Universitat Rovira i Virgili
Iranzo García, Maria Pilar
Barrios Arós, Charo
Tierno García, Juana María
2015-12-10
334 p.
Universitat Rovira i Virgili. Departament de Pedagogia
La direcció escolar està considerada per la literatura científica el segon factor més influent en els resultats escolars, després de l’acció del professorat. El nostre estudi analitza les tendències generals del exercici de la direcció escolar en referencia al perfil competencial y professional dels directors en exercici; a les tasques i funcions que realment desenvolupen; a la satisfacció en relació al seu càrrec i les seves necessitats per un òptim lideratge. També pretén contrastar aquestes tendències amb la normativa vigent i amb les recomanacions teòrica internacionals sobre el lideratge educatiu, amb la finalitat d’identificar els models de la millora escolar que els equips directius desenvolupen en els centres en les condicions actuals. Per fer-ho possible es compta amb una mostra representativa de 129 escoles d’educació primària (públiques, concertades i privades) dels SSTT d’Educació de Tarragona. S’ha utilitzat un qüestionari online destinat als directors que recull la seva opinió sobre el desenvolupament de la funció, així com sobre les condicions que determinen el seu model de direcció. La pluralitat i representativitat de la mostra permet realitzar un anàlisis diferencial de la direcció escolar en diferents tipologies de escola (rurals, urbanes, concertades-privades, d’alta complexitat) i obtenir informació relativa als models de direcció desenvolupats. Els resultats evidencien una major presencia dels models directius basats fonamentalment en la gestió en contrast amb els que es basen en el lideratge pedagògic, així com evitar actuacions referides a la coordinació i participació de la comunitat educativa en el govern dels centres. Els avançaments legals impulsen una progressiva professionalització dels directors. Apareixen, a més, relacions entre el lideratge, el gènere i l’experiència en el càrrec.
La dirección escolar está considerada por la literatura científica el segundo factor más influyente en los resultados escolares, después de la acción del profesorado. Nuestro estudio analiza las tendencias generales del ejercicio de la dirección escolar en referencia al perfil competencial y profesional de los directores en ejercicio; a las tareas y funciones que realmente desarrollan; a la satisfacción en relación a su cargo y sus necesidades para un óptimo liderazgo. También pretende contrastar estas tendencias con la normativa vigente y con las recomendaciones teóricas internacionales sobre liderazgo educativo, con la finalidad de identificar los modelos de mejora escolar que los equipos directivos desarrollan en los centros en las condiciones actuales. Para ello se cuenta con una muestra representativa de 129 escuelas de educación primaria (públicas, concertadas y privadas) de los SSTT de Educación de Tarragona. Se ha utilizado un cuestionario online destinado a los directores que recoge su opinión sobre el desarrollo de la función, así como sobre las condiciones que determinan su modelo de dirección. La pluralidad y representatividad de la muestra permite realizar un análisis diferencial de la dirección escolar en las diferentes tipologías de escuelas (rurales, urbanas, concertadas-privadas, de alta complejidad) y obtener información relativa a los modelos de dirección desarrollados. Los resultados evidencian una mayor presencia de modelos directivos basados fundamentalmente en la gestión en contraste con los que se basan en el liderazgo pedagógico, así como el evitar actuaciones referidas a la coordinación y participación de la comunidad educativa en el gobierno de los centros. Los avances legales impulsan una progresiva profesionalización de los directores. Aparecen, además, relaciones entre el liderazgo, el género y la experiencia en el cargo.
Scientific literature considers school management as the second more influential factor in schooling outcomes; the first one is the teacher staff action. Our study analyzes the general trends of the exercise of school leadership regarding the professional competence profile of the directors in the exercise; the tasks and functions that really developed; the satisfaction in relation to their position and their needs for optimal leadership. It also aims to compare these trends with current legislation and international recommendations on educational leadership theory, in order to identify patterns of school improvement that teams develop in schools under current conditions. To do that, we use a representative sample of 129 elementary schools (public schools, state-subsidised schools and private schools) in the Department of Education of Tarragona. It has been used a questionnaire online intended to the principals that picks up their opinions on the development of its function, as well as the conditions that determine their principalship model. The diversity and the representation of the sample, allows to carry out a distinguishing analysis of the school management within the different schools typology (rural, urban, state-subsided, private and with a high complexity) and to obtain information related to the management models developed. The results show a greater presence of management based mainly on management in contrast to models that are based on the pedagogical leadership, as well as the avoidance of actions relating to the coordination and participation of the educational community in the governance of schools. The legal advances encourage a progressive professionalization of the principals. Also appear relationships between leadership, gender and experience in the job.
Direcció escolar; Lideratge; Educació Primària; Dirección escolar; Liderazgo; Educación Primaria; School management; Leadership; Elementary Education
37 – Education. Training. Leisure time; 373 - Kinds of school providing general education
Ciències socials i jurídiques
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Departament de Pedagogia [134]
