Repercussions del sentit en la volició i les seves aplicacions en teràpia ocupacional : el cas de l'activitat de teixir per un mateix/a o per a altres

Abstract

Aquesta tesi pretenia descriure els efectes que l’activitat de teixir té sobre les persones, identificar i comprendre les repercussions que té teixir en grup sobre la volició així com analitzar les diferències en la volició en funció de la finalitat (per un mateix o per algú altre) que tenen les peces elaborades de l'activitat de teixir. Metodologia La metodologia va seguir un enfocament mixt (qualitatiu i quantitatiu), portat a terme mitjançant tres estudis, els participants van ser teixidors/es que dominaven la tècnica de teixir i estudiants que no havien teixit mai. Les tècniques de recollida de dades tant qualitatives com quantitatives van ser: Observació no-participant (qüestionari volicional), entrevistes semiestructurada i diaris personals. Resultats Els participants van manifestar que l'activitat de teixir els va aportar benestar, relaxació i els va permetre desenvolupar la seva creativitat, elaborant una peça artesanal. Realitzar aquesta activitat en grup, a més va permetre, socialitzar-se i activar-se, a més de tenir la possibilitat d’aprendre d'altres i ensenyar. Però la dificultat per concentrar-se i la frustració al comparar la pròpia capacitat amb la dels altres, van actuar com a barreres per teixir en grup. En relació amb la finalitat, els participants van mostrar que teixir per a altres va augmentar l’involucració, l’esforç i la concentració, diferents aspectes claus de la volició. Així mateix els va permetre estar connectat amb la persona estimada. No obstant això, teixir per a altres, els va generar més pressió, de tal manera que els participants van manifestar en menys intensitat el fet de provar tècniques noves o arriscar-se d’alguna altra manera. Conclusions L'activitat de teixir pot ser una bona eina per a la pràctica de la teràpia ocupacional ja que proporciona benestar i relaxació. El fet de teixir en grup i teixir per a altres a més, pot convertir aquesta activitat en una activitat significativa per a la persona perquè permet incrementar la causalitat personal, reflectir els seus valors i connectar amb altres persones estimades. No obstant això, teixir en grup pot limitar la concentració i teixir per a altres pot donar lloc a major pressió el que no és recomanable quan no hi ha un bon domini de la tècnica i / o baixa causalitat personal.

Esta tesis pretendía describir los efectos que la actividad de tejer tiene sobre las persones, identificar y comprender las repercusiones que tienen tejer en grupo sobre la volición así cómo analizar las diferencias en la volición en función de la finalidad (para uno mismo o para otros) que tienen las piezas elaboradas de la actividad de tejer. Metodología La metodología siguió un enfoque mixto (cualitativo y cuantitativo), llevado a cabo mediante tres estudios, los participantes fueron tejedores/as que dominaban la técnica de tejer y estudiantes que no habían tejido nunca. Las técnicas de recogida de datos tanto cualitativas como cuantitativas fueron: Observación no-participante (cuestionario volicional), entrevistas semiestructuradas y diarios personales. Resultados Los participantes manifestaron que la actividad de tejer les aportó bienestar, relajación y les permitió desarrollar su creatividad, elaborando una pieza artesanal. Realizar esta actividad en grupo, además permitió, socializarse y activarse, aparte de tener la posibilidad de aprender de otros y enseñar. Pero la dificultad para concentrarse y la frustración al comparar la propia capacidad con la de los otros, actuó como barreras para tejer en grupo. En relación con la finalidad, los participantes mostraron que tejer para otros aumentó la involucración, el esfuerzo y la concentración, diferentes aspectos claves de la volición. Así mismo les permitió estar conectados con la persona querida. No obstante esto, tejer para otros, les genero más presión, de tal manera que los participantes manifestaron con menos intensidad el hecho de probar técnicas nuevas o arriesgarse de alguna otra manera. Conclusiones La actividad de tejer puede ser una buena herramienta para la práctica de la terapia ocupacional ya que proporciona bienestar y relajación. El hecho de tejer en grupo y tejer para otras personas, además, puede convertir esta actividad en una actividad significativa para la persona porque permite incrementar la causalidad personal, reflejar sus valores y conectar con otras personas queridas. No obstante esto, tejer en grupo puede limitar la concentración y tejer para otros puede dar lugar a más presión, lo que no es recomendable cuando no hay un buen dominio de la técnica y/o baja causalidad personal.

This dissertation sought to describe the effects that knitting has on people, to identify and understand the repercussions of knitting in a group about the volition as well as analysing the differences in volition according to the purpose (by oneself or by someone else) that the resulting pieces made through the knitting. Methodology The methodology followed a mixed (qualitative and quantitative) approach, carried out through three studies; the participants were weavers who dominated the technique of knitting and students that had never woven. The techniques for collecting both qualitative and quantitative data were non-participant observation (volitional questionnaire), semi-structured interviews and personal diary. Results The participants stated that knitting provided them well-being, relaxation and allowed them to develop their creativity, by making an artisan piece. Doing this activity as a group also allowed them to socialize and be active, as well as having the opportunity to learn from others and teach. Nevertheless, the difficulty to concentrate and the frustration when comparing their own capacity with others, acted as barriers to knitting in a group. In relation to the purpose, the participants showed that knitting for others increased the involvement, effort and concentration, different key aspects of the volition. It also allowed them to be connected to the loved ones. However, knitting for others generated more pressure, in such a way that the participants showed in less intensity the fact of trying new techniques or risking in some other way. Conclusions The knitting activity can be a good tool for the practice of occupational therapy as it provides well-being and relaxation. The fact of knitting in a group and knitting for others in addition, can turn this activity into a significant activity for the person because it allows increasing personal causation, reflecting its values and connecting with other loved ones. However, weaving in a group can limit concentration and knit for others can lead to increased pressure, which is not recommended when there is no good command of the technique and/or low personal causation.