Three essays on the economics of nomads and settlers

Abstract

This thesis looks at the interplay of nomadism and settlement in two different periods of history. In the first two chapters I develop a theory for the Neolithic Revolution, the transition form nomadic hunting and gathering to settled agriculture. I argue that an exogenous increase in climate seasonality made our ancestors become sedentary in order to store food. Once sedentary, inventing agriculture was only a matter of time. In the first chapter I construct a model encapsulating this intuition, and in the second I test empirically the predictions of the model. In the third chapter, I instead argue that Russia introduced serfdom the 16th century in order defend against slave raids from their nomadic neighbors to the south. If labor had remained free, the population would have clustered around the most fertile areas, leaving less productive areas undefended, and thus vulnerable to the raids.

Aquesta tesi estudia la interacció entre nomadisme i sedentarisme en dos periodes diferents de la història. En els dos primers capítols desenvolupo una teoria sobre la Revolució Neolítica, la transició de la caça nòmada i la recol·lecció a l'agricultura sedentària. Defenso que un increment de l'impacte de l'estacionalitat climática va fer que els nostres avantpassats es tornessin sedentaris amb la finalitat de poder emmagatzemar menjar. Un cop sedentaris, la invenció de l'agricultura era només una qüestió de temps. En el primer capítol construeixo un model que captura aquesta intuició, en el segon provo les prediccions del model de manera empírica. En el tercer argumento que Rússia va adoptar la servitud durant el segle XVI per tal de defensar-se contra les ràtzies esclavistes dels seus veïns nomàdics del sud. Si no s'hagués introduït la servitud, i la mà d'obra hagués romàs lliure, la població s'hauria agrupat al voltant de les zones més fèrtils, deixant sense defensar zones menys productives i, per tant, vulnerables a les incursions.