Marcadors moleculars com a factors de persistència i revolució de les displàsies cervicals lleus

Abstract

Introducció: L’elevat número de dones diagnosticades de LSIL després del cribratge citològic constitueixen una problemàtica no resolta. L’heterogeneïtat d’aquest grup respecte al verdader risc de desenvolupar un càncer invasiu, sovint motiva que un subgrup d’aquestes pacients es vegin perjudicades dels efectes desfavorables d’un tractament innecessari o d’una conducta expectant amb el risc potencial de que les lesions progressin fins desenvolupar un càncer. L’aplicació de diferents tests moleculars disponibles, entre ells la detecció de VPH, el genotipat de determinats VPH i la detecció de p16/Ki-67 ofereixen futures perspectives de consolidar-se com a proves d´una sensibilitat alta, mantenint una elevada especificitat.

Objectiu: L’objectiu d’aquest estudi va ser avaluar si la detecció del VPH, el genotipatge del virus de papil·loma humà (VPH) o la detecció p17/Ki-67 en dones amb displàsies cervicals lleus poden millorar en la identificació de dones amb risc de desenvolupar una lesió d’alt grau.

Disseny de l’estudi: S’han analitzat un total de 266 dones amb lesió cervical de baix grau, i es va determinar la detecció de VPH mitjançant la Captura d’Hibrids 2 ® (CH2), el genotipatge del VPH mitjançant la tècnica CLART 2 HPV ® i a les portadores de VPH 16/18 es va realitzar la detecció de p16/Ki-67 mitjançant el kit de CINTec Plus ® i es va avaluar l’evolució a CIN2+ en totes les pacients en el transcurs dels anys de seguiment.

Resultats: El VPH més freqüentment aïllar en la nostra mostra va ser el VPH 16, amb una prevalença de 20,7%, seguit del VPH 31 (11,3%), VPH 52 (9,8%) i VPH 51 (9%). Les pacients que van evolucionar, un 40,6% presentaven positivitat del VPH 16, un 10,2% presentaven positivitat pel VPH 18, un 20,3% presentaven VPH 31 i un 5% van ser positius pel VPH 45. El risc absolut (RA) d’evolució a CIN2+ va ser del 43,6% (IC 95% 30,30-57,67) pel VPH 16, del 46,1% (IC 95% 19,22-74,86) pel VPH 18, del 40% (IC 22,65-59,39) pel VPH 31 i del 50% (IC 95% 11,8-88,18) pel VPH 45. El risc relatiu (RR) d’evolució a CIN2+ pel VPH 16 va ser de 2,63 (p=0,000), de 2,21 pel VPH 18 (p=0,000), de 2,1 pel VPH 31 (p=0,000) i de 2,32 pel VPH 45 (p=0,000). Es va detectar p16/Ki-67 en 18 pacients, i el risc absolut de progressió a CIN2+ va ser de 83,3% (IC 95% 58,58-96,42). El risc relatiu d’evolució a CIN2+ va ser de 1,56 (p=0,000). Estratificant per edat, les dones menors de 30 anys van tenir un RR de de 9 (p=0,000) i les majors de 30 anys un RR de 3,24 (p=0,000).

Conclusió: Diferents genotips del VPH d’alt risc confereixen un risc diferent d’evolució a CIN2+, fet que implica que el genotipatge de VPH 16, 18, 31 i 45 podrien ser útil per la optimització de les estratègies de triatge. La p16/Ki-67 és un marcador molecular que ens proporciona informació pronòstica relativa a l’evolució de la lesió independentment de la positivitat del VPH, especialment en població menor de 30 anys en la que la determinació del VPH no ens aporta informació addicional.

Introduction: High number of women diagnosed with low-grade squamous intraepithelial lesión (LSIL) in screening pap-smear constitute an unresolved problem. The heterogeneity of this group compared to the real risk of developing invasive cancer often motivates that a subgroup of these patients can be injured from the adverse effects of an unnecessary treatment or from an expectant behaviour with the potential risk to develop high-grade dysplasia and finally progress to cancer. The application of different molecular tests available, including the detection of HPV, the HPV genotyping and an specific detection of p16 / Ki-67 offer future prospects of consolidating themselves as evidence of a high sensitivity while maintaining high specificity .

Objective: The aim of this study is to evaluate whether the HPV detection, the typing of human papilloma virus (HPV) and p16/Ki-67 detection in women with low-grade cervical citology can improve the ability to identify women with cervical cancer or cervical intraepithelial neoplasia grade II (CIN II or higher)

Study Design: A total of 266 women with low-grade cervical citology have been studied for 2 years. The HPV detection has been determined by using the Hybrid Capture ® 2 (CH2), the HPV typing by using the technique CLART ® 2 HPV and the HPV 16/18 women carriers were analised to detect p16 / Ki-67 by using the kit of Cintec Plus ®. We evaluated the CIN II or higher risk in all biomarkers.

Results: In our sample the most isolated HPV has been the HPV 16 with a prevalence of 20.7%, followed by HPV 31 (11.3%), HPV 52 (9.8%) and HPV 51 (9 %). From all patients who developed CIN II or higher 40.6% were positive to HPV 16, 10.2% to HPV 18, 20,3 to HPV 31 and 5% to HPV 45. The absolute risk (RA) evolution of CIN2+ was 43.6% (95% CI 30.30 to 57.67) for HPV 16, 46.1% (95% CI 19.22 to 74.86) for HPV 18, 40% (CI 22.65 to 59.39) for HPV 31 and 50% (95% CI 11.8 to 88.18) for HPV 45. The relative risk (RR) of progression to CIN2 + by HPV 16 was 2.63 (p = 0.000), by HPV 18 was 2.21 (p = 0.000), by 2.1 HPV 31 (p = 0.000) and by HPV 45 2.32 (p = 0.000). p16/Ki-67 was detected in 18 patients, and the absolute risk of progression to CIN2 + was 83.3% (95% CI 58.58 to 96.42). The relative risk of progression to CIN2 + was 1.56 (p = 0.000). Stratifying by age women under the age of 30 had a RR of 9 (p = 0.000) and over the age of 30 a RR of 3.24 (p = 0.000).

Conclusion: Human papillomavirus (HPV) infections result in a significant burden of low-grade cervical lesions. Different HPV high-risk genotypes confer a different risk of progression to CIN2 + which means that the genotyping of HPV 16, 18, 31 and 45 could be useful for the optimization of classifying strategies. The p16/Ki-67 is a molecular marker that provides prognostic information of the evolution of the injury regardless of HPV positivity, especially in women under the age of 30 where the determination of HPV does not provide any additional information.