Universitat Ramon Llull. Esade
Partint del dret constitucional a la propietat i herència recollit en l'art. 33 de la Constitució Espanyola, la successió en el nostre ordenament jurídic es configura com una de les formes d'adquirir la propietat (art. 609 del C. c.). Per poder adquirir-la, cal que existeixi una crida real, per la qual cosa l'estudi de les fases de la vocació i la delació hereditàries és fonamental. L'anàlisi d'ambdues, que tenen origen romà, s'ha realitzat des d'un plànol teòric, contraposant crida general a oferiment concret. No obstant això, no cal afirmar la seva distinció clara en la seva aplicació pràctica, ja que en la majoria dels casos les figures es confonen. A més, vocació i delació no han estat tractades en les normes ni tan sols com a figures diferents; tampoc han estat regulades fixant les seves característiques, requisits i efectes. Aquesta situació suposa una llacuna legal que incideix directament en el problema analitzat en aquest treball, això és, la ineficàcia de la vocació per desconeixement del ius delationis. L'estudi parteix de la identitat de les figures en la seva aplicació pràctica. L'oferiment o vocació és indispensable per a l'adquisició del patrimoni hereditari, no obstant això no existeix una vocació real, ja que en el nostre sistema successori, excepte excepcions concretes, no es produeix cap crida per part de cap de les persones, ni de les institucions que intervenen en el complex procés successori. La falta d'aquesta crida sol ser la causa principal de la falta de coneixement del ius delationis, ja estiguem en seu de successió testada o intestada, impedint donar compliment a la voluntat del causant manifestada en testament o, si escau, a l'ordre de crides previst per la llei. Malgrat l'existència de normes excepcionals i la funció de les institucions que intervenen en el procediment, avui alterades per la nova Llei de Jurisdicció Voluntària, no es garanteix completament l'efectivitat del procés successori, amb la consegüent inseguretat jurídica. Tot això, sense perjudici del marc comunitari, que mitjançant la promulgació del Reglament de Successions Europeu, ha suposat un canvi d'enfocament en el dret successori espanyol. En aquesta línia es proposen mitjans per resoldre aquesta problemàtica sense alterar el sistema successori espanyol.
Partiendo del derecho constitucional a la propiedad y herencia recogido en el art. 33 de la Constitución Española, la sucesión en nuestro ordenamiento jurídico se configura como una de las formas de adquirir la propiedad (art. 609 del C.c.). Para poder adquirirla, es preciso que exista un llamamiento real, por lo que el estudio de las fases de la vocación y la delación hereditarias es fundamental. El análisis de ambas, que tienen origen romano, se ha realizado desde un plano teórico, contraponiendo llamamiento general a ofrecimiento concreto. Sin embargo, no cabe afirmar su distinción clara en su aplicación práctica, ya que en la mayoría de los casos las figuras se confunden. Además, vocación y delación no han sido tratadas en las normas ni tan siquiera como figuras distintas; tampoco han sido reguladas fijando sus características, requisitos y efectos. Esta situación supone una laguna legal que incide directamente en el problema analizado en este trabajo, esto es, la ineficacia de la vocación por desconocimiento del ius delationis. El estudio parte de la identidad de las figuras en su aplicación práctica. El ofrecimiento o vocación es indispensable para la adquisición del patrimonio hereditario, sin embargo no existe una vocación real, ya que en nuestro sistema sucesorio, salvo excepciones concretas, no se produce ningún llamamiento por parte de ninguna de las personas, ni de las instituciones que intervienen en el complejo proceso sucesorio. La falta de dicho llamamiento suele ser la causa principal de la falta de conocimiento del ius delationis, ya estemos en sede de sucesión testada o intestada, impidiendo dar cumplimiento a la voluntad del causante manifestada en testamento o, en su caso, al orden de llamamientos previsto por la ley. Pese a la existencia de normas excepcionales y la función de las instituciones que intervienen en el procedimiento, hoy alteradas por la nueva Ley de Jurisdicción Voluntaria, no se garantiza completamente la efectividad del proceso sucesorio, con la consiguiente inseguridad jurídica. Todo ello, sin perjuicio del marco comunitario, que mediante la promulgación del Reglamento de Sucesiones Europeo, ha supuesto un cambio de enfoque en el derecho sucesorio español. En esta línea se proponen medios para resolver esta problemática sin alterar el sistema sucesorio español.
Starting from the constitutional right of property and inheritance set forth in art. 33 of the Spanish Constitution, succession in our legal system is configured as one of the ways of acquiring property (Article 609 of the C.c.). In order to acquire it, there must be a real appeal, so that the study of the stages of hereditary vocation and delation is very important. The analysis of both, which have Roman origins, has been carried out from a theoretical point of view, opposing a general appeal to a concrete offer. However, its distinction in its practical application can’t be affirmed so easily, since in most cases the figures are confused. Moreover, vocation and delation have not been treated in the laws nor even as distinct figures; nor have they been regulated by fixing their characteristics, requirements and effects. This situation implies a legal gap that directly affects the problem analyzed in this work, that is, the ineffectiveness of the vocation for ignorance of ius delationis. The study starts from the identity of the figures in their practical application. The offer or vocation is indispensable for the acquisition of hereditary heritage, but there is no real vocation in our succession system, as there is no appeal from any of the people, nor from the institutions that Intervene in the complex process of succession. The lack of such an appeal is often the main cause of the lack of knowledge of the ius delationis, whether we are in a last will or not, preventing compliance with the will of the deceased expressed in a testament or, if applicable, the order of appeals provided by law. Despite the existence of some exceptional regulation and institutions involved in the process, changed by the new Law of Voluntary Jurisdiction, they to not not guarantee the effectiveness of the succession process, provoking legal insecurity and non-fulfillment of the foundation of any succession, that is, the transit of hereditary heritage. And all the above without taking into account the EU framework, which, has led to a change of perspective in the analysis of Spanish succession Law, with the promulgation of the European Succession Reglament.
Vocación; Delación
34 - Dret; 347 - Dret civil; 349 - Branques especialitzades del dret. Matèries legals vàries
Negocis, administració i dret
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.