The Role of Vocal Learning in Language. Evolution and Development

Autor/a

Zhang, Qing

Director/a

Rosselló Ximenes, Joana

Tutor/a

Diéguez-Vide, Faustino

Fecha de defensa

2017-09-07

Páginas

223 p.



Departamento/Instituto

Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana i Lingüística General

Resumen

Vocal learning, one of the subcomponents of language, is put at center stage in this dissertation. The overall hypothesis is that vocal learning lays the foundation for both language evolution (phylogeny) and development (ontogeny), and also high-level cognition. The computational ability found in vocal learning is seen as so enhanced in humans as to yield the kind of recursion that supports language. Empirical evidence on vocal learning in nonhuman animals and humans from behavioral, neuroanatomical, neurophysiological, genetic, and evolutionary fields is suggestive that vocal learning interacts with other cognitive domains at multiple levels. The positive correlation between the hippocampal volume and open-ended vocal production in avian vocal learning species suggests the possible involvement of the hippocampus in vocal learning. The empirical studies of foxp2 in nonhuman animals and humans suggest that foxp2 plays a role in multimodal communication and general cognition. Phylogenetically, Sapiens’ vocal learning abilities are unique among primates. Compared with nonhuman primates, our species possesses stronger and more enhanced connections between the superior temporal cortex and premotor cortex as well as the striatum. In Sapiens, meaning aside, vocal learning as such can explain many features found in speech and its ontogeny such as the specialized auditory mechanism for speech, the preferential attention to speech in newborns, the primacy of vocal imitation among multimodal (visual and auditory) imitative skills and the stages seen in learning to speak. All these characteristics seem to be different and abnormal, albeit to different degrees, in autism. A 25-30% of the autistic population is non/minimally verbal but even the high functioning end of the autistic spectrum presents with abnormalities, such as difficulties in processing speed and an impaired imitative capacity that could be satisfactorily explained if language entered again the definition (and diagnosis) of what autism is, with an special emphasis on vocal learning.


El vocal learning, un dels subcomponents del llenguatge, ocupa un espai central en aquesta tesi. La hipòtesi general és que el vocal learning constitueix el fonament de l’evolució (filogènia) i del desenvolupament (ontogènia) lingüístics, i també de la cognició. L'habilitat computacional que es dóna en el vocal learning es veu en els humans tan potenciada com per ser la base del tipus de recursió en què es basa el llenguatge. Proves empíriques sobre el vocal learning en animals no humans i en humans, des de camps que inclouen des del comportament, la neuroanatomia, la neurofisiologia, la genètica i la teoria de l’evolució, suggereixen que el vocal learning interactua amb altres dominis cognitius a molts i diferents nivells. Filogenèticamet, les habilitats de vocal learning en el Sapiens són úniques entre els primats. Comparada amb els primats no humans, la nostra espècie posseeix unes connexions més denses i potents entre el còrtex temporal superior i el còrtex premotor així com l’estriat. En el Sapiens, deixant de banda el significat, el vocal learning tot sol pot explicar molts trets de la parla i la seva ontogènia com ara l’especialització auditiva per a la parla, l’atenció preferent a la parla en els nadons, la primacia de la imitació vocal entre les habilitats imitatives multimodals (de base visual i auditiva), i els estadis que s’observen en l’adquisició de la parla. Totes aquestes característiques sembla que són diferents i anòmales, tot i que en diferent graus, en l’autisme. Un 25-30% de la població autista és no verbal o mínimament però fins i tot a la banda de l’espectre autista que es considera d’alt funcionament s’hi donen anomalies, tal com ara un cert dèficit en velocitat de processament i una capacitat deficient d’imitació, que podrien explicar-se més satisfactòriament si un dèficit de llenguatge entrés altra vegada a la definició (i diagnòstic) del que és l’autisme, amb un èmfasi especial en el vocal learning.

Palabras clave

Aprenentatge vocal; Aprendizaje vocal; Vocal learning; Parla; Habla; Speech

Materias

81 - Lingüística y lenguas

Área de conocimiento

Ciències Humanes i Socials

Documentos

QING ZHANG_PhD_THESIS.pdf

2.142Mb

 

Derechos

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)