Poesia pública a Barcelona (1984-2004)

Abstract

Aquesta tesi es proposa donar compte d’un fenomen que comença a existir a principis dels anys vuitanta a la ciutat de Barcelona, consistent en la proliferació d’actes poètics públics que s’allunyen de les lectures i recitals convencionals, i que es conformen com una pràctica en què l’aspecte performàtic pren molta rellevància.

Anomenem aquest tipus de pràctica «poesia pública», en el sentit que necessita l’escenari i el públic per adquirir el ple sentit. Es tracta d’una pràctica poètica singular, ja que treu la poesia del suport llibre i la trasllada a l’escenari, de manera que se’n transforma tant la creació com la recepció, i el públic no habituat a la lectura de llibres de poesia troba en aquesta via escènica una forma més propera d’acostar-se al gènere, tant per la condició del «directe» com per la condició de l'hibridisme, ja que sovint es combina amb la música, les imatges, la dansa i altres elements propis de les arts escèniques.

Com a conseqüència de l'eixamplament de públic i de l'augment del nombre de poetes que s'adscriuen a aquest tipus de pràctiques, s'esdevé un nou panorama que pot semblar que apareix tot d'una, però que en realitat s'ha estat gestant d'una forma rizomàtica sota terra durant les darreres dècades. Així, es produeix una disseminació de la poesia per la resta del territori català, i també per Espanya i Europa, alhora que Barcelona esdevé un punt de confluència de poetes d’arreu convidats a participar en diferents festivals i trobades. I d'aquesta manera, la poesia de finals del segle XX arriba on de ben segur el format llibre no hauria arribat mai.

La investigació que es recull en aquesta tesi pretén contextualitzar, documentar i interpretar el procés expansiu de la poesia pública a Barcelona des de 1984 fins al 2004, dates que senyalen, respectivament, el que considerem com a naixement i final d’aquest procés.

L’inici va tenir lloc pel juny de 1984 amb l’organització d’un primer acte de poesia pública en un bar per part del grup de poetes encapçalat per Enric Casasses i Jordi Pope, coneguts com els «O així». D’altra banda, el que considerem que tanca el procés expansiu del fenomen és la darrera edició de «PROPOSTA, festival internacional de poesies+polipoesies», que va tenir lloc pel novembre del 2004 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Així doncs, en un primer estadi, la recerca ens ha portat a crear i definir el concepte de poesia pública i les diferents pràctiques que s’hi observen (poesia oral, poesia sonora, polipoesia, etc.), així com a posar-les en relació amb el context sociocultural tant nacional com europeu. A continuació, la recerca s’ha enfocat a descriure i documentar els múltiples actes de poesia pública que van tenir lloc a Barcelona durant el període estudiat, centrant-se en els principals organitzadors i en els poetes que hi van participar, tot reflexionant sobre quines van ser les raons per què va sorgir el fenomen i com s’ha perllongat fins a l’actualitat.

This PhD dissertation proposes to account for a phenomenon that started in the early eighties in Barcelona involving the spreading of public poetry events that deviate from poetry readings and conventional recitals, and conform as a practice in which the performative aspect takes much relevance. We coined this type of practice «Public Poetry», meaning it needs the stage and the audience to make its full sense.

The research study described in this dissertation aims to contextualize, document and interpret the expansive process of Public Poetry in Barcelona from 1984 to 2004, dates that mark, respectively, what we consider as birth and end of this process. The start of the expansive process took place in June 1984 with the organization of the first public event of poetry in a bar by the poets’ group known as «O així» headed by Enric Casasses and Jordi Pope. Moreover, what we consider that closes the expansive process is the latest edition of «PROPOSTA, festival internacional de poesies+polipoesies» that took place in November 2004 at the Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

In a first phase, the study has led us to coin the term and define the concept of Public Poetry as well as the different practices identified (oral poetry, sound poetry, polypoetry, etc.) and put them in relation to both national and European sociocultural context. Then, the research has focused on describing and documenting the multiple events of Public Poetry that took place in Barcelona during the abovementioned period, homing in on the main organizers and the poets who participated, and reflecting on what were the reasons why the phenomenon started and how it has lasted until today.