Los negus en la encrucijada (1855-1930). Un análisis comparativo de la modernización abisinia en el contexto africano

Abstract

Aquesta tesi s'emmarca en l'espai polític etíop i abasta cronològicament la fase 1855-1930. Es tracta d'una anàlisi al voltant de les transformacions que es produeixen entre els regnats de Tewódros II (1855-1868) i Menelik II (1889-1913), on els principals eixos d'estudi són la tradició i la modernitat.

La qüestió que s'hi planteja és: Que té l’espai polític etíop anterior a la coronació de Haile Sellassie d'estat modern i quina presència real te el model cultural i polític associat al salomonisme?

Tot mirant de respondre a aquesta qüestió clau, s'hi analitzen altres temes que són complementaris i que d'alguna manera, es dedueixen del binomi modernitat-tradició. Entre aquests hi ha la batalla d'Adwa (1896) com a element fundador d'aquesta modernitat, o bé, de forma més diluïda el procés de Statebuilding dut a terme per Tewódros II, Yohannes IV i Menelik II, cadascú amb el seu propi projecte d'estat. Una altra qüestió que requereix atenció és el desplegament de l'autoritat de la reialesa: com a aquesta a través d'una sèrie de mecanismes es legitima, per mitjà del discurs escrit, però també per mitjà de l'escenografia del poder i de la selecció de determinades accions d'ordre polític. També caldrà analitzar les relacions entre el centre de poder i els centres secundaris, entre la capital i les províncies, entre totes elles i la perifèria immediata- o suburbial- i la que es troba més allunyada. Tot plegat va lligat amb els discursos sobre el poder i també emesos des d'aquest i té a veure amb l'apropiació i exercici d'una determinada narrativa històrica i un projecte de país.

La investigació es recolza, a més a més d’un estudi del país com a realitat política en transformació a partir de textos històrics, en l’anàlisi comparatiu d’estudis de cas, tot comparant el procés abissini amb Egipte, Oman-Zanzíbar i Madagascar al llarg del s. XIX. Certament, l'aplicació i anàlisi d'estudis de cas permet establir una mesura qualitativa del grau d'implantació de la modernització a la llum de les grans transformacions del segle i de la penetració d'idees que en el llarg recorregut degotegen al continent des dels inicis de la presència europea.

Esta tesis se enmarca en el espacio político etíope y abarca cronológicamente la fase 1855-1930. Se trata de un análisis en torno a las transformaciones que se produjeron entre los reinados de Tewodros II (1855-1868) y Menelik II (1889-1913), tomando como principal eje de estudio la tradición y la modernidad.

La cuestión que se plantea es: ¿Qué tiene el espacio político etíope anterior a la coronación de Haile Sellassie de estado moderno y qué presencia real tiene el modelo cultural y político asociado al Salomonismo?

Además de tratar de responder a esta cuestión clave, se analizan otros temas que son complementarios y que de alguna manera, se deducen del binomio modernidad-tradición. Entre estos está la batalla de Adwa (1896) como elemento fundador de esta modernidad, o si se prefiere, de forma más diluida, el proceso de Statebuilding llevado a cabo por Tewodros II, Yohannes IV y Menelik II, cada uno con su propio proyecto de estado. Otra cuestión que requiere atención es el despliegue de la autoridad de la realeza: como esta se legitima a través de una serie de mecanismos, recurriendo al discurso escrito, la escenografía del poder – el llamado Estado Teatral- y la elección de determinadas acciones de orden político. También habrá que analizar las relaciones entre el centro de poder y los centros secundarios, entre la capital y las provincias, entre todas ellas y la periferia inmediatamente suburbial- y la que se encuentra más alejada. Todo ello va ligado con los discursos sobre el poder y también emitidos desde este y tiene que ver con la apropiación y ejercicio de una determinada narrativa histórica y un proyecto de país.

La investigación se apoya, además de un estudio del país como realidad política en transformación a partir de textos históricos, en el análisis comparativo de estudios de caso, comparando el proceso abisinio con Egipto, Omán-Zanzíbar y Madagascar a lo largo del s. XIX. Ciertamente, la aplicación y análisis de estudios de caso permite establecer una medida cualitativa del grado de implantación de la modernización a la luz de las grandes transformaciones del siglo, tomando en consideración que el concepto, “modernización” se refiera aquí principalmente a la penetración de ideas, proceso de largo recorrido que se remonta a los orígenes y gradual implantación de la presencia europea en el continente africano.

The present thesis focuses on the Horn of Africa as a political region, between mid-nineteenth century and early twentieth century. It analyses the developments that took place between the reigns of Tewodros II (1855-1868) and Menelik II (1889-1913). This paper stresses the relevance of the relationship between tradition and modernity.

The question at stake is: To what extent is the political Ethiopian entity prior to Haile Sellassie’s coronation a modern state and how much is there of the political and cultural tradition associated with Neo-Salomonism?

While trying to answer this two fold question, other issues will be analyzed. These issues are complementary and can be inferred from the binomial relationship that arises from tradition and modernity. Among them, the Batlle of Adwa (1896), which can be considered a hallmark in the modernizing process, along with Tewódros II’s, Yohannes IV’s and Menelik II’s efforts, each of them including variations of a wider state-building scheme.

Another issue that requires attention is the different ways in which royal authority deploys itself through written speech, the selection of different political strategies and mechanisms, and finally, royal etiquette and ritual, that is: the Theater State. The existing connections between the capital city and the provincial centers, the central and the local levels of power, what is the immediate periphery and the regions that fall far from the center need also to be discussed.

The methodology used is based on thorough research of textual analysis of primary and secondary sources. Some case studies are considered in the light of changes occurring throughout the 19th Century in East Africa. The chosen case-studies refer to Egypt at the time of Muhammad Ali and Khedive Ismail, the sultanate of Oman-Zanzibar and, finally, Madagascar in the years before the French conquest. Certainly, a regional and synchronic approach through case-study analysis should help to establish a qualitative measure of the degree of modernization in the light of the great transformations of the century. Finally, it must be said that this modernization process is seen not from the traditional evolutionary perspective, but rather, a penetration of ideas and gradual transformation of local cultures, which began with the early contacts with European travelers.