Une flûte en cristal. Les flautes de vidre de Claude Laurent (1774-1849)

Abstract

Claude Laurent (1774-1849), un rellotger de París avesat als treballs de precisió va idear i construir un dels instruments més captivadors de l’Europa del segle XIX: una flauta de vidre i argent que, a més de la seva perfecció tècnica, s’adeia plenament amb els cànons estètics que perseguien els ideals romàntics i va seduir fins i tot Napoleó Bonaparte i el tsar de Rússia Alexandre I. A més de la bellesa de l’instrument, la inalterabilitat del vidre resolia el problema de la variació d’afinació ocasionada per les condicions ambientals que experimentaven les flautes de fusta o d’ivori amb els canvis de temperatura i d’humitat. Tanmateix, la genialitat del seu model no es limitava a la utilització del vidre com a material de construcció, sinó que va introduir un nou tipus de so i nombroses modificacions tècniques, de les quals cal destacar el sistema de subjecció del mecanisme que seria cabdal per a l’evolució dels instruments de vent-fusta, sistema que, amb poques variacions, s’ha mantingut fins avui en dia. El segon volum és un catàleg descriptiu dels exemplars conservats de Laurent.

Claude Laurent (1774-1849), a Parisian watchmaker, patented an instrument that captivated musicians and aristocrats alike throughout Europe: a flute of glass and silver, occasionally with stone incrustations, which delighted even Napoleon Bonaparte and the Czar of Russia Alexander I. The genius of his flute was not limited to the material used to make it, however, but also involved the fact that, in order to integrate the mechanism within the glass, Laurent devised a system for attaching the keys which is still used today in the making of wind instruments. The second volume is a descriptive catalogue of the extant Laurent instruments.