Intrathoracic Goitres: Comparative study of the transcervical approach versus the combined cervicothoracic approach

Abstract

Els golls amb extensió intratoràcica es presenten sovint amb símptomes compressius i comporten reptes en el seu maneig requerint atenció per equips quirúrgics amb experiència. La majoria dels golls intratoràcics poden accedir-se amb un abordatge transcervical i nomes d’entre el 5 i el 15% requereixen abordatges extracervicals. Existeixen moltes controvèrsies referents a la presentació clínica, avaluació, selecció de casos per abordatges extracervicals, tècnica quirúrgica i resultats. Objectiu L’objectiu d’aquest estudi és avaluar, analitzar i comparar els resultats dels pacients sotmesos a cirurgia per golls intratoràcics pels dos abordatges principals. Materials i Mètodes S’ha fet una revisió de 237 pacients sotmesos a cirurgia per golls intratoràcics. 27 pacients varen ser operats per via cervical i esternotomia mitja, 2 per via cervical i toracotomia lateral dreta i la resta per via transcervical. Es varen recollir prospectivament dades de la presentació clínica, exploracions, tractament, complicacions i resultats. Resultats L’índex de malignitat en golls intratoràcics va ser del 8.01% i l’índex de malignitat oculta del 5.0%. L’ecografia amb punció d’agulla fina te una sensitivitat dolenta (33%) però una especificitat alta (93.3%) per excloure càncer. El risc d’esternotomia fou del 12.2% i l’extensió per sota de l’arc de l’aorta (p<0.001), la forma d’iceberg (p<0.001) i la cirurgia de revisió (p<0.001) van ser els millors predictors de necessitar un abordatge extracervical. El risc de lesió recurrencial i hipocalcemia va ser més alt en els abordatges extracervicals (p<0.003 i p<0.002, respectivament). L’índex de traqueomalacia va ser del 1.6% i el risc de traqueotomia del 2.5%. La mitjana en els períodes d’ingrés en els abordatges transcervicals va ser de 3 dies, i de 6 dies en els extracervicals (p<0.0001). Conclusions La cirurgia per golls intratoràcics representa un repte. Requereix un avaluació acurada i un abordatge multidisciplinar amb equips especialitzats. A pesar de les característiques I de les complexitats anatòmiques d’aquest golls, la majoria es poden abordar per una via transcervical. L’índex de complicacions es baix però mes alt en pacients que necessiten un abordatge extracervical.

MNGs with intrathoracic extension often present with compressive symptoms and pose specific management challenges requiring specialised care by experienced surgical teams. Most ITG can be accessed by a TCA and only between 5 and 15% will require an ECA. Many controversies exist regarding the clinical presentation, evaluation, and selection of cases for ECA, surgical technique and outcomes. Aim The aim of this study is to evaluate, analyse and compare the outcomes of patients undergoing surgery for ITG by the two main approaches. Materials and Methods An ambispective study of 237 patients undergoing surgery for ITG was undertaken. 27 patients underwent a combined cervical and midline sternotomy and 2 underwent a combined cervical and right lateral thoracotomy and the rest by a TC approach. Data on clinical presentation, investigations, complications and outcomes was collected prospectively and analysed. Results The rate of malignancy in ITG was 8.01% with a rate of occult malignancy of 5.0%. The USS FNA had poor sensitivity (33%) but high specificity (93.3%) to exclude cancer. The risk of sternotomy was 12.2% and the extension BAA (p<0.001), iceberg shape (p<0.001) and reoperation (p<0.001) were the best predictors of needing an ECA. The risk of RLNP and hypocalcaemia are higher in ECA (p<0.003 and p<0.002). The risk of tracheomalacia was 1.6% and the risk of tracheostomy was 2.5%. The median LOS in TCA was 3 days and 6 days in the ECA (p<0.0001). Conclusions Surgery for ITG is challenging. It requires accurate evaluation and a multidisciplinary approach by specialised teams. Despite the nature and anatomical complexities of these goitres most of them can be excised via a TCA. The rate of complications is relatively low but higher in patients undergoing ECA.