Essays on long-term care

Abstract

This thesis analyses the effects of expanding public Long-Term Care (LTC) benefits in Spain, using three different approaches. In the first chapter, I estimate the impact of public LTC allowances on the mortality of the beneficiaries. My results suggest that providing care prevents a deterioration in health, such that death is postponed when the level of needs is low or moderate. In the second chapter –with Garc´ıa-G´omez, L´opez-Casasnovas and Vidiella-Martin–, we assess the equity of the access of public LTC. We show that the system is particularly inequitable regarding the form of provision of benefits. This translates into a pro-poor concentration of longer waiting time to access care. Finally, in the last chapter –with L´opez-Casasnovas and Nicodemo–, we investigate the unintended consequences of a non-linear scheme of benefits. We identify that around 3% of the claimants are upgraded to the next level of benefits, increasing the cost for the system. Instead, the proposed linear system of benefits could make the system more egalitarian and minimise the unintended incentives.

Aquesta tesi analitza els efectes de l’expansió de les prestacions públiques en dependència a l’estat espanyol, des de tres perspectives diferents. En el primer capítol, estimo l’impacte de les prestacions públiques en la mortalitat dels beneficiaris. Els resultats suggereixen que la provisió d’atenció prevé el deteriorament de la salut, fins al punt de posposar la mort quan el nivell de dependència és baix o moderat. En el segon capítol –amb García-Gómez, López-Casasnovas i Vidiella- Martin–, avaluem l’equitat en l’accés als diversos serveis públics per a l’atenció a la dependència. Mostrem que el sistema públic de dependència és especialment inequitatiu en la forma de provisió de beneficis. Això es tradueix en major concentració entre els més pobres del temps d’espera per accedir als recursos públics. Al darrer capítol –amb López-Casasnovas i Nicodemo–, investiguem les conseqüèencies inintencionades d’un sistema de beneficis no lineal. Identifiquem que entorn el 3% de la gent que sol.licita les prestacions són classificats en nivells de necessitat per sobre dels que els pertoca, fet que incrementa el cost del sistema. És per això, que proposem un sistema lineal de prestacions, que esdevingui més igualitari i minimitzi els incentius perversos.