L'orgueneria a Catalunya (1688-1803). Catalogació, descripció i estudi de documents contractuals

Abstract

L’objectiu de la present tesi és l’estudi de l’orgue a Catalunya i la seva evolució entre les dates de 1688 (any de la primera obra documentada del patriarca de la nissaga d’orgueners Boscà) i 1803 (decés del màxim innovador dels nostres orgues, Lluís Scherrer), període força llarg que presenta un extens conjunt de dades documentals recopilades durant més de vuit anys de recerca. L’orgue català sempre ha estat a redós de les característiques del seu germà castellà, atribuint-li afirmacions que en alguns casos eren compartides per tots dos però que en d’altres eren errònies. Talment com un instrument al qual se li suposen moltes coses però que difícilment s’arriba a conèixer amb seguretat. La pretensió d’aquest treball és la d’establir una visió clara de les característiques pròpies dels instruments obrats a Catalunya durant el període objecte de la tesi, des d’un punt de vista científic i demostrable en base a la documentació adjunta. L’estudi inclou tots els processos que s’originen a partir de qualsevol activitat relacionada amb l’orgue. Des de les raons que justifiquen la reparació o construcció d’un instrument de nova planta, els tipus d’actuacions i la escriptura del contracte amb tot el que genera, fins a la figura de l’orguener i els equips de professionals que hi treballen, passant per la ubicació i l’estètica dels mobles, finalitzant amb l’anàlisi dels elements interns de l’orgue, el disseny i l’estructura tímbrica. A mode d’introducció, la tesi ve precedida d’un breu panorama sobre l’orgue a Catalunya durant el segle XVII. La tesi ha estat presentada sota el format de dos volums: el primer correspon a l’anàlisi de tot el corpus documental, mentre el segon recopila tot el conjunt de manuscrits que podem considerar fonamentals pel seguiment del seu contingut.

El objetivo de la presente tesis es el estudio del órgano en Cataluña y su evolución en el periodo comprendido entre los años 1688 (fecha de la primera obra documentada del patriarca de la saga de organeros Boscà) y 1803 (año del fallecimiento del máximo innovador de nuestros órganos, Lluís Scherrer), vasto periodo representado en un extenso conjunto de datos recopilados durante más de ocho años de investigación. Las características del órgano catalán siempre han estado eclipsadas por las de su hermano castellano, atribuyéndole particularidades que en algunos casos eran compartidas pero en otros eran erróneas. Un instrumento al cual se le suponen muchas propiedades pero que difícilmente se llega a conocer con seguridad. El propósito de esta memoria es establecer una visión clara de las características propias de los instrumentos construidos en Cataluña durante el periodo fijado de la tesis, desde un punto de vista científico y comprobable basándonos en la documentación adjunta. El estudio incluye todas las situaciones que se generan a partir de cualquier trabajo relacionado con el órgano. Desde las razones que justifican la reparación o construcción de un ejemplar de nueva planta, las pautas que se siguen, o la protocolización del contrato, hasta la figura del organero con su equipo de profesionales, pasando por el emplazamiento y estética de las cajas, y finalizando con un análisis de los componentes internos del órgano, su diseño y estructura tímbrica. A modo de introducción, la tesis está precedida por una breve reseña sobre el órgano en Cataluña durante el siglo XVII y se presenta en dos volúmenes: el primero contiene el análisis de todo el corpus documental, mientras que el segundo reúne todo el conjunto de manuscritos que podemos considerar fundamentales para el seguimiento de su contenido.

The subject of this study is the organ in Catalonia and its evolution between 1688 (the first documented instrument by the father and founder of the Boscà lineage) and 1803 (the death of the most innovative of Catalan builders, Lluís Scherrer). This is, indeed, quite a long period to cover and extense data gathering and research was necessary over a period of eight years. The Catalan organ has always been under the wings of its Castilian brother, attributing things to it that were common to both of them but that, in other cases, were erroneous, so that one might easily assume many things about an instrument but never really be absolutely certain about them. What I want to do is to establish a clear idea regarding the features which characterized the instruments built in Catalonia during this period, as a result of my research and verifiable by the documentation I present. This study deals with every organ-related activity, whether it be the reasons for some repair work or the building of a band new instrument, as well as any kinds of papers, contracts, agreements, or the organ builder himself and the people who worked with him, the organ’s placement, the case’s aesthetics and, finally, an analysis of the organ’s internal mechanism, design and the instrument’s sound and timbric structure. This thesis is preceded by a brief overall view of the organ in 17th century Catalonia. The thesis is presented in two volumes: the first volume contains an analysis of the documentary basis of my research. The second volume is a compilation of manuscripts which may be be considered fundamental to understanding its contents.