La Xarxa de Biblioteques populars de la mancomunitat de Catalunya (1914-1931). Anàlisi d’una política pública

Abstract

Aquesta investigació s’ha realitzat amb el propòsit de conèixer més a fons la Xarxa de Biblioteques Populars de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1931), un dels projectes culturals més significatius que va tirar endavant l’administració catalana. La Mancomunitat de Catalunya, la unió administrativa de les quatre províncies catalanes entre 1914 i 1925, no va tenir competències sobre educació. Ara bé, va tenir la potestat de bastir una xarxa de biblioteques populars pròpia. És per aquest motiu que a Catalunya, la creació d’aquests equipaments culturals va tenir una significació molt important; les biblioteques populars es van convertir en un símbol polític que representava els valors del govern d’Enric Prat de la Riba i, en conseqüència, els del catalanisme polític. Per tot això, en aquesta tesi doctoral he volgut analitzar quina fou la repercussió que a nivell polític, social i cultural van tenir aquests centres de lectura sobre el conjunt social català. Van contribuir a augmentar el nivell d’instrucció de la població? Fins a quin punt els serveis que presentaven van servir per democratitzar la societat? Van modificar la percepció que fins al moment existia entre espai públic i espai privat? Així mateix, he volgut determinar quin fou l’abast d’aquest projecte en l’àmbit local, a través de l’estudi dels casos concrets d’Olot, Valls, Sallent, Figueres i Canet de Mar. Altrament, el meu objectiu ha estat establir quina fou la influència que les polítiques culturals de la Mancomunitat de Catalunya tingueren sobre els intel·lectuals i polítics de la resta de l’Estat Espanyol. Mitjançant l’estudi de diversos articles publicats a la premsa sobre la creació de la Xarxa de Biblioteques Catalana he pogut confirmar que diversos sectors ideològics d’àmbit estatal van utilitzar l’aparició d’aquell nou servei públic a Catalunya per a reivindicar al govern espanyol noves mesures de regeneració i modernització. Per acabar, he exposat quins foren els dubtes i les disputes polítiques que es van generar entorn de la creació de la Xarxa de Biblioteques. El meu afany ha estat conèixer quins foren els debats polítics socials i culturals que es van produir arran de la creació d’aquests nous equipaments per tal d’entendre quin paper van jugar en tot aquest procés els polítics del republicanisme catalanista, però també els carlins, els anarquistes, els lerrouxistes i els representants dels partits dinàstics.

This research project aims to offer an historical analysis about the Network of Popular Libraries of the Mancomunitat of Catalonia (1914-1931), one of the most significant cultural projects that the Catalan administration carried out. The Mancomunitat of Catalonia, the administrative union of the four Catalan provinces between 1914 and 1925, did not have any power over education. However, it had the necessary legal authority to constitute its own network of popular libraries. It is for this reason that the creation of the first public libraries had an important significance in Catalonia. The new cultural equipments became a political symbol, which represented the values of the government of Enric Prat de la Riba and, therefore, those of the political catalanism. Thus, in this research I try to analyse the effect that these reading centres had on the Catalan society on a political, social and cultural level. Did they contribute to increase the education of the population? To what extent did the services that they offered helped to democratise society? Did they modify the perception that existed so far between public and private space? In the same way, I wanted to determine the scope that this project had at the local level through the study of the concrete cases of Olot, Valls, Sallent, Figueres and Canet de Mar. My objective also was to establish the influence that the cultural politics of the Mancomunitat of Catalonia caused on the intellectuals and politics from the rest of Spain. Through the study of multiple articles published in the press at that time about the creation of the Popular Libraries Network it can be confirmed how various ideological areas from the statal sphere used new Catalan cultural equipments to defend new measures of regeneration and modernization to the Spanish government. Finally, I intent to analyse the doubts and the political disputes generated around the creation of the Network of Popular Libraries of the Mancomunitat of Catalonia. My desire is to emphasise which were the political, social and cultural debates that took place due to the creation of these new public service, in order to understand what was the role played in this process, not only by the republican autonomist politicians, but also by the carlists, anarchists, radical republicans and the representatives of the dynastic parties.