Amenaces i impulsos de l'escepticisme modern en el cinema de canvi de segle. Una lectura en clau cavelliana del Projecte idiota de Lars von Trier

Abstract

La present tesi doctoral investiga fins a quin punt els plantejaments de Stanley Cavell sobre el cinema poden preservar la seua vigència en l'actual context de digitalització. Així, avaluem les condicions sota les quals la concepció ontològica del mitjà cinematogràfic que manté l'autor resulta aplicable en el nou escenari. Per altra banda, mitjançant l'estudi de Los idiotas (Dogme#2. Idioterne, Lars von Trier, 1998), posem a prova el procediment cavellià de lectura de pel·lícules i el complementem amb l'anàlisi formal i l'atenció al procés de realització. En última instància, la nostra tesi es proposa defensar que el film Los idiotas i el projecte creatiu en què queda emmarcat suposen un intent modernista de reivindicació de la base física del cinema que pretén la recuperació (cinematogràfica) de l'escepticisme en temps digitals i que reclama l'atenció als aspectes formals del film en tant que via fonamental per a articular la seua resposta.

The current doctoral thesis investigates to what extent Stanley Cavell's approach to cinema keeps its validity in the contemporary context of digitalization. In this sense, we evaluate the conditions under which the author's ontological conception of the medium happens to be applicable to the new stage. On the other hand, through the study of The Idiots (Dogme#2. Idioterne, Lars von Trier, 1998), we put Cavellian reading of films to the test and complement it with formal analysis and attention to the filmmaking process. Ultimately, our thesis tries to defend that The Idiots and the creative project in which it is framed constitute a modernist attempt to reclaim the cinema's physical basis which aspires to the recovery from (cinematographic) skepticism in the digital age and that calls for formal aspects of film as a key way to articulate its response.