Perseguint les claus de l'èxit. Una anàlisi comparativa de tres experiències de desenvolupament rural: el Priorat, el Lluçanès i la Conca de Tremp

Abstract

Des del final de la Segona Guerra Mundial fins a la dècada de 1980, les àrees rurals dels països industrialitzats van evolucionar a remolc de l’ideari modernitzador, que a partir d’unes polítiques sectorials i centralistes, van propiciar la consolidació d’una agricultura productivista. Fruit dels impactes socials, ambientals i culturals que va generar aquest model agrari, durant els anys setanta i vuitanta es va anar gestant un nou enfocament per al desenvolupament de les àrees rurals, caracteritzat per un major èmfasi en els recursos locals i el protagonisme de la societat civil. Durant les últimes dècades, l’adopció d’aquest plantejament des de l’esfera institucional, així com la proliferació d’iniciatives sorgides des de l’àmbit local, han comportat la consolidació d’aquest enfocament com a nou paradigma de desenvolupament rural. A partir d’una revisió i una anàlisi crítica de la bibliografia acadèmica més rellevant, en aquesta tesi mostro quin és l’estat de la qüestió sobre aquest nou paradigma, alhora que identifico les principals mancances teòriques que expliquen que el desenvolupament rural segueixi sent, encara avui, un objecte d’estudi relativament ambigu i complex. A continuació, analitzo tres processos de desenvolupament rural que s’han desplegat recentment a Catalunya i que han presentat graus d’èxit diferents: el cas del Priorat, el cas del Lluçanès i el cas de la Conca de Tremp. Els tres processos són analitzats a partir de qüestionaris i grups focals amb agents del territori, i utilitzant el model de la rural web (van der Ploeg i Marsden 2008) com a marc de referència. L’anàlisi comparativa entre els tres casos d’estudi em permet identificar quins són els factors rellevants per a l’èxit d’un procés de desenvolupament rural, alhora que em permet contrastar la validesa del model de la rural web i elaborar-ne una proposta de reformulació. Així doncs, la present tesi suposa una doble contribució: d’una banda, avança en la conceptualització del desenvolupament rural, i de l’altra, aporta nous criteris per poder planificar i implementar iniciatives de desenvolupament rural amb més garanties d’èxit.

Since the end of World War II until the 1980s, rural areas of industrialized countries evolved in accordance with the idea of modernization, which on the basis of centralized and sectoral policies led to the consolidation of productivist agriculture. As a result of its social, environmental and cultural impacts, a new approach for rural development emerged during the seventies and eighties. This relied on a greater emphasis on local resources and the leadership of civil society. In recent decades, the adoption of this approach from the institutional sphere, as well as the proliferation of local initiatives, has meant its consolidation as a new paradigm of rural development. Through a review and a critical analysis of the most relevant academic literature, this thesis shows which is the state of the question on this new paradigm, at the same time that identifies the main theoretical gaps that explain why rural development is still an ambiguous and complex object of study. Then, I analyze three processes of rural development that have recently taken place in Catalonia and have presented different levels of success: the Priorat region, the Lluçanès region and the Conca de Tremp region. Using the model of the ‘rural web’ (van der Ploeg and Marsden 2008) as a framework, all case studies are analyzed based on questionnaires and focus groups with local stakeholders. The comparative analysis enables me to identify the key factors for a successful process of rural development. Moreover, it allows me to verify the validity of the ‘rural web’ and to draw up a proposal of reformulation of this model. Overall, this thesis represents a double contribution: on the one hand, it moves towards a better understanding of rural development; on the other hand, it provides new criteria for planning and implementing rural development initiatives with higher guarantees of success.