Estudio comparativo entre la densidad radiológica mediante tomografía computerizada de haz cónico y el metabolismo óseo de los maxilares en pacientes con y sin osteoporosis

Abstract

La osteoporosis se define como un trastorno esquelético sistémico. El individuo presenta una masa ósea baja con deterioro de la microarquitectura del tejido óseo, tanto trabecular como cortical, derivando en fragilidad ósea susceptible de fracturas. A nivel del metabolismo óseo, presenta una actividad osteoblástica y osteoclástica alterada. Esta patología se ve influenciada por factores como la edad, el tabaco, la alimentación, alteraciones hormonales, el uso de ciertos medicamentos, o exceso de ejercicio físico. Se estima que una de cada tres mujeres y uno de cada cinco hombres de más de 50 años padecerá una fractura por osteoporosis. Según estudios publicados, el 95% de los pacientes que presentan una fractura por fragilidad, no había sido diagnosticado previamente de osteoporosis, demostrando que la enfermedad no presenta signos de alerta previos a la aparición de fracturas. La prevalencia de la enfermedad aumenta un 15% entre edades comprendidas entre los 50 y 59 años y hasta un 80% en edades superiores a los 80 años. Objetivo: El objetivo del estudio es relacionar las unidades de densidad radiológica obtenidas a partir de la tomografía computerizada de haz cónico (CBCT) de los maxilares y el metabolismo óseo mediante la cuantificación de factores del metabolismo óseo obtenidos de dichos maxilares. Material y método: Se analizó en un total de 28 mujeres postmenopausicas la densidad en maxilar posterior según CBCT, y los valores del metabolismo óseo (RANKL, OPG, Ca2+ y ALP). Los grupo de estudio fueron: Grupo 1: grupo control (pacientes con ausencia de osteoporosis), Grupo 2: grupo test 1 (pacientes con osteoporosis sin tratamiento), Grupo 3: grupo test 2 (pacientes con osteoporosis bajo tratamiento farmacológico). Resultados: Según los resultados obtenidos, no hemos encontrado relación entre los indicadores del metabolismo óseo y la densidad ósea del maxilar determinada a partir del CBCT en pacientes sin o con osteoporosis. Los pacientes con osteoporosis presentan una densidad ósea maxilar significativamente más baja a nivel de la tuberosidad que el grupo de pacientes sin osteoporosis y una marcada tendencia a menor densidad en la zona perimplantaria analizada. En relación a los valores del metabolismo óseo, el grupo sin osteoporosis presentó valores mayores de ion calcio, no habiendo diferencias para el resto de valores. Sin embargo si hubieron diferencias entre el grupo con osteoporosis tratado del no tratado, presentando mayor concentración de RANKL, y menor concentración de ALP el grupo tratado. El grupo sin osteoporosis presentó concentraciones mayores de Ca2+ y ALP que el grupo con osteoporosis. Conclusión: Se han determinado diferencias entre el grupo sano y el grupo con osteoporosis tanto a nivel de densidad de maxilar evaluado con el CBCT como a nivel de ciertos valores del metabolismo óseo como el Ca2+ y la ALP. Sin embargo no se ha podido establecer ninguna correlación entre la densidad ósea de los maxilares y los valores del metabolismo óseo.

L'osteoporosi es defineix com un trastorn esquelètic sistèmic, per el que l 'individu presenta una massa òssia baixa amb deteriorament de la microarquitectura del teixit ossi, tant trabecular com cortical, derivant en fragilitat òssia susceptible de fractures. A nivell del metabolisme ossi, presenta una activitat osteoblàstica i osteoclàstica alterada. Aquesta patologia es veu influenciada per factors com l'edat, el tabac, l'alimentació, alteracions hormonals, l'ús de certs medicaments, o excés d'exercici físic. S'estima que una de cada tres dones i un de cada cinc homes de més de 50 anys patirà una fractura per osteoporosi. Segons estudis publicats, el 95% dels pacients que presenten una fractura per fragilitat, no havia estat diagnosticat prèviament d'osteoporosi, demostrant que la malaltia no presenta signes d'alerta previs a l'aparició de fractures. La prevalença de la malaltia augmenta un 15% entre edats compreses entre els 50 i 59 anys i fins a un 80% en edats superiors als 80 anys. Objectiu: L'objectiu de l'estudi és relacionar les unitats de densitat radiològica obtingudes a partir de la tomografia computeritzada de feix cònic (CBCT) dels maxil·lars i el metabolisme ossi mitjançant la quantificació de factors del metabolisme ossi obtinguts d'aquests maxil·lars. Material i mètode: Es va analitzar en un total de 28 dones postmenopàusiques la densitat en maxil·lar posterior segons CBCT, i els valors del metabolisme ossi (RANKL, OPG, Ca2 + i ALP). Els grup d'estudi van ser: Grup 1: grup control (pacients amb absència d'osteoporosi), Grup 2: grup test 1 (pacients amb osteoporosi sense tractament), Grup 3: grup test 2 (pacients amb osteoporosi sota tractament farmacològic). Resultats: Segons els resultats obtinguts, no hem trobat relació entre els indicadors del metabolisme ossi i la densitat òssia del maxil·lar determinada a partir de l'CBCT en pacients sense o amb osteoporosi. Els pacients amb osteoporosi presenten una densitat òssia maxil·lar significativament més baixa a nivell de la tuberositat que el grup de pacients sense osteoporosi i una marcada tendència a menor densitat a la zona perimplantaria analitzada. En relació als valors del metabolisme ossi, el grup sense osteoporosi presentar valors més grans de ió calci, no hi ha diferències per a la resta de valors. No obstant això si van haver diferències entre el grup amb osteoporosi tractat del no tractat, presentant major concentració de RANKL, i menor concentració d'ALP el grup tractat. El grup sense osteoporosi presentar concentracions més grans de Ca2 + i ALP que el grup amb osteoporosi. Conclusió: S'han determinat diferències entre el grup sa i el grup amb osteoporosi tant a nivell de densitat de maxil·lar avaluat amb el CBCT com a nivell de certs valors del metabolisme ossi com el Ca2 + i la ALP. No obstant això no s'ha pogut establir cap correlació entre la densitat òssia dels maxil·lars i els valors del metabolisme ossi.