Avaluació de la qualitat analítica de diferents biomarcadors de l'estrès oxidatiu i la inflamació en una població sana

Author

Sánchez Martos, Vanessa

Director

Giralt Batista, Montserrat

Codirector

Romeu Ferran, Marta

Date of defense

2017-07-21

Pages

218 p.



Department/Institute

Universitat Rovira i Virgili. Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques

Abstract

Els biomarcadors són paràmetres biològics, metodològicament vàlids, mesurables i quantificables, indicadors d’estat de salut i relacionats amb processos fisiopatològics. Que sigui metodològicament vàlid vol dir que ha de complir una sèrie de característiques analítiques com són la repetibilitat i reproductibilitat. Tot i que la repetibilitat i la reproductibilitat s’expressen mitjançant la desviació estàndard i el coeficient de variabilitat, existeixen altres paràmetres, com el coeficient de variabilitat relatiu, l’error sistemàtic, l’error aleatori i l’error total analític, per determinar el grau de qualitat analítica d’un laboratori. La inflamació i el dany oxidatiu són els majors contribuents a l’aparició de malalties degeneratives, malaltia cardiovascular o càncer. L’objectiu d’aquest estudi és el d’establir el grau de qualitat analítica que presenten diferents biomarcadors relacionats amb l’estrès oxidatiu, la inflamació i el perfil fèrric, en població sana, mitjançant el càlcul del coeficient de variabilitat relatiu, la imprecisió, l’error sistemàtic, l’error aleatori i l’error total analític. Es va calcular la distribució dels biomarcadors, el coeficient de variabilitat tant intraindividual com interindividual, el coeficient de variabilitat relatiu, la desviació estàndard i els errors sistemàtic, aleatori i total analític de diferents biomarcadors relacionats amb l’estrès oxidatiu, la inflamació i el perfil fèrric en una població sana. El càlcul del coeficient de variabilitat relatiu, l’error sistemàtic i l’error total analític són millors indicadors de qualitat analítica que la desviació estàndard i la imprecisió. Mentre que el coeficient de variabilitat relatiu és un bon indicador de qualitat analítica per un laboratori de recerca, l’establiment del grau de qualitat en funció de de la imprecisió, l’error sistemàtic i l’error total analític és un sistema de control excessiu.


Los biomarcadores son parámetros biológicos, metodológicamente válidos, medibles y cuantificables, indicadores del estado de salud y relacionados con procesos fisiopatológicos. Que un biomarcador sea metodológicamente válido quiere decir que debe cumplir unas características analíticas, como son la repetitividad y la reproducibilidad. Aunque la repetibilidad y la reproducibilidad se suelen expresar a partir de la desviación estándar y el coeficiente de variación, existen otros indicadores de calidad analítica, como el coeficiente de variabilidad relativo, el error sistemático, el error aleatorio y el error total analítico. La inflamación y el daño oxidativo están relacionados como la aparición de enfermedades degenerativas, enfermedades cardiovasculares o el cáncer. El objetivo de este trabajo es el de establecer el grado de calidad analítica que presentan diferentes biomarcadores relacionados con el estrés oxidativo, la inflamación y el perfil del hierro en población sana, mediante el cálculo del coeficiente de variación relativo, la imprecisión, el error sistemático, el error aleatorio y el error total analítico. Se calculó la distribución, el coeficiente de variación interindividual e intraindividual, el coeficiente de variación relativo, la desviación estándar y los errores sistemático, aleatorio y total analítico de biomarcadores relacionados con el estrés oxidativo, la inflamación y el perfil del hierro, en una población sana. El cálculo del coeficiente de variación relativo, el error sistemático y el error total analítico son mejores indicadores de calidad analítica que la desviación estándar y la imprecisión. Mientras que el coeficiente de variación relativo es un buen indicador de calidad analítica para un laboratorio de investigación, establecer el grado de calidad en según de la imprecisión, el error sistemático y el error total analítico, creemos que es un sistema de control de la calidad excesivo para un laboratorio de investigación.  


Biomarkers are measurable, methodologically valid and quantifiable biological parameters, indicators of health status and also related to pathophysiological processes. Biomarkers measurement requires the availability of accurate and reproducible analytical methods. This requirements are usually expressed as a standard deviation and the coefficient of variation. However, to determine the analytical quality of any laboratory analysis there exist other parameters such as relative coefficient of variation, systematic error, random error and total analytical error. Inflammation and oxidative damage are emerging the most contributors to degenerative diseases, cardiovascular diseases or cancer. The aim of this study is to establish the analytical quality degree of different biomarkers related to oxidative stress, inflammation and ferric profile in healthy population by calculating the relative coefficient of variation, the accuracy, the systematic error, random error and total analytical error. We concluded that the relative coefficient of variation, systematic error and total analytical error were better quality indicators than standard deviation and inaccuracy. Although the relative coefficient of variation was a good indicator of analytical quality, the establishment of the level of quality according to the inaccuracy, systematic error and total analytical error is excessive quality indicator for a research laboratory.

Keywords

BIOMARCADORS; TÈCNIQUES ANALÍTIQUES; VARIABILITAT ANALÍTICA; BIOMARCADORES; TÉCNICAS ANALÍTICAS; VARIABILIDAD ANALÍTICA; BIOMARKERS; ANALYTICAL TECHNIQU; ANALITYC ALVARIABILITY

Subjects

542 - Practical laboratory chemistry. Preparative and experimental chemistry; 61 - Medical sciences

Knowledge Area

Ciències de la salut

Documents

TESI.pdf

7.406Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)