L’arquitectura religiosa en els antics territoris de la Corona de Mallorca, segles XIII-XIV Un estudi de paisatge monumental

Abstract

Aquesta tesi doctoral proposa l’estudi de l’arquitectura religiosa construïda en el conjunt dels territoris que varen pertànyer a la Corona de Mallorca, des de la conquesta catalana de l’illa l’any 1229, per part de Jaume I, fins a la mort del rei Jaume III, l’any 1349. Després d’una introducció històrica per delimitar el context espai-temporal en el qual s’emmarca el treball, un segon apartat proposa una aproximació a l’arquitectura duta a terme en aquells moments tenint present les conseqüències que tengué la conquesta catalana de Mallorca i, al mateix temps, la creació del Regne Privatiu en aquest àmbit, això és: la formació de la xarxa parroquial i l’establiment dels ordes conventuals i, per tant, la fixació dels trets formals definitoris de l’arquitectura dels frares predicadors que, en definitiva, són els propis del gòtic meridional i que s’implantaren al llarg de tots els seus territoris, illencs i continentals. Amb tot, és l’apartat dedicat al paisatge monumental el que es converteix en l’autèntic eix vertebrador del present estudi, puix mitjançant la seva anàlisi se’ns permet aproximar-nos a les construccions realitzades durant les tres principals èpoques històriques en el qual s’insereix la investigació: l’època de la Repoblació de les illes Balears (1229-1300), l’època del Regne Privatiu (1276-1343/44), i finalment, l’època de la desfeta de la Corona de Mallorca i la reincorporació del Regne mallorquí dins la Corona d’Aragó (1343/44-1349). Precisament, és a través de la confecció d’aquest paisatge monumental que s’ha intentat aprofundir en la realitat urbana i rural de l’època i, d’aquesta manera, comprendre millor la integració de l’arquitectura religiosa en dit paisatge. A continuació, s’ha elaborat un estudi de la xarxa monumental present a tots els territoris mallorquins fent especial menció a les diferents tipologies d’esglésies: parroquials, conventuals, hospitalàries, catedralícies, palatines i sufragànies. Finalment, dos apartats més analitzen els diversos models arquitectònics i la seva recepció tant a les illes com al continent, així com la importància del finançament de les obres en base a quins foren els seus comitents els quals feren possible la construcció de fins a 252 edificis religiosos al llarg de tots els territoris de la Corona de Mallorca.

The aim of this thesis is the study of religious architecture built around the territories owned by the Majorcan Crown from the moment of the Catalan conquest of the island in 1229, by Jaume I to the death of the king Jaume III in 1349. After a historical introduction, in order to establish the temporary and geographical context of that period, a second chapter let us look at the architecture practised at that moment, bearing in mind the consequences that the conquest and the creation of the Kingdom of Majorca had on this matter, that is to say, the formation of the parochial network, the establishment of the Conventual Religious Order as well as the architectural features of the Friars Preachers which, definitively, are those of the Meridional Gothic, implemented around its territories including the islands and the continent. However the chapter devoted to the study of the architectural landscape becomes the real main axis of the present essay, due to the fact that its analysis gives us a better understanding of the architecture created during the three most important eras analysed such as the repopulation of the Balearic Islands (1229-1300), the Kingdom of Majorca (1276-1343/44) and, finally, its collapse and its reintegration to the Aragon Crown (1343/44-1349). In fact, this architectural landscape gives us a better knowledge of the rural and urban reality of that time and thus the integration of the religious architecture in that context. Then, it studied the architectural heritage which is possible to spot in all the Majorcan territories according to its different typologies such as parish churches, Conventual churches, hospital churches, cathedrals, palatine chapels and so on. Eventually, there are two more chapters which analyse the diverse architectural models and its reception in the islands and on the continent as well as the importance of the origin of its fundings, bearing in mind who sponsored those buildings, thanks to whom 252 religious constructions were built along all the Majorcan Crown territories.