Efectivitat d’un programa d’activitat física i dieta coordinat entre Atenció Primària i Salut Mental, per a modificar els factors de risc cardiovascular en pacients amb esquizofrènia, trastorn bipolar o trastorn esquizoafectiu

Abstract

Els pacients amb trastorn mental sever tenen una major prevalença de factors de risc cardiovascular i una menor esperança de vida. El control de l’obesitat i el sedentarisme en pot reduir la morbi-mortalitat. Per tant, són necessàries intervencions dirigides a la disminució de pes i/o a l’augment del nivell d’activitat física en aquesta població. Aquesta tesi recull els resultats principals de l’estudi CAPiCOR, assaig clínic aleatoritzat que avalua l’efectivitat d’una intervenció educativa centrada en la dieta i l’activitat física amb la finalitat de modificar estils de vida com la quantitat d’activitat física i l’hàbit dietètic i el seu efecte sobre el metabolisme en variables com l’índex de massa corporal i el perímetre de cintura. També es vol avaluar l’efectivitat en el canvi d‘altres factors de risc cardiovascular com la pressió arterial i paràmetres analítics (colesterol, triglicèrids,...) i el seu impacte sobre la qualitat de vida. Es van reclutar 332 pacients ambulatoris de 8 Centres de Salut Mental de Barcelona amb diagnòstic d’esquizofrènia, trastorn esquizoafectiu o trastorn bipolar en tractament amb medicació antipsicòtica, que van ser assignats aleatòriament al grup intervenció (n=169) o al grup control (n=163). Els pacients del grup intervenció van participar en un programa educatiu d’activitat física (centrat en caminar amb podòmetres) i dieta (coneixements bàsics sobre hàbits dietètics sans) amb dues sessions a la setmana durant 12 setmanes. Les variables van ser avaluades cegament als 0, 3, 6 i 12 mesos: nivell d’activitat física (qüestionari IPAQ), índex de massa corporal, perímetre de cintura, hàbit dietètic (qüestionari PREDIMED), pressió arterial, paràmetres de laboratori (colesterol, triglicèrids i glucosa) i qualitat de vida (SF-36). L’estudi CAPiCOR demostra que els pacients amb trastorn mental sever que van participar en el programa d’activitat física i dieta van augmentar de forma significativa el seu nivell d'activitat física setmanal als 3 mesos d'iniciar la intervenció. Aquesta millora però, deixà de ser significativa als 6 i als 12 mesos. A més, l'augment en la quantitat d’activitat física no es va traduir en cap moment en una millora en la resta de variables avaluades: paràmetres físics i analítics, hàbits dietètics o qualitat de vida. La manca de resultats favorables a nivell antropomètric i analític podria ser deguda a diversos factors, segons la literatura consultada. Calen intervencions de major intensitat i, sobretot, de major duració, així com un seguiment acurat al llarg del temps. S’ha de tenir en compte que els pacients inclosos en el nostre estudi tenien una mitjana d’aproximadament 15 anys des del moment del diagnòstic de la seva patologia mental, per la qual cosa els estils de vida poc saludables estan molt arrelats i són difícils de modificar amb una intervenció de 3 mesos de duració. Tot i així, cal destacar la importància de tractar-se d’un estudi multicèntric, amb una grandària mostral molt superior a la majoria d’estudis que trobem a la literatura i amb un elevat percentatge de seguiment a les visites de control. Aquest estudi aporta la base per a dissenyar noves intervencions amb les modificacions necessàries. De cara al futur s’haurien de plantejar intervencions des del moment del diagnòstic amb consells d’eficàcia provada i programes flexibles i atractius, amb seguiment a llarg termini, que incloguin modificacions del comportament per tal d’augmentar la participació i l’adherència dels pacients i aconseguir un canvi en els estils de vida i en el metabolisme d’aquesta població.

Patients with a severe mental disorder have a high prevalence of cardiovascular risk factors and a decreased life expectancy. Control of obesity and sedentary lifestyle can reduce the morbidity and mortality. Therefore, interventions aimed at decreasing the weight and / or increasing the level of physical activity in this population are necessary. This thesis includes the main results of the CAPiCOR study, a randomized clinical trial that evaluates the effectiveness of an educational intervention focused on diet and physical activity in order to modify lifestyles such as the amount of physical activity and The dietary habit and its effect on metabolism in variables such as the body mass index and the waist circumference. We also want to evaluate the effectiveness in the change of other cardiovascular risk factors such as blood pressure and analytical parameters (cholesterol, triglycerides…) and their impact on quality of life. 332 outpatient patients were recruited from 8 mental healthcare centers of Barcelona with a diagnosis of schizophrenia, schizoaffective disorder or bipolar disorder in treatment with an antipsychotic drug, randomized to the intervention group (n = 169) or the control group (n = 163). The patients in the intervention group participated in an educational program of physical activity (focused on walking with pedometers) and diet (basic knowledge about healthy dietary habits) with two sessions per week for 12 weeks. The variables were blindly evaluated at 0, 3, 6 and 12 months: level of physical activity (IPAQ questionnaire), body mass index, waist circumference, dietary habit (PREDIMED questionnaire), blood pressure, laboratory parameters (cholesterol, triglycerides and glucose) and quality of life (SF-36). The CAPiCOR study shows that patients with severe mental disorders who participated in the physical activity and diet program significantly increased their level of weekly physical activity after 3 months of initiating the intervention. This improvement, however, was no less significant at 6 and 12 months. In addition, the increase in the amount of physical activity did not translate at any moment in an improvement in the other evaluated variables: physical and analytical parameters, dietary habits or quality of life. The lack of favorable results at the anthropometric and analytical level could be due to several factors, according to the literature consulted. Interventions of greater intensity and, above all, longer, as well as careful monitoring over time, are needed. It has to be taken into account that the patients included in our study had an average of approximately 15 years from the moment of the diagnosis of their mental pathology, so unhealthy lifestyles are deeply rooted and are difficult to modify with an intervention of 3 months of duration. Even so, it is worth mentioning the importance of being a multicenter study, with a sample size much higher than most studies found in literature and with a high percentage of follow-up in the control visits. This study provides the basis for designing new interventions with the necessary modifications. In the face of the future, interventions should be considered from the moment of diagnosis with proven efficacy councils and flexible and attractive programs, with long-term follow-up, which include behavioral modifications in order to increase the participation and adherence of patients and achieve a change in the lifestyles and metabolism of this population.