Efectes de la contaminació atmosfèrica sobre la pressió arterial ambulatòria

Abstract

INTRODUCCIÓ: Les partícules aèries en suspensió i les concentracions dels diòxid de nitrogen i sofre constitueixen els contaminants més preocupants i amb major impacte en la salut pública. Hi ha estudis que relacionen la contaminació atmosfèrica amb l’augment de la pressió arterial a la consulta, però no hi ha cap estudi que relacioni contaminació atmosfèrica amb pressió arterial ambulatòria de 24h.

OBJECTIUS: Objectiu principal: Conèixer la relació entre la pressió arterial ambulatòria mesurada amb MAPA de 24h i els contaminants atmosfèrics que es mesuren regularment (PM10, PM2,5, NO2 i SO2) i el de mesura més recent (partícules ultrafines, PUF) a l’àrea metropolitana de Barcelona. Objectius secundaris: 1.- Quantificar els efectes de la contaminació atmosfèrica sobre els valors de PA mitjana diària, diürna i nocturna. 2.- Conèixer la relació entre temperatura ambiental i PA ambulatòria. 3.- Avaluar l’associació entre contaminació atmosfèrica i pressió arterial clínica.

MATERIAL I MÈTODES: Disseny. Estudi observacional de mesures temporals i geogràfiques de pacients individuals (case-time series design). Àmbit de l’estudi. Centres d’Atenció Primària i Unitats d’Hipertensió de l’àrea metropolitana de Barcelona. Població diana. Hipertensos ≥ 18 anys, sense tractament farmacològic, amb una primera MAPA vàlida registrada a la base de dades CARDIORISC de la SEH-LELHA durant el període 2005-2014. Variables incloses a partir de CARDIORISC, de les dades cedides pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i per l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua del Consejo Superior de Investigaciones Científicas a Barcelona. Anàlisi de regressió de series temporals ajustada per variables individuals (sociodemogràfiques i patologia concomitant) i ecològiques (temperatura ambiental).

RESULTATS: Inclusió de 2.888 pacients. Edat mitjana de 54,3 (DE 14,6) anys i un 50,1% són dones. Presenten un IMC de 28,8 kg/m2 (DE 6,4) i un 16,9% de la mostra és fumadora. La pressió arterial (PA) de 24 h és de 128,0 (12,7)/77,4 (9,7) mmHg i el 46,1% de la mostra està ben controlada. Les dones presenten una PA més disminuïda respecte els homes (tant per MAPA com per PA clínica); es descriu un augment de PA Sistòlica (PAS) amb l’edat; també un augment de PA (totes les PAS i PAD nit i clínica) a major IMC; els fumadors presenten valors de PA més elevada que els no fumadors i es veu una disminució de la PAD (tant per MAPA com clínica) en associació amb DM2. La temperatura ambiental (Ta) mitjana de l’estudi presenta una relació no lineal inversa, amb un punt de inflexió als 15ºC, per tots els valors de PAS. En la PAD, l’augment d’un grau de Ta, s’associa a una disminució de la PAD 24h de forma significativa. Per cada increment de 10 µg/m3 de PM10 s’observa un augment de 1,37 mmHg de la PAD 24h i de 1,48 mmHg de la PAD diürna, de forma estadísticament significativa. Per cada increment d‘1 µg/m3 de PUF la PAD 24h augmenta en 1,46 mmHg i la PAD diürna en 1,56 mmHg, de forma estadísticament significativa. No s’ha trobat relació estadística entre els contaminants PM2,5, NO2 i SO2 amb cap valor de la MAPA. Tampoc s’ha trobat relació estadística entre cap contaminant i PA clínica. CONCLUSIONS: La concentració de PM10 i PUF a la nostra àrea d’estudi s’associa de forma significativa a un augment de les PAD 24h i PAD diürna. Però no s’ha vist associació entre els contaminants de PM2,5, NO2 ni SO2 i la PA, tant per MAPA com per clínica. Per cada grau que augmenta la temperatura ambiental a l’àrea metropolitana de Barcelona, la PA sistòlica i diastòlica disminueix en totes les situacions (24h, diürna, nocturna i clínica).

INTRODUCTION: Air particulate matters and nitrogen dioxide and sulfur dioxide are the most worrying pollutants, with the greatest impact on public health. There are studies that relate atmospheric pollution with the increase in office blood pressure, but there is no study that relates air pollution with 24h ambulatory blood pressure monitoring (ABPM).

OBJECTIVES: the main objective is to know the relationship between ABPM and atmospheric pollutants that are measured regularly (PM10, PM2,5, NO2 and SO2) and the most recent measurement (ultrafine particles, PUF) in the metropolitan area of Barcelona. Secondary objectives are to quantify the effects of atmospheric pollution on daily, daytime and nighttime average blood pressure values. To know the relationship between ambient temperature and ABPM. To evaluate the association between air pollution and clinical blood pressure.

PATIENTS AND METHODS: Design. Observational study of temporary and geographic measures of individual patients (case-time series design). Area of ​​study. Primary Care Centers and Hypertension Units in the metropolitan area of ​​Barcelona. Population. Hypertensive patients ≥ 18 years, without pharmacological treatment, with a first valid ABPM registered in the CARDIORISC database of the SEH-LELHA during the period 2005-2014. Variables included from CARDIORISC, from ​​the data provided by the Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya and by the Institute of Environmental Diagnosis and Water Studies of the Superior Council of Scientific Research in Barcelona. Analysis of regression of temporal series adjusted by individual variables (sociodemographic and concomitant pathology) and ecological (ambient temperature). RESULTS: Inclusion of 2,888 patients. Mean age of 54,3 (DS 14,6) years and 50,1% are women. Body Mass Index (BMI) 28.8 kg/m2 (DS 6.4) and 16.9% of the sample smokes. Baseline 24h ABPM 128.0 (12.7) / 77.4 (9.7) mmHg and 46.1% of the sample is well controlled. Women have low BP compared to men (both ABPM and office BP); an increase in Systolic BP (SBP) with age is described; also an increase in BP (all SBP and DBP, night and office BP) with higher BMI; smokers have BP values higher than non-smokers and a decrease in DBP (both ABPM and office BP) is seen in association with DM2. There is a non-linear relationship between ambient temperature (Ta) and SBP, with a threshold value at 15°C. In DBP, the increase in a degree of Ta is associated with a decrease in 24h DBP in 0.16 mmHg (p = 0.259), daytime-DBP in 0.18 mmHg (p = 0.021), nighttime-DBP in 0.11 mmHg (p = 0.154) and office DBP in 0.22 mmHg (p = 0.040). For each increase of 10μg/m3 of PM10 an increase of 1.37 mmHg in 24h DBP and 1.48 mmHg in daytime-DBP was observed, statistically significant. For each increase of 1 μg/m3 of PUF 24h DBP increases in 1.46 mmHg and daytime-DBP in 1.56 mmHg, statistically significant. No statistical relationship was found between pollutants PM2.5, NO2 and SO2 with ABPM. No statistical relationship was found between any pollutant and office BP.

CONCLUSIONS: The concentration of PM10 and PUF in our area of study is significantly associated with an increase in 24h DBP and daytime-DBP. But there has been no association between pollutants of PM2.5, NO2 and SO2 with BP (ABPM and office BP). For each degree that increases the ambient temperature in the metropolitan area of Barcelona, systolic and diastolic BP decreases in all situations (24h, daytime, nighttime and office BP).