Tratamiento con miniplatos inestables del síndrome de desequilibrio posterior en pacientes ancianos institucionalizados

Abstract

INTRODUCCIÓN: Los problemas de equilibrio son comunes entre los adultos mayores y específicamente el denominado Síndrome de Desequilibrio Posterior predisponiendo a los sujetos a sufrir caídas. El tratamiento fisioterápico habitual se basa principalmente en una mejora de la propiocepción y del equilibrio, permitiendo al individuo una mejor toma de conciencia de su posición corporal. OBJETIVO: Comprobar si el protocolo de tratamiento con miniplatos inestables propuesto mejora el equilibrio en pacientes geriátricos institucionalizados y diagnosticados de Síndrome de Desequilibrio Posterior. METODOLOGÍA: Ensayo clínico controlado aleatorizado, con ciego simple y dos grupos. Los participantes fueron ancianos de 65 años o más, sin discriminación por género, raza o nivel cultural y/o socioeconómico diagnosticados d e Síndrome de Desequilibrio Posterior e institucionalizados. La intervención consistió en un protocolo de ejercicios de propiocepción y equilibrio bajo la supervisión de un fisioterapeuta durante 12 semanas. El grupo control recibió el tratamiento convencional y habitual que venía recibiendo hasta el momento. La medición de resultados se basó en las escalas del test “Timed Up and Go” (TUG) y “Tinetti” cuyos resultados se registraron al inicio, 6 semanas, 8 semanas y 12 semanas de la intervención. RESULTADOS/DISCUSIÓN: La muestra se constituyó de 77 pacientes. En los resultados obtenidos se observó una mejora en el uso de miniplatos 1,77 (0,70-3,54) respecto al Tinetti Total y la relación existente entre cada punto más de Tinetti estático (-0,50) y con cada año más de edad (-0,08). Igualmente, se observó una reducción media en el TUG de 2,80 segundos (1,70-6,40), así como su relación con la edad del paciente, mostrando como por cada año adicional del paciente, empeoró el resultado obtenido en -0,05 (-0,08-0,03). CONCLUSIONES: Los miniplatos se han mostrado como un método más eficaz que el tratamiento convencional siendo mayor la mejora del equilibrio dinámico. El resultado del TUG se ha producido en menor grado y ha presentado menor relación que el Tinetti en comparación a la edad.

INTRODUCTION Balance issues, and most specifically Backward Disequilibrium Syndrome (BDS), are common amongst the elderly population. BDS is a postural disorder which implies a posterior shift of a person’s center of gravity, relative to their base of support, increasing their risk of falls. Falls are a main cause of morbidity and mortality, and a burden for the health system and its workers. Treatment for BDS is mainly based on improving proprioception and balance, in order to improve body awareness. This study aims to determine whether a specific protocol using unstable mini-boards can improve balance in institutionalized older people. PURPOSE To evaluate whether the proposed treatment protocol using unstable mi- ni-boards improves balance in institutio- nalized elderly patients, diagnosed with Backward Disequilibrium Syndrome. METHODS Single-blinded, 2-group, randomized controlled clinical trial. Patients were institutionalized adults, age 65 or older, of any gender, ethnic, cultural or socioeconomic status, diagnosed with Backward Disequilibrium Syndrome. The intervention group underwent a supervised, 12-week proprioception and balance exercise program. The control group continued receiving the conventional treatment they had been receiving so far. Outcomes were assessed using the Tinetti and Timed Up and Go (TUG) scales, at baseline, weeks 6, 8 and 12. RESULTS/DISCUSSION Sample consisted of 77 patients from 11 different residential homes in the Catalunya and Castilla Leon regions of Spain. Size was n=48 for the interven- tion group; n=29 for the control group, which was considered as well-balanced, for all analysis factors. Results showed a 1,77 improvement (= 0,70-3,54), relative to the Total Tinetti score and the existing relationship between each additional point for the Static Tine- tti (-0,50) with every additional age increase in years (-0,08). A mean reduc- tion of 2,80 seconds was observed for the TUG (1,70-6,40), as well as a corre- lation with the patient’s age, showing that for every additional life year, re- sults dropped by -0,05 (-0,08-0,03). For all subjects who enrolled and dropped out, an intention-to-treat analysis was undertaken, which showed no signifi- cant differences in final results. CONCLUSIONS The use of mini-boards has proven to be a more effective way of treatment than conventional therapy, achieving greater improvements in dynamic balance. Results for TUG were smaller, and have shown a lesser correlation to age than Tinetti scores.

INTRODUCCIÓ Els problemes d'equilibri són comuns entre els adults majors i específicament la denominada Síndrome del Desequilibri Posterior. Aquest desordre postural es caracteritza per una posició posterioritzada del centre de gravetat respecte a la base de suport, predisposant als individus a patir caigudes. Aquesta, és una causa important de mobilitat i mortalitat, a més a més d'una càrrega per al sistema de salut i els seus treballadors. El tractament fisioterapèutic habitual es basa principalment en una millora de la propiocepció i de l'equilibri, permetent a l'individu una millor presa de consciència de la seva posició corporal.OBJECTIU Comprovar si el protocol de tractament amb miniplats inestables proposat millora l'equilibri en pacients geriàtrics institucionalitzats i diagnosticats de Síndrome de Desequilibri Posterior.METODOLOGIA Assaig clínic controlat aleatoritzat, amb simple cec i dos grups. Els participants van ser ancians de 65 anys o més, sense discriminació per gènere, raça o nivell cultural i/o socioeconòmic. Havien d'estar diagnosticats de Síndrome de Desequilibri Posterior i trobar-se institucionalitzats. La intervenció va consistir en un protocol d'exercicis de propiocepció i equilibri sota la supervisió d'un fisioterapeuta durant 12 setmanes. El control va rebre el tractament convencional i habitual que venia rebent fins al moment. El mesurament dels resultats es va basar en les escales del test «Timed Up and Go» (TUG) i «Tinetti». Els resultats es van enregistrar a l'inici, 6 setmanes, 8 setmanes i 12 setmanes de la intervenció. RESULTATS/DISCUSSIÓ La mostra es va constituir de 77 pacients provinents d'11 centres assistencials de Catalunya i Castella i Lleó. Els grups es van trobar ben balancejats respecte a tots els factors d'anàlisis, tenint una mostra de n=48 per al grup miniplats i n=29 en el grup control. En els resultats obtinguts es va observar una millora en l'ús de miniplats 1,77 (0,70-3,54) respecte al Tinetti Total i la relació existent entre cada punt més de Tinetti estàtic (-0,50) i amb cada any més d'edat (-0,08). Igualment, es va observar una reducció mitjana en el TUG de 2,80 segons (1,70-6,40), així com la seva relació amb l'edat del pacient, mostrant com per cada any addicional del pacient, empitjorava el resultat obtingut -0,50 (-0,08-0,03). Cal destacar que es va realitzar una anàlisi amb intenció de tractar d'aquells subjectes que van iniciar l'estudi però no el van acabar, no mostrant diferències significatives en relació a la seva inclusió. CONCLUSIONS Els miniplats s'han mostrat com un mètode més eficaç que el tractament convencional essent major la millora de l'equilibri dinàmic. El resultat del TUG s'ha produït en menor grau i ha presentat menor relació que el Tinetti en comparació a l'edat.