Els discursos sobre l’evolució en el franquisme (1939-1967). La Generación del 48 i La evolución sin problema

Abstract

Aquesta tesi explora els discursos sobre l’evolució de les espècies en les primeres tres dècades de franquisme (1939-1967). A partir de l’estudi dels discursos a l’esfera pública, arriba als debats sobre aquest tema en grups elitistes: les elits eclesiàstiques, els científics i els considerats ideòlegs del règim. La tesi revela la preocupació d’aquestes elits per la circulació de les idees evolucionistes entre el gran públic. Aquesta preocupació es manifestà, primer, en un silenci evolucionista a la premsa general durant els primers deu anys de franquisme i, posteriorment, en les iniciatives per construir una versió de l’evolucionisme coherent amb els principis ideològics del règim, apte per a la seva circulació a l’esfera pública. La tesi revela que els discursos sobre l'evolució tingueren un paper clau en el projecte de cultura i ciència catòliques que constituïa una de les bases programàtiques del Nuevo Estado. A través d'ells es legitimà, no només la retòrica antimaterialista i transcendent propugnada pel règim, sinó també la seva retòrica anticomunista. A nivell internacional, l’ideal de ciència per a la Nova Espanya xocava amb els principis sobre els quals s’estava erigint el neodarwinisme o Síntesi Moderna de l’Evolució, que rebutjaven qualsevol explicació transcendent del procés evolutiu. El nou corrent s’estava promocionant amb força i recursos des del Regne Unit i els Estats Units. Aquesta tesi revela la implicació dels científics espanyols en la construcció d'una Síntesi Tradicional de l’Evolució, científicament fonamentada, que pogués competir amb el neodarwinisme. De l’èxit d'aquesta síntesi alternativa depenia l’èxit de la implantació de la ciència catòlica, part fonamental de la cultura catòlica en què havien basat la implantació del nou règim els ideòlegs del franquisme. En aquest sentit, aquesta tesi proposa que els científics es convertiren, també, en ideòlegs del franquisme i els seus discursos sobre ciència ajudaren a construir-ne les bases, legitimar-lo i perpetuar-lo. L’estudi dels discursos públics porta al focus en la Generación del 48. Aquest grup, hereus i continuadors del pensament tradicionalista catòlico-monàrquic espanyol, competia amb altres faccions del règim per l’hegemonia cultural. Aconseguir imposar el seu projecte de cultura era considerat un pas clau per aconseguir els seus fins polítics. La cultura que propugnaven era, com la de tots els grups, una cultura catòlica i unitària, en la qual totes les branques del saber estaven vinculades i unides al tronc de la teologia. La peculiaritat de la Generación del 48 era que pretenia deslliurar la cultura de tota “heterodòxia” passada i present i fonamentar-la únicament en la tradició més ortodoxa. Aquest grup tractà d’establir i difondre una versió de l’evolucionisme coherent amb els seus principis, lliure de tota llavor “heterodoxa”: una Evolución sin problema per a l’Espanya de Franco. Aquesta facció del règim dominà llocs estratègics de la gestió de la informació i la cultura durant bona part del període tractat i, per això, els seus discursos sobre l’evolució són el focus d’aquesta tesi. A través de les seves iniciatives per crear aquest discurs, en les quals participaren científics espanyols reconeguts, s’ha descobert una xarxa que uní la Generación del 48 en una empresa comú més enllà del que la historiografia sobre aquest grup deixava constància. La Síntesi Tradicional de l’Evolució que s’intentà gestar i difondre a Espanya, però, no fou el fruit autàrquic d'un franquisme isolat. La investigació revela les connexions i col·laboracions internacionals del projecte i mostra com Espanya no només pretenia ser la reserva espiritual de Occidente, sinó també la reserva científica de Occidente. La Generación del 48 estigué especialment il·lusionada amb aquest projecte, en el qual diversos científics espanyols de renom hi jugaren un paper crucial.

This thesis explores the discourses on the evolution of species in the first three decades of Francoism (1939-1967). From the study of these discourses in the public sphere, it reaches the debates on this subject in elitist groups: ecclesiastical elites, scientists and the so-called ideologues of the regime. It shows the concern of these elites for the circulation of evolutionary ideas among the general public. This preoccupation was manifested, first, in an evolutionary silence in the general press that lasted for the first ten years of Francoism and, subsequently, in the initiatives to build a version of evolutionism consistent with the ideological principles of the regime, and apt for its circulation in the public sphere. The thesis argues that the discourses on evolution played a key role in the Catholic culture -and science- project, which was one of the programmatic bases of the New State. Through them, not only the anti-materialist and transcendental rhetoric advocated by the regime, but also its anti-communist rhetoric, were legitimized. At an international level, the ideal of science intended for the New Spain clashed with the principles on which the Modern Synthesis of Evolution, or Neo-Darwinism, was being built. Neo-Darwinism rejected any transcendental explanation of the evolutionary process and it was being promoted with strength and resources from the United Kingdom and the United States. This thesis reveals the involvement of Spanish scientists in the construction of a scientifically based “Traditional Synthesis of Evolution” able to compete with Neo-Darwinism. The implantation of a Catholic science depended on the success of this alternative synthesis. And the Catholic science was part of the Catholic culture in which the ideologues of the Francoist state had based the implantation of the new regime. In this sense, this thesis proposes that the scientists were also converted into ideologues of the Franco regime. Their discourses on science helped to build its foundations, legitimize it and perpetuate it. The study of the public discourses leads to the focus on the Generation of ’48. This group, who were heirs and continuers of the traditional Catholic and monarchist Spanish thought, competed with other factions of the regime for cultural hegemony. Imposing their cultural project was considered a key step in achieving their political goals. The culture they advocated was, like that of all groups, a Catholic and unitary culture, in which all branches of knowledge were linked to the trunk of theology. The peculiarity of the Generation of ’48 was that it tried to liberate culture of all past and present “heterodoxy”. This group tried to establish and disseminate a version of evolution coherent with its principles, free of all “heterodox” seeds: an “Evolution without problem” for Franco's Spain. This faction of the regime dominated strategic positions in the management of information and culture in Spain for much of the period covered in this thesis. Therefore, its discourses on evolution are the focus of this thesis. Through the initiatives to create its discourse, in which renowned Spanish scientists participated, this thesis has discovered a network that brought together the Generation of ’48 in a common endeavour beyond what the historiography had brought to light. The “Traditional Synthesis of Evolution”, which was attempted and spread in Spain, however, was not the autarchic fruit of an isolated Franco regime. The research reveals the connections and international collaborations of the project, and shows how Spain not only sought to be “the spiritual reserve of the West” but also “the scientific reserve of the West”. The Generation of ’48 was especially excited about this project, in which several renowned Spanish scientists played a crucial role.