Estudi aleatoritzat sobre la formació presencial o virtual en suport vital bàsic i DEA a estudiants d'infermeria i de medicina i la seva retenció als sis mesos

Abstract

Introducció. La supervivència a l’aturada cardíaca depèn de l’eficàcia i rapidesa en l’aplicació de les maniobres de reanimació cardiopulmonar (RCP). És per això que les institucions internacionals estan molt actualitzades en els aspectes sobre educació i docència. Les darreres guies proposen que els cursos d’auto-instrucció amb vídeo-ordinador i ajuda mínima o sense instructor, combinats amb exercissis pràctics, es poden considerar una alternativa eficaç als cursos de Suport Vital Bàsic (SVB) i Desfibril·lació Externa Automàtica (DEA) guiats per instructor. No s’han donat encara recomanacions clares sobre els cursos utilitzant les Tècniques de la Informació i la Comunicació (TIC). L’objectiu d’aquest estudi va ser comparar l’eficàcia immediata i mantinguda de la formació en SVB i DEA amb metodologia presencial estàndard i un mètode virtual no presencial utilitzant vídeos formatius, una pàgina web i una plataforma moodle. Es van aleatoritzar 129 estudiants de primer any de Medicina i d’Infermeria de la Universitat Internacional de Catalunya en dos grups que superava el càlcul mostral necessari: Un grup presencial que rebia el curs segons recomanacions del Consell Català de Ressuscitació (CCR) i un grup virtual l’aprenentatge del qual es realitzava amb vídeo i maniquí d’autoformació més 45 minuts d’instructor. Els dos grups, que van ser homogenis, van ser avaluats de manera idèntica: els coneixements amb onze preguntes amb qüestionari Multiple Choice Questionnaires (MCQ), l’avaluació pràctica es va avaluar amb un cas pràctic fet sobre maniquí d’alta fidelitat. L’avaluador instructor utilitzava per l’avaluació la graella de Cardiff modificada. També es va fer un estudi econòmic simulat per avaluar els costos d’un i altre grup.

Resultats. Els coneixements teòrics a l’avaluació final no mostren diferències significatives en els dos grups. Pel que fa a l’avaluació pràctica, la puntuació mitja global de les habilitats pràctiques avaluades per l’instructor va ser significativament més elevada en el grup virtual (8,15 vs 7,7)( p<0,001). Les diferències es troben en els apartats de aproximació segura i valoració de la consciència, maniobra de front-mentó, així com en la valoració global de les compressions i la claredat al donar ordres sobre la col·locació dels pegats del DEA. En tots els altres ítems, no existeixen diferències significatives entre els dos grups. Al analitzar les avaluacions globals posant com a nota de tall el 7, no trobem diferències significatives entre els dos grups d’estudi pel que fa a l’avaluació teòrica, ni a l’avaluació pràctica del cas clínic amb instructor, ni tampoc l’avaluació que fa el SimPad de les compressions i ventilacions. Encara que no siguin significatius, hi ha millors resultats en els tres apartats en el grup virtual. Al cap de sis mesos, tant els coneixements teòrics com les habilitats pràctiques disminueixen al comparar-los amb les avaluacions finals però continuen a un nivell més elevat que l’inicial. Tot i així, el grup virtual continua mantenint uns nivells més alts que el grup presencial. Els resultats de l’estudi econòmic avaluat per preu per crèdit, per hora i alumne mostren un estalvi important en euros i hores de professorat en el grup virtual.

Conclusions. El grup virtual assegura el mateix nivell o un nivell superior de coneixements teòrics i pràctics que el grup presencial tant en resultats immediats com al cap de sis mesos. Els avantatges afegits de l’ensenyament virtual són l’augment d’autonomia de l’alumne, la disminució del cost (sobretot degut a l’estalvi en el professorat) i de la càrrega de treball de l’instructor.