Universitat Abat Oliba. Departament de Ciències Econòmiques i Socials
El sector turístic ha anat evolucionant al llarg dels últims anys prenent una importància creixent en l'economia catalana. Segons l'Organització Mundial del Turisme les expectatives de creixement econòmic a mig i llarg termini són realment espectaculars. En aquest context favorable a l'activitat turística, els municipis, especialment els turístics, passen a ser actors principals per ser a l'àmbit local on es produeixen els impactes d'aquesta activitat. Per aquest motiu, resulta necessària la creació d'instruments financers que dotin als municipis de la capacitat per desenvolupar polítiques que millorin la seva competitivitat en el mercat mundial del turisme i permetin un desenvolupament sostenible de la comunitat local. La definició normativa del municipi turístic passa a ser rellevant des del moment en què es defineixen les competències que han d'assumir i s'estableixen els mitjans financers necessaris per a escometre amb garanties les polítiques turístiques municipals. Aquest treball mostra diferents definicions de municipi turístic en àmbits variats, l'acadèmic, el de la normativa estatal, l'autonòmica i la internacional. S'analitza la idoneïtat d'aquestes definicions normatives comparant-les amb l'acadèmica, amb la intenció de determinar si reflecteixen o no la realitat dels municipis turístics. Un altre àmbit d'anàlisi és el finançament específic dels municipis turístics i també el finançament d'actuacions turístiques que es poden realitzar en qualsevol municipi, amb la intenció de valorar si són adequades a la situació pressupostària local. En aquest apartat es revisaran els instruments financers que ofereixen l'Administració central i l'autonòmica catalana per al finançament de les diferents activitats. Aquí, l'impost sobre estades en establiments turístics pren una especial rellevància. Existeix literatura que planteja que els municipis turístics han d'assumir un major nivell de despesa per l'afluència dels turistes i que per aquest motiu es troben en una situació de infrafinançament. En aquest sentit, es revisaran els pressupostos municipals amb la intenció de trobar diferències entre municipis turístics i no turístics. D'altra banda, es vol analitzar la possible existència d’una subprovisió dels serveis no turístics, que han de competir amb els serveis turístics, ja que el pressupost municipal ha d'estar equilibrat o amb superàvit segons la normativa local. Finalment, es realitza una valoració de l'impacte que l’activitat turística genera en les diferents fonts de finançament dels ajuntaments, per a posteriorment presentar una sèrie de propostes que pretenen millorar la situació financera dels municipis.
El sector turístico ha ido evolucionando a lo largo de los últimos años tomando una importancia creciente en la economía catalana. Según la Organización Mundial del Turismo las expectativas de crecimiento económico a medio y largo plazo son realmente espectaculares. En este contexto favorable a la actividad turística, los municipios, especialmente los turísticos, pasan a ser actores principales por ser en el ámbito local donde se producen los impactos de dicha actividad. Por ello, resulta necesaria la creación de instrumentos financieros que doten a los municipios de la capacidad para desarrollar políticas que mejoren su competitividad en el mercado mundial del turismo y permitan un desarrollo sostenible de la comunidad local. La definición normativa del municipio turístico pasa a ser relevante desde el momento en que se definen las competencias que deben asumir y se establecen los medios financieros necesarios para acometer con garantías estas políticas turísticas municipales. Este trabajo muestra diferentes definiciones de municipio turístico en ámbitos variados, el académico, el de la normativa estatal, la autonómica y la internacional. Se analiza la idoneidad de estas definiciones normativas comparándolas con la académica, con la intención de determinar si reflejan o no la realidad de los municipios turísticos. Otro ámbito de análisis es la financiación específica de los municipios turísticos y también la financiación de actuaciones turísticas que se pueden realizar en cualquier municipio, con la intención de valorar si son adecuadas a la situación presupuestaria local. En este apartado se revisarán los instrumentos financieros que ofrecen la Administración central y la autonómica catalana para la financiación de las diferentes actividades. Aquí, el impuesto sobre estancias en establecimientos turísticos toma una especial relevancia. Existe literatura que plantea que los municipios turísticos deben asumir un mayor nivel de gasto por la afluencia de los turistas y que por ello se encuentran en una situación de infrafinanciación. En este sentido, se revisarán los presupuestos municipales con la intención de encontrar diferencias entre municipios turísticos y no turísticos. Por otro lado, se quiere analizar la posible existencia de una subprovisión de los servicios no turísticos, que deben competir con los servicios turísticos, ya que el presupuesto municipal debe estar equilibrado o con superávit según la normativa local. Finalmente, se realiza una valoración del impacto que la actividad turística genera en las diferentes fuentes de financiación de los ayuntamientos, para posteriormente presentar una serie de propuestas que pretenden mejorar la situación financiera de los municipios.
The tourism sector has been evolving over the last years taking an increasing importance in the Catalan economy. According to the World Tourism Organization, expectations of medium- and long-term economic growth are truly spectacular. In this context favourable to the tourist activity, the municipalities, especially the tourist ones, happen to be main actors because it is the local area where the impacts of this activity take place. For this reason, it is necessary to create financial instruments that give municipalities the capacity to develop policies that improve their competitiveness in the world tourism market and allow the sustainable development of the local community. The normative definition of the tourist municipality becomes relevant from the moment in which the competences that must be defined and the necessary financial means are established to undertake these local tourist policies with guarantees. This work shows different definitions of tourist municipality in varied areas, academic, state, regional and international. The suitability of these normative definitions is analysed, comparing them with the academic one, with the intention of determining whether or not they reflect the reality of the tourist municipalities. Another area of analysis is the specific financing of tourist municipalities and also the financing of tourist actions that can be carried out in any municipality, with the intention of assessing if they are adequate to the local budgetary situation. In this section will review the financial instruments offered by the Central Administration and the Catalan autonomous region to finance the different activities. Here, the tax on stays in tourist establishments takes a special relevance. There is literature that states that tourism municipalities must assume a higher level of expenditure due to the influx of tourists and that they are therefore underfunded. In this sense, the municipal budgets will be revised with the intention of finding differences between tourist and non-tourist municipalities. On the other hand, we want to analyse the possible existence of under-provision of non-tourism services, which must compete with tourism services, since the municipal budget must be balanced or surplus according to local regulations. Finally, an assessment is made of the impact that tourist activity generates on the different funding sources of municipalities, and then present a series of proposals aimed at improving the financial situation of the local governments.
Turismo; Municipio turístico; Hacienda local; Desarrollo económico
33 - Economía