Mecanismos cognitivos del optimismo en cáncer de mama: relaciones con la calidad de vida

Abstract

Introducció El càncer de mama és la patologia oncològica més diagnosticada a Espanya i al món occidental. El seu diagnòstic i tractament suposen una situació estressant que pot durar mesos o fins i tot cronificar-se quan apareixen recurrències. Les diferents fases de la malaltia desencadenen diferents conseqüències físiques, emocionals i socials que afecten la vida diària de les pacients. Un dels aspectes més significatius i que pateix un fort deteriorament és l'aspecte emocional, amb l'aparició d'ansietat, tristesa, por, ràbia, pèrdua d'autoestima, dificultats de relació amb l'entorn o pèrdua de sensació de control davant la situació. L'adaptació doncs, a una situació d'estrès com el càncer de mama, les reaccions emocionals, cognitives i conductuals als resultats, al dolor, als tractaments i a les pèrdues, s'avaluen mitjançant la percepció subjectiva que la persona té d'ella mateixa i de la situació. La qualitat de vida és un important concepte a considerar, per avaluar tant l'estat psicosocial dels malalts com l'eficàcia dels tractaments i l'adaptació a la situació oncològica. Entre les característiques que podrien amortir l'impacte del càncer i el seu tractament en la vida de les pacients, hi ha l'optimisme. Objectiu L'objectiu de la tesi és estudiar la influència de l'optimisme disposicional i alguns dels seus mecanismes cognitius estratègics en la qualitat de vida de les pacients de càncer de mama, en diferents moments de la malaltia. Resultats Els resultats mostren relacions entre l'optimisme disposicional i la qualitat de vida de les pacients: pacients en la mateixa situació mèdica, si són optimistes, tenen menys pèrdua de qualitat de vida. Tanmateix la influència de l'optimisme disposicional disminueix quan la situació mèdica és objectivament més estressant, i llavor adquireix més importància la utilització d'estratègies optimistes com: recordar el passat de forma positiva, desenvolupar expectatives de solució positiva davant la malaltia, la percepció de control sobre la situació i valorar aspectes positius davant la situació mèdica. Conclusió Les dades obtingudes en la present investigació donen suport a la hipòtesi de que el benestar emocional i social de les pacients depèn més de l'optimisme que de la situació mèdica en què es troben.

Introducción El cáncer de mama es la patología oncológica más diagnosticada en España y el mundo occidental. Su diagnóstico y tratamiento suponen una situación estresante que puede durar meses o incluso cronificarse cuando aparecen recidivas. Las diferentes fases de la enfermedad desencadenan distintas consecuencias físicas, emocionales y sociales que afectan a la vida diaria de las personas. Uno de los aspectos más significativos y que sufre un fuerte deterioro es el aspecto emocional, con la aparición de ansiedad, tristeza, miedo, rabia, pérdida de autoestima, dificultades de relación con el entorno o pérdida de sensación de control ante la situación. La adaptación pues, a una situación de estrés como el cáncer de mama, las reacciones emocionales, cognitivas y conductuales a los resultados, al dolor, a los tratamientos y a las pérdidas, se evalúan mediante la percepción subjetiva que la persona tiene de ella misma y de la situación. La calidad de vida es un importante concepto a considerar, para evaluar tanto el estado psicosocial de los enfermos como la eficacia de los tratamientos y la adaptación a la situación oncológica. Entre las características que podrían amortiguar el impacto del cáncer y su tratamiento en la vida de las pacientes, se halla el optimismo. Objetivo El objetivo de la tesis es estudiar la influencia del optimismo disposicional y algunos de sus mecanismos cognitivos estratégicos en la calidad de vida de las pacientes de cáncer de mama, en diferentes momentos de la enfermedad. Resultados Los resultados muestran relaciones entre el optimismo disposicional y la calidad de vida de las pacientes: pacientes en la misma situación médica, si son optimistas, tienen menos pérdida de calidad de vida. Sin embargo la influencia del optimismo disposicional disminuye cuando la situación médica es objetivamente más estresante, y entonces adquiere mayor importancia la utilización de estrategias optimistas como: recordar el pasado de forma positiva, desarrollar expectativas de solución positiva ante la enfermedad, la percepción de control sobre la situación y valorar aspectos positivos ante la situación médica. Conclusión Los datos obtenidos en la presente investigación apoyan la hipótesis de que el bienestar emocional y social de las pacientes depende más del optimismo que de la situación médica en que se encuentran.

Background Breast cancer is the most diagnosed oncology pathology in Spain and the western world. Its diagnosis and treatment are a stressful situation that can last for months or even become chronic when relapses occur. The different phases of the desease trigger different physical, emotional and social consequences that affect the daily life of people. One of the most significant aspects and suffering a strong deterioration is the emotional aspect, with the appearance of anxiety, sadness, fear, anger, loss of self-esteem, difficulties in relation to the environment or loss of feeling of control in the situation. Adapting to a situation of stress such as breast cancer, emotional, cognitive and behavioral reactions to results, pain, treatments and losses are evaluated by the person's subjective perception of himself or herself and the situation. Quality of life is an important concept to consider, in order to evaluate both the psychosocial status of the patients and the effectiveness of the treatments and the adaptation to the oncological situation. Among the characteristics that could dampen the impact of cancer and its treatment on the lives of patients, is optimism. Objective The aim of the thesis is to study the influence of dispositional optimism and some of its strategic cognitive mechanisms on the quality of life of breast cancer patients at different times of the disease. Results The results show relationships between dispositional optimism and patients' quality of life: patients in the same medical situation, if they are optimistic, have less loss of quality of life. However, the influence of dispositional optimism diminishes when the medical situation is objectively more stressful, and then some of the resources of the optimistic personality will become more important: recalling the past in a positive way, develop expectations of a positive solution to the disease, perception of Control over the situation and evaluate positive aspects of the medical situation. It would seem that for the emotional and social well-being of the patients it would be more important to be optimistic than the medical situation. Conclusion The data obtained in the present research support the hypothesis that the emotional and social well-being of the patients depends more on the optimism than on the medical situation in which they are.