Fundamentos del derecho sancionador tributario

Author

Sánchez Gervilla, Antonio,

Director

Rozas Valdés, José Andrés

Codirector

del Valle, Carlos

Date of defense

2017-07-18

Pages

474 p.



Department/Institute

Universitat Abat Oliba. Departament de Ciències Jurídiques i Polítiques

Abstract

Es podria afirmar que el Dret sancionador administratiu, i per tant el Dret sancionador tributari, és una de les branques del Dret que més controvèrsia ha generat des de la seva gènesi; bona prova d'això la podem trobar en la seva evolució històrica, atenent al fet que aquest va evolucionar des del inicialment denominat Dret penal de policia, passant pel Dret penal administratiu, el Dret penal de l'ordre, fins arribar a l'actual Dret sancionador administratiu. En la nostra opinió, la qüestió que sempre ha bategat en el fons és la seva turmentada relació amb el Dret penal, o el que és el mateix, si existeix o no una identitat ontològica entre Dret penal i Dret sancionador administratiu. Amb tot, no menys controvertides resulten dues qüestions cabdals com són: l'atribució de potestat sancionadora a l'Administració i la qüestió del concepte i finalitat de la sanció. En la nostra opinió, només des d'una posició que sustenti la diferent naturalesa entre Dret sancionador administratiu i Dret penal es pot mantenir que hi hagi diferents principis en els dos ordenaments repressius o, per ser més precisos, amb una diferent interpretació i abast, ja que si mantenim que tots dos ordres repressius participen de la mateixa naturalesa es fa molt difícil sostenir que s'apliquin diferents principis a tots dos, o si es prefereix, els mateixos però matisats. En tot cas, el que resulta irrefutable és que el mètode seguit fins al moment, matisar els principis del Dret penal a l'hora de traslladar-los al Dret sancionador administratiu, genera una inseguretat jurídica fora de tot dubte, tal com al llarg del present treball podrem comprovar. Precisament per assolir la tan desitjada seguretat jurídica, resulta indispensable fixar els fonaments del Dret sancionador tributari: qüestions com, per exemple, la de verificar si és possible concebre una teoria que estigui en condicions de diferenciar 5 les infraccions tributàries de les penals, amb base en la seva diferent naturalesa; la possibilitat de qüestionar-se, amb base en el principi de separació de poders, un sistema alternatiu a la, presumpta, atribució constitucional de potestat sancionadora a l'Administració Tributària; la de definir una teoria de la sanció que expliqui el fonament i fi d'aquesta; o, en fi, la de determinar els concrets principis que informen el Dret sancionador tributari i, sobretot, l'abast dels mateixos; són qüestions que, necessàriament han de ser abordades, per construir uns sòlids fonaments on edificar l'edifici teòric del Dret sancionador tributari. Doncs bé, totes aquestes qüestions seran tractades en el present treball, tenim en compte que, en última instància, el que es pretén és un estudi de la Part General del Dret sancionador tributari que doti al contribuent, als diferents operadors jurídics i a la pròpia Administració, d'una autèntica i objectiva seguretat jurídica. Aquesta, i no altra, és la novetat del treball que aquí realitzem, al emprendre aquest objectiu de forma completa i sistemàtica. Atès que, com la Història ha constatat, una i altra vegada, el progrés d'un país, sense seguretat jurídica, resulta inviable.


Se podría afirmar que el Derecho sancionador administrativo, y por ende el Derecho sancionador tributario, es una de las ramas del Derecho que más controversia ha generado desde su génesis; buena prueba de ello la podemos encontrar en su evolución histórica, atendiendo a que éste evolucionó desde el inicialmente denominado Derecho penal de policía, pasando por el Derecho penal administrativo, el Derecho penal del orden, hasta llegar al actual Derecho sancionador administrativo. En nuestra opinión, la cuestión que siempre ha latido en el fondo es su atormentada relación con el Derecho penal, o lo que es lo mismo, si existe o no una identidad ontológica entre Derecho penal y Derecho sancionador administrativo. Con todo, no menos controvertidas resultan otras dos cuestiones capitales como son: la atribución de potestad sancionadora a la Administración y la cuestión del concepto y finalidad de la sanción. En nuestra opinión, sólo desde una posición que sustente la diferente naturaleza entre Derecho sancionador administrativo y Derecho penal se puede mantener que existan diferentes principios en ambos ordenamientos represivos o, para ser más precisos, con una distinta interpretación y alcance, puesto que si mantenemos que ambos órdenes represivos participan de la misma naturaleza se hace muy difícil conjugar que se apliquen diferentes principios a ambos, o si se prefiere, los mismos pero matizados. En todo caso, lo que resulta irrefutable es que el método seguido hasta el momento, matizar los principios del Derecho penal a la hora de trasladarlos al Derecho sancionador administrativo, genera una inseguridad jurídica fuera de toda duda, tal y como a lo largo del presente trabajo podremos comprobar. Precisamente para alcanzar la tan deseada seguridad jurídica, resulta indispensable fijar los fundamentos del Derecho sancionador tributario: cuestiones como, por ejemplo, la de verificar si es posible concebir una teoría que esté en condiciones de diferenciar las infracciones tributarias de las penales, en base a su distinta naturaleza; la posibilidad de cuestionarse, con base en el principio de separación de poderes, un sistema alternativo a la, presunta, atribución constitucional de potestad sancionadora a la Administración Tributaria; la de definir una teoría de la sanción que explique el fundamento y fin de ésta; o, en fin, la de determinar los concretos principios que informan el Derecho sancionador tributario y, sobre todo, el alcance de los mismos; son cuestiones que, necesariamente deben ser abordadas, para construir unos sólidos fundamentos en donde edificar el edificio teórico del Derecho sancionador tributario. Pues bien, todas estas cuestiones van a ser tratadas en el presente trabajo, considerando que, en última instancia, lo que se pretende es un estudio de la Parte General del Derecho sancionador tributario que dote al contribuyente, a los distintos operadores jurídicos y a la propia Administración, de una auténtica y objetiva seguridad jurídica. Esta, y no otra, es la novedad del trabajo que aquí realizamos, al acometer dicho objetivo de forma completa y sistemática. Dado que, como la Historia ha constatado, una y otra vez, el progreso de un país, sin seguridad jurídica, resulta inviable.


It could be affirmed that the administrative sanctioning Law, and therefore the tax penalties Law, is one of the branches of Law that has generated more controversy since its genesis; we can find good evidence of this in its historical evolution, taking into account that it evolved from the initially called criminal Law of police, through administrative criminal Law, and criminal Law of order, to the current administrative sanctioning Law. In our opinion, the question that has always beat in the background is its difficult relationship with criminal Law, or what is the same, whether or not there is an ontological identity between criminal Law and administrative sanctioning Law. However, no less controversial are two other major issues: the attribution of sanctioning power to the Administration and the question of the concept and purpose of the sanction. In our opinion, only from a position that supports the different nature of administrative sanctioning Law and criminal Law can be maintained that there are different principles in both repressive orders; to be more precise, with a different interpretation and scope, if we maintain that both repressive orders participate in the same nature, it becomes very difficult to conjugate that different principles are applied to both, or if preferred, the same but nuanced. In any case, what is irrefutable is that the method followed so far, to qualify the principles of criminal Law when transferring them to the administrative sanctioning Law, generates a legal uncertainty beyond any doubt, as we can verify throughout this thesis. Precisely in order to achieve the desired legal certainty, it is essential to establish the fundamentals of the tax penalties Law: issues such as, for example, verifying whether it is possible to conceive a theory which is capable of distinguishing between tax and criminal offenses, based on its different nature; the possibility of questioning, based on the check and balance, an alternative system to the presumed, constitutional attribution of sanctioning power to the Tax Administration; to define a theory of sanction that explains the foundation and purpose of it; or, finally, to determine the specific principles that inform the tax penalties Law and, above all, the scope thereof; these are issues that must necessarily be addressed in order to build a solid foundation on which to build the theoretical fundamentals of tax penalties Law. All these issues are going to be dealt with in the present work, considering that, ultimately, what is intended is a study of the General Part of the tax punitive Law that endows the taxpayer, the different legal operators and the Administration itself, of a genuine and objective legal certainty. This, and not another, is the novelty of the work that we carry out here, which is undertaking this objective in a complete and systematic way. Given that, as history has shown, again and again, the progress of a country, without legal certainty, is not feasible.

Keywords

Dret sancionador tributari; Derecho sancionador tributario; Tax penalty right

Subjects

349 - Special branches of law. Miscellaneous legal matters

Documents

Tasg.pdf

2.441Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

This item appears in the following Collection(s)