L'esfera pública simbólica. Del discurs nacionalista com a complement de la publicitat burgesa per legitimar l'Estat de dret modern

Abstract

La tesi demostra que les transformacions epistemològiques que van tenir lloc en dos moviments, entre la meitat del s.XVII i a partir del tercer terç del s.XVIII a Europa, no només van canviar el rostre de les estructures del saber sinó que coincideixen amb els canvis en les estructures de legitimació que funden els moderns Estats de dret.<br/>De manera que l'estudi de Jürgen Habermas sobre la transformació de la publicitat burgesa es pot inscriure, no només cronològicament sinó també epistemològicament, en aquella transformació del saber. De tal manera que la s'aconseguiria resoldre el problema de la identificació del públic burgès que a l'obra de Habermas havia quedat pendent.<br/>La contextualització de la transformació de l'esfera pública burgesa permet identificar el nacionalisme com un complement de caràcter simbòlic que completaria el caràcter racional de l'esfera pública amb valors d'identificació col.lectiva i creences d'unitat (Gemeinsamkeitsglauben).<br/>La tercera part de la tesi, doncs, explora les característiques discursives del discurs nacionalista per demostrar tant la plausabilitat d'aquesta complementarietat amb l'esfera pública burgesa per legitimar, en darrera instància, la figura de l'Estat de dret; com la pertinença d'ampliar la noció de mitjans de comunicació en favor de la incorporació de dispositius de difusió habitualment desplaçats de la discussió mediàtica: el teatre, la literatura, la pintura, la música, l'arquitectura, la museística, etc.<br/>Al capdavall, al centre de la fotografia, l'aparell del modern Estat de dret es pot identificar com l'artífex i l'orquestrador principal del seu propi aparell de legitimació: l'esfera pública simbòlica que està formada per una esfera normativa de caràcter racional i una altra de simbòlica de caràcter identitari.

This thesis demonstrates that the epistemic transformations that took place in two steps between the mid 17th century and the third 18th century in Europe did not only change the form of the knowledge structures but coincide with the changes in the structures of legitimacy on which the modern States of right are founded.<br/>The work of Jürgen Habermas about the transformation of the bourgeois public sphere can thus, be inscribed, not only chronologically but epistemologically too, in such a transformation of knowledge. Therefore, the problem of the identification of the bourgeois public that in the work by Habermas was left open could be, then, solved.The contextualisation of the transformation of the bourgeois public sphere allows the identification of nationalism as a complement with a symbolic character that would complete the rational characteristics of the public sphere with values of collective identification, and beliefs of unity (Gemeinsamkeitsglauben).<br/>The third part of the thesis, then, explores the discursive features of the nationalist discourse in order to demonstrate the plausibility of such a complementation with the bourgeois public sphere to legitimate, ultimately, the role of the State of right; with the relevance of broadening the notion of media of communication in favour of the incorporation of devices usually displaced from the media discussion: theatre, literature, painting, music, architecture, museums, etc.<br/>At the centre of the picture, finally, the apparatus of the modern State of right can be identified as the cause and articulation of its own apparatus of legitimacy: the symbolic public sphere formed by a normative sphere of rational treats and another symbolic granting cohesion and identity.