que no havien rebut amb anterioritat tractament amb EPO durant 6 mesos. Els efectes de la correció de l’anemia en la regressió de la hipertròfia ventricular esquerre es van avaluar mitjançant ecocardiografies. Es va considerar que els pacients amb regresió de la massa ventricular > 10 % con responedors. Es va avaluar la influència de l’estrès oxidatiu, amb un pool extens de marcadors d’estrès oxidatiu entre ells el glutatió, les lipoproteïnes de baixa densitat (LDL) oxidades i la paraoxonasa, i avaluar a més la influència que pot tenir la inflamació amb marcadors d’inflamació com la proteïna C reactiva i la interleucina-6, i avaluar la influència dels pèptids natriürètics com el NT-proBNP en la regressió de la hipertròfia ventricular després del tractament. 49 pacients van finalitzar l’estudi. Amb el tractament amb eritropoetina els nivells d’hemoglobina van passar de 9,0 ± 0,6 gr/dL a 12,8 ± gr/dL (p<0,0001) i l’index de massa ventricular esquerra va passar de 69,2 ± 17,7 a 64 ±; 19,6 ml/m2,7. Es va produir una regressió de la hipertròfia ventricular esquerra en 25 pacients. En els pacients que no van regressar la massa cardíaca tenien major tensió arterial, major ràtio redox del glutatió , major glutatió oxidat i menor reduït que els que van respondre. La tensió arterial i el ràtio redox del glutatió van ser predictors de la regressió de la hipertròfia ventricular esquerra en els pacients amb insuficiència renal crònica prediàlisi. Els marcadors d’inflamació i en NT-proBNP no es van modificar amb el tractament i ni van tenir valor predictiu de la regressió de la massa cardíaca. En un subgrup de 23 pacients van continuar el seguiment a 12 mesos. Com a conclusions de l’estudi: El tractament de l’anèmia amb EPO s’associa a una reducció significativa de l’índex de massa ventricular esquerra en els pacients amb insuficiència renal crònica. La correcció de l’anèmia amb EPO regressa la hipertròfia ventricular esquerra en un 51 % dels pacients amb malaltia renal crònica. La tensió arterial es un factor predicitiu de regressió de la massa cardiaca, juntament amb la massa cardiaca basal. El tractament amb EPO té un efecte beneficiós en alguns paràmetres d’estrès oxidatiu. El ràtio GSH redox, com a marcador d’estrès oxidatiu, és un factor predictor independent de regressió de la hipertròfia ventricular esquerra en els pacients amb insuficiència renal crònica. El tractament amb EPO no modifica els nivells de marcadors inflamatoris com la IL-6 i la PCR en aquesta població. La inflamació té un efecte negatiu en la regressió de la MVE induïda pel tractament amb EPO i contribueix de forma independent als canvis en la MVE. El NT-proBNP està estretament relacionat amb la massa cardíaca i la presència d’hipertròfia cardíaca en la malaltia renal crònica. El tractament amb EPO no modifica els nivells de NT-proBNP en aquesta població, Els nivells de proBNP no tenen valor predictiu en la regressió de la massa ventricular esquerra induïda per la correcció de l’anèmia amb EPO. La millora observada en la reducció de l’index de massa ventricular esquerra es va mantenir als 12 mesos però no es va aconseguir una millora addicional, probablement per l’augment en el volum ventricular amb canvis en el patró geomètric cardíac amb augment de la hipertròfia excèntrica.

La insuficiencia renal crónica (IRC) presenta una mortalidad muy elevada y se considera por sí misma un factor de riesgo cardiovascular. La anemia es una complicación frecuente de la insuficiencia renal crónica y es causada principalmente por déficit de eritropoyetina. A medida que declina la función renal se instaura una hipertrofia del ventrículo izquierdo (HVI). No obstante los mecanismos por los que se desarrolla la HVI en los pacientes con IRC aún no están bien definidos. Tanto la anemia y la HVI son factores de riesgo cardiovascular. La HVI aumenta el riesgo de muerte de origen cardiovascular y morbilidad en la población general y en la IRC. En la IRC se han identificado otros factores de riesgo cardiovascular no tradicionales prevalentes como la inflamación y el estrés oxidativo. La IRC es un estado prooxidante que se caracteriza por un aumento de radicales libres oxidantes en relación a los sistemas de defensa antioxidantes. Un aumento del estrés oxidativo se ha asociado a disfunción miocárdica. En los pacientes con IRC se ha asociado elevados niveles de marcadores inflamatorios como la proteína C reactiva y la Interleucina-6 con la HVI y la disfunción diastólica. El tratamiento con eritropoyetina humana recombinante (Rhu-Epo, o EPO) en los pacientes con IRC mejora la anemia y ha objetivado que produce una regresión de la hipertrofia ventricular izquierda. El objetivo de la presente Tesis Doctoral es investigar los efectos cardiovasculares de la corrección de la anemia durante 6 meses tratamiento con eritropoyetina, valorar la influencia del estrés oxidativo, la influencia que puede tener la inflamación con la hipótesis de que pueden tener un efecto negativo en la regresión de la masa ventricular y evaluar la influencia de los péptidos natriuréticos como el NT-proBNP en la regresión de la hipertrofia ventricular después del tratamiento. Se comenzó tratamiento con EPO en 76 pacientes con insuficiencia renal crónica en estadios 3 a 5 y hemoglobina (Hb) <10 gr / dL y que no habían recibido con anterioridad tratamiento con EPO durante 6 meses. Los efectos de la corrección de la anemia en la regresión de la hipertrofia ventricular izquierda se evaluaron mediante ecocardiografías. Se consideró que los pacientes con regresión de la masa ventricular> 10% con respondedores. Se evaluó la influencia del estrés oxidativo, con un pool extenso de marcadores de estrés oxidativo entre ellos el glutatión, las lipoproteínas de baja densidad (LDL) oxidadas y la paraoxonasa, y evaluar además la influencia que puede tener la inflamación con marcadores de inflamación como la proteína C reactiva y la interleucina-6, y evaluar la influencia de los péptidos natriuréticos como el NT-proBNP en la regresión de la hipertrofia ventricular después del tratamiento. 49 pacientes finalizaron el estudio. Con el tratamiento con eritropoyetina los niveles de hemoglobina pasaron de 9,0 ± 0,6 gr / dL a 12,8 ± gr / dL (p <0,0001) y el índice de masa ventricular izquierda pasó de 69,2 ± 17,7 a 64 ±; 19,6 ml / m2,7. Se produjo una regresión de la hipertrofia ventricular izquierda en 25 pacientes. En los pacientes que no regresaron la masa cardíaca tenían mayor tensión arterial, mayor ratio redox del glutatión, mayor glutatión oxidado y menor reducido que los que respondieron. la tensión arterial y el ratio redox del glutatión fueron predictores de la regresión de la hipertrofia ventricular izquierda en los pacientes con insuficiencia renal crónica prediálisis. Los marcadores de inflamación y en NT-proBNP no se modificaron con el tratamiento y ni tener valor predictivo de la regresión de la masa cardíaca. En un subgrupo de 23 pacientes continuaron el seguimiento a 12 meses. Como conclusiones del estudio: El tratamiento de la anemia con EPO se asocia a una reducción significativa del índice de masa ventricular izquierda en los pacientes con insuficiencia renal crónica. La corrección de la anemia con EPO regresa la hipertrofia ventricular izquierda en un 51% de los pacientes con enfermedad renal crónica. La tensión arterial es un factor predicitiu de regresión de la masa cardiaca, junto con la masa cardiaca basal. El tratamiento con EPO tiene un efecto beneficioso en algunos parámetros de estrés oxidativo. El ratio GSH redox, como marcador de estrés oxidativo, es un factor predictor independiente de regresión de la hipertrofia ventricular izquierda en los pacientes con insuficiencia renal crónica. El tratamiento con EPO no modifica los niveles de marcadores inflamatorios como la IL-6 y la PCR en esta población. La inflamación tiene un efecto negativo en la regresión de la MVE inducida por el tratamiento con EPO y contribuye de forma independiente a los cambios en la MVE. El NT-proBNP está estrechamente relacionado con la masa cardíaca y la presencia de hipertrofia cardíaca en la enfermedad renal crónica. el tratamiento con EPO no modifica los niveles de NT-proBNP en esta población, los niveles de proBNP no tienen valor predictivo en la regresión de la masa ventricular izquierda inducida por la corrección de la anemia con EPO. La mejora observada en la reducción del índice