L'ús de les noves tecnologies de la informació en el si de les organitzacions d'interès

Abstract

Des dels orígens d’Internet fins a l’aparició de les anomenades xarxes socials, s’ha generat una autèntica revolució en el terreny dels processos de transmissió d’informació i comprensió d’aquesta, no tan sols en el conjunt d’individus que conformen una societat sinó també en el terreny de la política, generant canvis en els propis processos polítics però també afectant directament als seus principals actors, com per exemple els grups d’interès. Fruit de l’impacte ocasionat per les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), aquesta investigació es centra en saber quin ús li concedeixen els grups d’interès, tant des del punt de vista de la freqüència, com també de la seva finalitat.

La investigació s’ha centrat en analitzar una mostra de 40 organitzacions d’interessos de l’Estat espanyol i l’ús que li concedeixen a dues de les xarxes socials més conegudes i emprades a nivell global, com són Twitter i Facebook. Les variables explicatives s’han seleccionat partint de les principals característiques que defineixen els grups d’interès. Una d’elles és el seu grau d’institucionalització, és a dir, si es tracta d’una organització que disposa d’accés a l’esfera de poder polític (insiders) o si es troba allunyat o fora d’aquesta (outsiders); una altra variable són els recursos econòmics i membres que les organitzacions poden arribar a tenir; ja per últim, la naturalesa dels propis grups pot arribar a ser una variable que pugui arribar a condicionar l’ús atorgat a les TIC.

Pel que fa a l’anàlisi de Twitter i Facebook, es disposa d’una base de dades de 51.144 tweets—dels quals per l’anàlisi es selecciona una mostra aleatòria de 16.169—, i 7.552 missatges de Facebook, per un període de 6 mesos, comprés entre el 16 de gener i 10 d’agost de 2015. Per l’anàlisi de la freqüència es té en compte el volum de missatges que cadascuna de les organitzacions seleccionades en l’anàlisi realitza en ambdues xarxes socials. El que es pretén saber és quines característiques ha de presentar un grup d’interès per tal de generar major o menor contingut a la xarxa. Respecte a la finalitat, s’han codificat els missatges tant de Twitter com de Facebook en dues

grans categories i múltiples subcategories que d’elles se’n deriven: per una banda aquells missatges amb una intenció d’informar, i per l’altra aquell contingut que pretén generar mobilització. A partir d’aquest anàlisi s’intenta establir si realment les TIC poden esdevenir eines capaces de generar acció col·lectiva i d’arribar a qüestionar la lògica ‘olsoniana’.

Quin paper juguen avui en dia els grups d’interès en aquesta atmosfera individualitzant que generen les TIC, i si realment poden alçar-se com a eines democratitzadores donat la immensa capacitat que concedeixen als individus per tal de poder organitzar-se políticament al marge de les organitzacions, són qüestions que també es tenen en consideració al llarg de la tesis, i sobretot fruit dels resultats i de les conclusions obtingudes al llarg de la investigació.

Desde los orígenes de Internet hasta la aparición de las llamadas redes sociales, se ha generado una auténtica revolución en el terreno de los procesos de transmisión de información y comprensión de esta, no tan solo en el conjunto de individuos que forman una sociedad sino también en el terreno de la política, generando cambios en los propios procesos políticos, afectando también directamente sobre sus principales actores, como por ejemplo los grupos de interés. Fruto del impacto ocasionado por las nuevas tecnologías de la información y la comunicación (TIC), esta investigación se centra en saber qué uso le conceden los grupos de interés, tanto des del punto de vista de la frecuencia, como también de su finalidad.

La investigación se centra en analizar una muestra de 40 organizaciones de intereses en el Estado español y el uso que le conceden a dos de las redes sociales más conocidas y usadas a nivel global, como son Twitter y Facebook. Las variables explicativas se han seleccionado partiendo de las principales características que definen los grupos de interés. Una de ellas es su grado de institucionalización, es decir, si se trata de una organización que dispone de acceso a la esfera de poder político (insiders) o si se encuentra alejada o fuera de esta (outsiders); otra variable son los recursos económicos y miembros; ya por último, la naturaleza de los propios grupos puede ser una variable que puede llegar a condicionar el uso otorgado a las TIC.

Respecto al análisis de Twitter y Facebook, se dispone de una base de datos de 51.144 tweets—de los cuales para el análisis se ha seleccionado una muestra aleatoria de 16.169—, y 7.552 mensajes de Facebook, por un periodo de 6 meses, comprendido entre el 16 de enero y 10 de agosto de 2015. Para el análisis de la frecuencia se tiene en cuenta el volumen de mensajes que cada una de las organizaciones seleccionadas en el análisis realiza en ambas redes sociales. Lo que se pretende saber es qué características ha de presentar un grupo de interés para generar mayor o menor contenido en la red. Por lo que respecta a la finalidad, se han codificado los mensajes tanto de Twitter como de Facebook en dos grandes categorías y múltiples subcategorías: por un lado

aquellos mensajes con una intención de informar, y por el otro aquel contenido que pretende generar movilización. A partir de este análisis se intenta establecer si realmente las TIC pueden acontecer como herramientas capaces de generar acción colectiva y llegar a cuestionar la lógica ‘olsoniana’.

Qué papel juegan hoy en día los grupos de interés en esta atmósfera individualizante que generan las TIC, y si realmente pueden alzarse como herramientas democratizadoras dado la inmensa capacidad que conceden a los individuos para poder organizarse políticamente al margen de las organizaciones, son cuestiones que también se tienen en consideración al largo de la tesis.

From the origins of Internet to the emergence of so-called social networks, a real revolution has been generated in the field of information transmission process and the comprehension of it. New information and communication technologies (ICT) are generating changes in the political processes themselves, and also directly affecting their main actors, such as interest groups. This research focuses on the use of ICT by some interest groups, analyzing the frequency of use and also the intention of messages.

This research focuses on analyzing a sample of 40 interest organizations in Spain and the use they give to two of the most popular social networks that are used globally, which are Twitter and Facebook. The independent variables have been selected from the main characteristics that define interest groups. One of them is the degree of institutionalization, that is to say, if it is an organization that has access to the sphere of political power (insiders) or if it is an organization away or outside the institutional arena (outsiders). Another variable is the economic resources and members, and the last variable is the nature of the groups.

Regarding the analysis of Twitter and Facebook, there is a database of 51,144 tweets— for the analysis has been selected a random sample of 16,169 messages—, and 7,552 Facebook posts, for a period of 6 months, between January 16 and August 10, 2015. The analysis of frequency takes into account the volume of messages that each of the organizations have selected in the analysis performed in both social networks. We want to know which interest groups features have to be present to generate more or less content in Internet. The messages from Twitter and Facebook have been codified into two broad categories and multiple subcategories: on the one hand those messages with an intention to inform and in the other hand the content that seeks to generate mobilization. This analysis tries to establish if the ICT can really be tools capable of generating collective action and question Olson’s logic.

The roles of interest groups today and whether these ICTs can really be used as democratizing tools, are also issues that are considered in the length of the investigation. This is because ICTs give individuals persons the capacity to organize politically themselves without belonging to a formal organization.