Adult attachment styles in American and Spanish patients with fibromyalgia and rheumatoid arthritis: a cross-sectional study

Abstract

Introducció i objectius. La fibromiàlgia està definida per criteris relacionats amb rang simptomàtic i severitat. Als criteris de l’American College of Rheumatology del 1990, el dolor musculoesquelètic és el símptoma cardinal avaluat, mentre que als criteris actualitzats al 2010, només un dels cinc ítems diagnòstics hi està vinculat directament. L’etiologia roman indefinida, malgrat sovint s’estableix una associació amb estressors psicosocials. L’estil de vincle adult és una representació interna d’un mateix i dels altres, producte d’experiències primerenques de relació amb cuidadors primaris. L’estil de vincle determina com els individus es relacionen i s’associa a estratègies de gestió de situacions amenaçadores, amb precedents de trets distintius en població espanyola. Donat que el vincle és una característica relativament estable que funciona com a tret, serveix de marc per aquesta recerca. En aquest estudi, l’objectiu principal era obtenir més profunditat d’informació clínica, psicosocial i del vincle a través de la comparació entre fibromiàlgia i una altra malaltia reumàtica d’etiologia bàsicament orgànica i autoimmune: l’artritis reumatoide. Així mateix, es va afegir una comparativa intercultural per tal d’examinar les particularitats espanyoles del vincle. Material i mètodes. L’estudi va consistir en un disseny transversal amb un grup de fibromiàlgia i un grup de comparació d’artritis reumatoide, tant a Barcelona (67 i 70 pacients, respectivament) com a Nova York (16 i 15 pacients). Tots els participants van lliurar informació sociodemogràfica i clínica, així com van omplir qüestionaris psicològics del vincle, depressió, capacitat funcional, dimensions relacionades amb el dolor, qualitat de vida i ansietat. Resultats. Els pacients amb fibromiàlgia van mostrar nivells més alts de depressió, ansietat, intensitat i interferència del dolor, símptomes somàtics i pitjor capacitat funcional que la mostra d’artritis reumatoide. El vincle insegur va ser prominent en ambdues malalties, tot i que va derivar en diferències significatives només a la comparació intercultural. En general, l’estil temerós hostil va reportar el pitjor estat de salut. La major part de les diferències significatives van persistir en la comparació de nacionalitats entre ambdues condicions mèdiques. El vincle va predir les variables del dolor a la fibromiàlgia; així com qualitat de vida, dimensions del dolor, capacitat funcional i símptomes somàtics a l’artritis reumatoide. A la fibromiàlgia, els canvis en qualitat de vida i interferència del dolor van ser explicats per l’ansietat i la depressió; mentre que la intensitat del dolor, la capacitat funcional i els símptomes somàtics van ser predits només per l’ansietat. En artritis reumatoide, la majoria de variables van ser predites només per l’ansietat i la depressió; mentre que el component físic de qualitat de vida i la intensitat del dolor van ser predites només per la depressió. Conclusions. Les troballes ressalten la importància del vincle adult general i els trastorns de l’estat d’ànim com a contribuents de la càrrega que suposen la fibromiàlgia i l’artritis reumatoide, malgrat que aquesta última sigui una malaltia inflamatòria associada a discapacitat severa i mortalitat prematura. Pot resultar útil la recerca en la direcció d’adaptar intervencions psicològiques que posin especial èmfasi en aquests components, intentant abastar una millora en qualitat de vida i funció d’aquestes afeccions que segueixen requerint de tractament pal·liatiu i no tenen cura definitiva.

Introduction and aims. Fibromyalgia is defined by criteria related on symptomatic range and severity. In the American College of Rheumatology 1990 criteria, musculoskeletal pain is the cardinal symptom evaluated, while in the updated 2010 criteria, only one of the five criteria items directly concerns musculoskeletal pain. The etiology is yet unclear, although there is a frequent established association with psychosocial stressors. Adult attachment style is an internal representation of self and others, yielding from early childhood experiences of relationships with primary caregivers. Attachment style determines how individuals relate to each other and is associated to strategies for managing threatening situations, with precedents of distinctive traits within Spanish population. Given that attachment is a relatively stable, trait-like characteristic, it served as framework for this research. In this study, the main aim was to obtain more detailed clinical, attachment, and psychosocial information through a comparison between fibromyalgia and another rheumatic condition of a mainly organic, autoimmune, etiology: rheumatoid arthritis. Also, a cross-cultural report was added to examine the Spanish attachment particularities. Material and methods. The study consisted of a cross-sectional design with a fibromyalgia group and a rheumatoid arthritis comparison group, both in Barcelona (67 and 70 patients, respectively) and New York (16 and 15 patients). All subjects submitted demographic and clinical information, as well as complied psychological questionnaires on attachment, depression, functional status, pain-related dimensions, quality of life, and anxiety. Results. Fibromyalgia patients showed higher levels of depression, anxiety, pain intensity and interference, somatic symptoms, and worse functional status than the rheumatoid arthritis sample. Insecure attachment was prominent in both conditions, albeit it yielded significant differences only in the cross-cultural comparison. In general, the hostile fearful style reported the worse health status. Most significant differences remained when comparing both medical conditions across nationalities. Attachment was found to predict pain-related outcomes in fibromyalgia; as well as rheumatoid arthritis quality of life, pain-related variables, functional status, and somatic symptoms. In fibromyalgia, changes in quality of life and pain interference were explained by anxiety and depression; whereas pain intensity, functional status, and somatic symptoms were predicted only by anxiety. In rheumatoid arthritis, most variables were also predicted by both anxiety and depression; while the physical component of quality of life and pain intensity were predicted only by depression. Conclusions. The findings highlight the importance of overall adult attachment and mood disorders contributing to the burden of fibromyalgia and rheumatoid arthritis, despite the latter being an inflammatory disease associated to severe disability and premature mortality. Investigation in the direction of adapting psychological interventions stressing these components will help, striving for an improvement in quality of life and function of these medication conditions that still require palliative treatment and hold no definitive cure.