Supervivència d’empelt i pacient a llarg termini en el trasplantament renal a Catalunya

Abstract

El trasplantament renal és el tractament d’elecció de la malaltia renal crònica terminal. Els treballs publicats en els últims anys objectiven, en la majoria de casos, que la supervivència de pacient i empelt ha millorat clarament a curt termini, mentre que a llarg termini els resultats no són tan concloents. Amb la premissa de que durant les últimes dècades ha hagut un constant augment d’edat i comorbiditats dels nostres receptors i que s’ha anat incrementant l’ús de donants amb criteris expandits, es planteja com a objectiu principal comprovar que la supervivència del pacient trasplantat renal i de l’empelt renal ha millorat tant a curt com a llarg termini, quan es desglossen els donants i receptors en diferents grups d’edat. Com a objectius secundaris: estudiar els diferents factors que poden influir en aquestes supervivències; analitzar les dades dels pacients que han superat un any amb empelt funcionant per avaluar els resultats a llarg termini sense la influència de la millora de supervivència a curt termini; i estudiar les causes de pèrdua de l’empelt per períodes i per grups d’edat. Per assolir aquests objectius s’han considerat tots els primers trasplantaments renals de donant cadàver aïllat realitzats a Catalunya a pacients majors de 18 anys entre els anys 1992-2010 (n= 5.010) i s’ha dividit la mostra en dos períodes: 1992-2001; 2002-2010. Els resultats demostren que, tot i tractar-se d’una població més anyosa, el pacient trasplantat en el període 2002-2010 té major supervivència que el del període 1992-2001. La supervivència de l’empelt augmenta en el període 2002-2010 i ho fa en tots els grups d’edat en l’anàlisi univariant, però en el model multivariant el període no influeix de forma significativa doncs s’observa que és la nova teràpia immunosupressora d’inducció la que influeix en la millora de supervivència i no el període en sí. La supervivència de l’empelt censurant la mort augmenta en el període 2002-2010 en l’anàlisi univariant, millorant en tots els grups d’edat i, tot i que en el grup més anyós no és estadísticament significatiu, en aquest s’observa una tendència a l’augment que és especialment important en la supervivència a 10 anys. No obstant, en l’anàlisi multivariant el període no és un factor significatiu que influeixi en aquesta supervivència. En els pacients que han superat l’any amb l’empelt funcionant, el període en el que s’ha realitzat el trasplantament influeix en la supervivència de l’empelt, tant si es censura la mort com si no. Aquesta associació desapareix en la supervivència de l’empelt censurant la mort quan afegim el filtrat glomerular estimat com a covariable, pel que es conclou que és la millora de funció renal la que fa millorar els resultats. De forma univariant s’observa que a més edat del receptor major risc de perdre l’empelt, però en ajustar-ho per les diferents covariables, només els pacients majors de 65 anys presenten un major risc. Pel que fa a la supervivència de l’empelt censurant la mort, l’edat del receptor no és un factor de risc de menor supervivència. En analitzar les causes de pèrdua de l’empelt destaca que la principal causa en el grup de receptors d’edat avançada és la mort amb empelt funcionant. En conclusió podem dir que la supervivència d’empelt i pacient ha augmentat en els darrers anys tot i l’augment d’edat i comorbiditats dels nostres receptors.

Renal transplantation is the treatment of choice for end stage chronic kidney disease. Works published in recent years show, in most cases, that patient and graft survival has clearly improved in the short term, while in the long term the results are not as conclusive. Assuming that during the last decades there has been a constant increase in the age and comorbidities of our recipients and that the use of expanded criteria donors has also increased, the main aim is to verify that the survival of kidney transplanted patients and renal grafts has improved both short and long-term, when donors and recipients are split into different groups of age. The secondary aims are: to study the different factors that may influence these survivals; to analyze data from patients with over-one-year functioning graft in order to evaluate long-term results without the influence of short-term survival improvement; and to study the causes of graft loss by periods of time and by groups of age. In order to reach these aims, all first single organ renal transplantations from deceased donor carried out in Catalonia on patients over 18 years old between 1992 and 2010 (n= 5,010) were considered, and the sample was divided into two periods: 1992-2001 and 2002-2010. The results show that, despite the fact that this is a more senior population, patients transplanted during the 2002-2010 period have a longer survival than those transplanted during the 1992-2001 period. The survival of the graft increases in the 2002-2010 period in all the groups of age when performing a univariate analysis; while when using a multivariate model, the period does not influence significantly since it is the new induction immunosuppressive therapy what influences the improvement of survival and not the period itself. Death censored graft survival increases during the 2002-2010 period in the univariate analysis, improving in all groups of age and, although in the older group it is not statistically significant, there is a trend to increase that is especially important in 10 years term survival. However, in the multivariate analysis the time period is not a significant factor in death censored graft survival. In patients whose functioning graft has lasted at least one year, the period in which the transplantation was performed influences the survival of the graft, both death censored or not. This association disappears in the death censored graft survival when adding the estimated glomerular filtration rate as a covariable, it may therefore be concluded that the improvement of renal function is what makes the results improve. Univariantly, it is observed that the older the age the more likely to lose the graft, but adjusting it for the different covariables, only patients over 65 years old are at greater risk. Regarding death censored graft survival, recipient’s age is unrelated with this survival. When analyzing the causes of graft loss, the main cause in the elderly recipients group is death with a functioning graft. In conclusion, we can state that graft and patient survival has increased in recent years despite the increase in age and comorbidities of our recipients.