From bond to attachment of the internationally adopted adolescent

Abstract

Aquest treball avalua, en primer lloc, la importància del temps que els pares passen amb els fills adoptats entre l'arribada i l'escolarització i com això afecta a l'ajustament psicològic del menor. En segon lloc, valora la importància de l'obertura en la comunicació familiar sobre els orígens i la història prèvia del menor i l'impacte que això té en l'ajustament psicològic d'aquest. Finalment, comprova si l'ajustament psicològic i l'obertura en la comunicació familiar són valiables predictives de l’aferrament segur en l'adolescent adoptat internacionalment. Els resultats reforcen les nostres hipòtesis, concloent que els nens adoptats que passen més temps amb els seus pares abans de ser escolaritzats presenten un millor ajustament psicològic. El mateix passa amb l'obertura en la comunicació familiar: aquells menors que senten o perceben en els seus pares una actitud oberta per parlar temes relacionats amb la seva història adoptiva, presenten millor ajustament psicològic que aquells que perceben dificultats per part dels pares per parlar qüestions del seu passat. Finalment, els resultats també aproven la hipòtesi de que l'obertura en la comunicació familiar i l'ajustament psicològic són variables predictores d'un vincle segur en l'adolescència. Aquests resultats destaquen la importància d'establir un vincle estable i segur entre nen i pares adoptius des del primer moment de l'arribada del menor. Conjuntament amb la comunicació familiar oberta, faciliten que el nen desenvolupi un aferrament segur amb els seus pares, des del qual poder entrar a l'edat adulta amb una base més sòlida.

Este trabajo evalua en primer lugar, la importancia del tiempo que los padres pasan con sus hijos adoptados entre la llegada y la escolarización y cómo esto afecta al ajuste psicólogico del menor. En segundo lugar, valora la importancia de la apertura en la comunicación familiar acerca de los orígenes y la historia previa del menor y el impacto que ello tiene en el ajuste psicológico del mismo. Finalmente, comprueba si el ajuste psicológico y la apertura en la comunicación familiar son valiables predictivas de un apego seguro en el adolescente adoptado internacionalmente. Los resultados refuerzan nuestras hipótesis, concluyendo que los niños adoptados que pasan más tiempo con sus padres antes de ser escolarizados presentan un mejor ajuste psicológico. Lo mismo pasa con la apertura en la comunicación familiar: aquellos menores que sienten o perciben en sus padres una actitud abierta para hablar temas relacionados con su historia adoptiva, presentan un mejor ajuste psicológico que aquellos que perciben dificultades por parte de los padres para hablar cuestiones de su pasado. Finalmente, los resultados también aprueban la hipótesis de que la apertura en la comunicación familiar y el ajuste psicológico son variables predictoras de un apego seguro en la adolescencia. Estos resultados destacan la importancia de establecer un vínculo estable y seguro entre niño y padres adoptivos des del primer momento de la llegada del menor. Conjuntamente con la comunicación familiar abierta, facilitan que el niño desarrolle un apego seguro con sus padres, des del que poder entrar en la edad adulta con una base más sólida.

This dissertation assesses, firstly, the importance of the time that parents spend with their adopted children between arrival and schooling and how this affects on the psychological adjustment of the child. Secondly, values the importance of openness in family communication about the child's origins and previous history and the impact that it has on the psychological adjustment of the child. Finally, checks whether the psychological adjustment and openness in family communication are predictable variables of a secure attachment in the internationally adopted adolescent. The results support our hypotheses, concluding that adopted children who spend more time with their parents before schooling have a better psychological adjustment. Same with the openness in family communication: those menors who feel or perceive in their parents an open attitude to discuss issues related to their adoptive history, present a better psychological adjustment than those who perceive difficulties by the parents to talk about his past. Finally, the results also support the hypothesis that openness in family communication and psychological adjustment are predictive variables of a secure attachment in adolescence. These results highlight the importance of establishing a stable and secure bond between child and adoptive parents from the first moment of the child's arrival. Jointly with the open in family communication make it easier for the child to develop a secure attachment with his parents, from which to enter into adulthood with a more solid base.