L'expropiació de la ciutat popular: La destrucció de la Colònia Castells de Barcelona (1923-2014)

Abstract

Aquesta tesis proposa una aproximació a la dinàmica del mode de producció de l'espai sota la geografia del capital. A partir de la recerca concreta de l'expropiació i destrucció d'una barriada obrera, la Colònia Castells de Barcelona, s'aborda l'estudi de l'expropiació genèrica de l'anomenada ciutat popular. La producció capitalista de la ciutat opera cíclica i espasmòdicament a partir de l'atracció, disciplinament i subjecció d'una mà d'obra, que en el seu esdevenir històric es veu atreta, explotada i exprimida, fins a que resulta disfuncional pel mode d'acumulació. En aquell moment, aquesta força de treball es expulsada -directa i indirectament-, dels espais de centralitat cap a les perifèries. El procés, no obstant, no resulta exempt de contradiccions, resistències i conflictes. El mode de producció colisiona constatment amb el mode d'apropiació de la ciutat per part dels habitants de rendes més baixes, que, en la recreació pràctica i quotidiana de les seves formes de vida creen barris populars, entorns geogràfics apropiats per a la convivència, el suport mutu i la pròpia supervivència. El cas d'expropiació i destrucció d'una barriada com la Colònia Castells, amb tota la seva complexitat i més enllà de la desparició material, suposa un exemple de desarticulació comunitària, de descomposició sistemàtica de classe, per impedir qualsevol indici de resistència per part de les classes populars al mode d'acumulació capitalista.

This PhD thesis aims at challenging spatial production dynamics currently expanding in cities subject to the geography of capital. Through a detailed analysis of the expropriation and destruction processes of a specific working-class neighbourhood, Còlonia Castells in Barcelona,

this thesis tackles the study of the the general expropriation of the so-called popular city. The capitalist production of the city cyclically and wildly acts by drawing, disciplining and restraining labour. Hence, labour-class is historically exploited and abused until it turns to be dysfunctional for the accumulation process itself. Eventually, it is directly or indirectly evicted from central spaces and casted away to the periphery. However, this process is not without contradictions, resistances and conflicts. The capitalist mode of production constantly clashes with spatial appropriation practices carried out in the city by lower-income inhabitants, who strive to survive in theirs working-class neighborhoods making up both a physical and social space at a more human scale day by day. The specific case of expropriation and destruction of Colònia Castells, in all of its complexity and despite its material disappearing, clearly shows that the breakdown of its working class-based social and spatial organization has had a key role in preventing its inhabitants from resisting the process of capital accumulation.