Restrenyiment funcional en els diferents fenotips d’ancians de Catalunya. Estudi de la prevalença, símptomes clínics, factors de risc, fisiopatologia i impacte en la qualitat de vida.

Abstract

Introducció. El restrenyiment funcional (RF) és una síndrome força prevalent la població general en el nostre entorn, especialment en dones i gent gran. És destacable el seu impacte a nivell de recursos sanitaris, així com a nivell de qualitat de vida. La població anciana passa en els darrers anys de la seva vida per uns canvis físics, psíquics i socials que contribueixen habitualment a una major dependència i fragilitat. Objectiu. Conèixer la prevalença de RF segons els fenotips de fragilitat, en la població anciana, així com els factors de risc associats. Descriure els símptomes, fisiopatologia del RF i l’impacte en la qualitat de vida. Metodologia. Per dur a terme aquest estudi es van seleccionar 3 poblacions majors de 70 anys: subjectes residents en la comunitat, subjectes hospitalitzats i subjectes institucionalitzats. Es van recollir variables sociodemogràfiques, sobre comorbiditats i consum de fàrmacs, criteris de fragilitat, diagnòstic de RF segons criteris de Roma III, característiques de les femtes (escala de Bristol), així com característiques de la dieta i consum d’aigua. Es va avaluar la qualitat de vida (QV) mitjançant l’instrument EQ-5D. Es van seleccionar dos subgrups de pacients per realitzat proves funcionals per determinar la fisiopatologia en aquesta població. Resultats. La prevalença de RF en la població comunitària és del 13.5%, en la població hospitalitzada del 50% i en la població institucionalitzada del 58.6%. La prevalença de RF és superior en dones i s’incrementa amb l’edat. La prevalença de RF en pacients fràgils és superior a la dels pacients no fràgils en els tres grups poblacionals (comunitat 12.2% vs 20%, hospital 32.3% vs 67.7% i residència 33.3% vs 53.3%). Els símptomes més freqüents en els grups estudiats són les femtes dures i esforç defecatori. En quant als factors associats, apareixen MPOC (comunitat 21.8%, hospital 56.6%), el tractament amb benzodiazepines (comunitat 24%, residència 66.6%), la pèrdua de pes (comunitat 33.3%), caigudes (hospital 73.3%) i alentiment de la marxa (hospital 74.1%). En funció dels subtipus clínics els pacients ancians mostren un perfil de dificultat expulsiva. La QV dels subjectes amb de RF es mostra més afectada, especialment en aspectes emocionals. Conclusions. La prevalença del RF és elevada en la població anciana, especialment en les dones. Augmenta amb l’edat i amb la fragilitat del pacient. La QV en els subjectes amb RF es veu alterada respecte als que no presenten RF. El RF en la població anciana es caracteritza per la dificultat expulsiva, segons mostra la simptomatologia del pacient i les proves funcionals realitzades.

Introduction. Functional constipation (FC) is a prevalent force in the general population in our environment, especially in women and the elderly. The impact of FC in terms of health resources as well as quality of life is important. The elderly population spends the last years of his life for a physical, psychological and social contributing regularly to greater dependence and fragility. Goal. The prevalence of FC according to the phenotypes of frailty in the elderly population, as well as risk factors. Describe the symptoms, pathophysiology of the RF and the impact on quality of life (QoL). Methodology. To carry out this study we selected three group of subjects over 70 years a group living in the community, a group of subjects hospitalized and another group of institutionalized subjects. We collected sociodemographic variables, comorbidities and drug consumption, frailty criteria, diagnosis RF Rome III criteria, characteristics of feaces (Bristol scale) and characteristics of diet and water consumption, and quality of life (QoL). We selected two subgroups of patients performed functional tests to determine the pathophysiology of this population. Results. The prevalence of FC in the population living in community is 13.5% in the hospitalized population is 50% and 58.6% of the institutionalized population. FC prevalence is higher in women and increases with age. The prevalence of FC in frailty subjects is higher than robust subjects in the three population groups (12.2% vs 20% community, hospital 32.3% vs 67.7% and 33.3% vs 53.3% in nursing home). The most common symptoms in the study groups are stools and straining. As for the associated factors appear COPD (community 21.8% Hospital 56.6%), treatment with benzodiazepines (community 24% residence 66.6%), weight loss (community 33.3%), falls (hospital 73.3%) and walking slowly (hospital 74.1%). Depending on the clinical subtypes, elderly patients shows an expulsive difficulty profile. Subjects with FC show a perception of lower quality of life than patients without. Conclusions. The prevalence of FC is higher in the elderly population, especially women. FC increases with age and frailty. The QoL is altered in subjects with FC, in relation with subjects don't have. The FC in the elderly population is characterized by difficulty expulsive, as shown in the patient's symptoms and functional testings performed.