Una aproximación práctica al régimen de infracciones y sanciones tributarias en España

Abstract

El present treball pretén realitzar un estudi d'un dels problemes que presenten major conflictivitat en matèria tributària, com és el règim de les infraccions i sancions. Els tipus infractors estan regulats de manera objectiva i amb pocs elements subjectius. Malgrat que s'han de tenir en compte els principis constitucionals aplicables a tot l'àmbit sancionador, la pràctica administrativa ha generalitzat una automaticitat de les sancions respecte dels incompliments de les normes tributàries. Potser el principi que més ha estat matisat, i sobretot recentment, és el que prohibeix que una mateixa conducta sigui sancionada dues vegades, ja sigui pels mateixos òrgans o per òrgans administratius i penals. Les últimes reformes del Codi Penal i de la Llei general tributària contemplen una certa prejudicialitat administrativa. En definitiva, més poders per als òrgans de l'Administració, que no van acompanyats de majors drets per als contribuents. És per això que, en particular les empreses, s'estan dotant d'un catàleg de bones pràctiques tributàries i el seguiment demostrarà la seva bona fe o la manca d'intencionalitat en la comissió de les infraccions. A més, cal comptar amb elements que permetin rebaixar la quantia de la sanció, més acords amb el principi de proporcionalitat. Finalment, la regulació de la Llei general tributària està més dirigida a respectar la garantia de procediment en la imposició de sancions que a regular un veritable procediment contradictori en què es pugui exercitar el dret de defensa per part dels obligats tributaris.

El presente trabajo pretende realizar un estudio de uno de los problemas que presentan mayor conflictividad en materia tributaria, como es el régimen de las infracciones y sanciones. En el mismo, los tipos infractores están regulados de modo objetivo y con pocos elementos subjetivos. Pese a que deben tenerse en cuenta los principios constitucionales aplicables a todo el ámbito sancionador, la práctica administrativa ha generalizado una automaticidad de las sanciones respecto de los incumplimientos de las normas tributarias. Quizás el principio que más hay sido matizado, y sobre todo recientemente, es el que prohíbe que una misma conducta sea sancionada dos veces, ya sea por los mismos órganos o por órganos administrativos y penales. Las últimas reformas del Código Penal y de la Ley General Tributaria contemplan una cierta prejudicialidad administrativa. En definitiva, mayores poderes para los órganos de la Administración, que no van acompañados de mayores derechos para los contribuyentes. Es por ello que, en particular las empresas, se estén dotando de un catálogo de buenas prácticas tributarias y cuyo seguimiento demostrará su buena fe o la falta de intencionalidad en la comisión de las infracciones. Además, se hace necesario contar con elementos que permitan rebajar la cuantía de la sanción, más acordes con el principio de proporcionalidad. Por último, la regulación de la Ley General Tributaria está más dirigida a respetar la garantía de procedimiento en la imposición de sanciones que a regular un verdadero procedimiento contradictorio en el que se pueda ejercitar el derecho de defensa por parte de los obligados tributarios.

This work intends to carry out a study of one of the problems that presents greater conflict in tax matters, such as the regime of infringements and sanctions. The infringement types are regulated objectively and with few subjective elements. Although the constitutional principles, which are applicable to the entire sanctioning sphere, must be taken into account, 5 the administrative practice has generated automatic sanctions regarding the non-compliance of the tax legislation. Perhaps the principle that has been most nuanced, and specially recently, is the one which prohibits that the same conduct is sanctioned twice, either by the same bodies or by administrative and criminal bodies. The latest reforms of the Criminal Code and the General Tax Law contain some administrative prejudiciality, which means, greater powers for the Administration bodies, which are not accompanied by greater rights for the taxpayers. Because of the above, particularly the companies, are being provided with a catalog of good tax practices and whose monitoring will demonstrate their good faith or lack of intentionality in the commission of infringements. Furthermore, it is necessary to count on elements that permit reducing the amount of the sanction, more in concordance with the principle of proportionality. Finally, the regulation of the General Tax Law is more focused on respecting the guarantee on the procedure of imposition of penalties than in regulating a true contradictory procedure in which the right of defense can be exercised by the taxpayers.