Universitat Ramon Llull. Esade
L'article 1124 del Codi Civil concedeix al creditor la facultat de resoldre un contracte generador d'obligacions recíproques en cas d'incompliment greu pel deutor. Ara bé, té el remei resolutori caràcter imperatiu o poden les parts renunciar-hi anticipadament amb un pacte? I, si s'accepta la possibilitat de renunciar preventivament al remei, hi cap en qualsevol cas o la validesa de la renúncia està subjecta a alguna exigència? Aquesta tesi pretén donar resposta a aquests interrogants tant en l'àmbit de la contractació sotmesa al Codi Civil com en les relacions sotmeses a la legislació de consum.
El artículo 1124 del Código Civil concede al acreedor la facultad de resolver un contrato generador de obligaciones recíprocas en caso de incumplimiento grave por el deudor. Ahora bien, ¿tiene el remedio resolutorio carácter imperativo o pueden las partes renunciar anticipadamente al mismo por medio de pacto? Y, si se acepta la posibilidad de renunciar preventivamente al remedio, cabe la renuncia en cualquier caso o su validez está sujeta a alguna exigencia? La presente tesis pretende dar respuesta a esos interrogantes tanto en el ámbito de contratación sometida al Código civil como en las relaciones sujetas a la legislación de consumidores y usuarios.
Article 1124 of the Civil Code grants the creditor the right to terminate a contract generating mutual obligations in case of material breach by the debtor. But, Does such a termination right have a mandatory character or may the parties waiver it in advance by means of a covenant? In addition, if it is accepted the possibility of a prior waiver of the remedy, is it valid in any case or is its validity subject to any requirement? The present doctoral thesis aims to answer these questions both in the area of contracting under Civil Code and in the area of contracting under Law of Consumer Protection.
Contrato; Remedios frente al incumplimiento; Renuncia preventiva al remedio resolutorio
34 - Dret; 340 - Qüestions generals del dret. Mètodes i ciències auxiliars del dret; 347 - Dret civil
Negocis, administració i dret
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.