La construcció dels processos cognitivoemocionals de tristesa i angoixa en el lèxic català

Abstract

Aquesta tesi doctoral caracteritza la conceptualització dels processos cognitivoemocionals de tristesa i angoixa en el lèxic català. L’anàlisi es distribueix en dos capítols pràctics: un de conceptual que es basa en el model cognitiu idealitzat de BATALLA i en la distribució dels paràmetres neurofisiològics, psíquics o subjectius o socioculturals: i un altre de lexicològic i semàntic que se centra en els recursos lingüístics. El corpus són 233 termes, que hem classificat segons si pertanyen només a l’àmbit general de la llengua, a l’àmbit psíquic (sempre conjuntament amb l’àmbit general), a l’àmbit psíquic i mèdic (sense excloure, excepte a esplín, l’àmbit general) o a l’àmbit mèdic (sempre conjuntament amb l’àmbit general). Malgrat que la nostra referència en aquest aspecte ha estat el diccionari normatiu, creiem que d’aquesta manera podem esbrinar fins a quin punt la tristesa és una disfunció, com proposen el psicòleg Roy Baumeister et al. (2001), o bé és més aviat un estat d’ànim, que és el que suggereix el seu col·lega Carlos Rodríguez (1998). En tot cas, tenim present el principi de negativitat del psicòleg Roy Baumeister et al. (2001), segons el qual hi ha un patró cognitivoemocional des del qual tendim a fixar l’atenció en la informació de desplaer, ja que les emocions són, en essència, programes adaptatius. El marc teòric es desenvolupa al llarg dels tres capítols inicials: «Què és una emoció?», «Què és la cognició?» i «La semàntica cognitivista: del cognitivisme mental al cognitivisme neural»). La redacció d’aquests capítols s’articula al voltant de quatre preguntes metodològiques més: què té de cognitiu la lingüística cognitiv(ist)a, de quina manera les sensacions representen significats bàsics, quina diferència hi ha entre un domini bàsic, un esquema d’imatge i una metonímia i què distingeix l’abast de la metàfora del de la metonímia. Es tracta de preguntes necessàries però per a les quals no hi ha una resposta única. Hem observat que les imatges neurals, els esquemes d’imatge, els dominis bàsics i les metonímies d’origen prelingüístic designen a grans trets el mateix fenomen, però des de disciplines diferents: si ens mirem el fenomen com si fos una foto (estàtica), veurem una metàfora; mentre que si ens el mirem com si fos un vídeo (dinàmic), veurem una metonímia. Per acabar, contrastem la prototipicitat dels diversos paràmetres associats als conceptes de tristesa i angoixa i proposem algunes línies de treball que poden derivar d’aquesta tesi doctoral.

This work characterizes the conceptualization of cognitive and emotional processes of sadness and anxiety in the Catalan lexicon. This analysis is divided into two practical chapters: a conceptual one based in the Idealized Cognitive Models of WAR and on the distribution of neurophysiological, psychological or subjective or cultural parameters; and a lexicological and semantic one that focuses linguistic resources. The corpus consists on 233 words, that has been classified according to whether they belong only to general language, psychic language, psychic and medical language and medical language. Although our reference in this regard is the standard dictionary, we believe that this way we can find out how much sadness is a dysfunction, as suggested psychologist Roy Baumeister et al. (2001), or is rather a state of mind, which is suggesting its claims Carlos Rodríguez (1998). In any case, is considered the principle of negativity’ Baumeister et al. (2001): there is a cognitive and emotion pattern from which we tend to fix attention on information of displeasure as emotions are essentially adaptive programs. The theoretical framework is developed though initial chapters: «What is an emotion?», «What is cognition?» and «Cognitive semantics: from mental cognitivism to neural cogntivism». That chapters are been structured around four more methodological questions: what is cognitive in cognitive linguistics, how sensations can represent basic meaning, what is the difference between a basic domain, a image scheme and a metonymy and what distinguishes the scope of the metaphor of metonymy. They are necessary questions for which there is no single answer. It have been found that neural images, image schemes, basic domains and pre- linguistic metonymies designate roughly the same phenomenon, but from different disciplines: if we look at the phenomenon as if it were a picture (static) we are seeing a metaphor, whereas if we look at that phenomenon as a video (dynamic) we are seeing a metonymy. Finally, prototipicity of the various parameters associated with the concepts of sadness and anxiety has been contrasted in order to propose some future works.