La representació iconogràfica dels imaginaris simbòlics: nacionalismes i republicanismes al segle XIX

Abstract

En aquesta tesi s’analitzen els imaginaris simbòlics a través de la iconografia de premsa durant el darrer terç del segle XIX a Catalunya a través d’una triple vessant: la història política i social, la història de la premsa i la història de l’art. Els imaginaris dels republicanismes i de les relacions entre Catalunya i Espanya són els que aquesta tesi intenta desvetllar. Les cultures polítiques configuren corpus simbòlics formats per banderes, himnes, monuments i símbols, entre tants d’altres. La codificació d’un imaginari simbòlic compartit és necessària i evident en qualsevol cultura política, i en aquest cas es tracta en els republicanismes i els nacionalismes, posant atenció en la premsa republicana, progressista i popular del segle XIX. La premsa satírica il·lustrada és el mitjà pel qual veiem quina simbologia s’usava i quin tractament es feia d’elements clau per determinar l’imaginari de cada cultura política: la major o menor presència de l’anticlericalisme, quines commemoracions celebraven, com representaven i jutjaven el moviment obrer i els drets dels treballadors, quins referents ideològics i polítics tenien i reivindicaven o com creien que havien de ser les relacions entre Catalunya i Espanya. El catalanisme és també un element fonamental, treballat amb anterioritat a l’hegemonia d’un catalanisme conservador, en el qual el catalanisme d’esquerres defensà la seva singularitat, els seus referents i mites històrics diferenciats i la llengua. Periodistes i directors de les publicacions emprades, com Josep Roca i Roca, director de La Campana de Gràcia i de L’Esquella de la Torratxa, i Josep Llunas i Pujals, director de La Tramontana, van esdevenir figures de gran influència política, i són exemples de compromís amb el republicanisme, el moviment obrer, el catalanisme o la llibertat de premsa. També la presència i treball de grans il·lustradors com Josep Lluís Pellicer o Tomàs Padró van fer possible que la premsa satírica il·lustrada barcelonina aconseguís un gran nombre de lectors, influís en les seves opinions, i mantingués la línia de les seves referents europees, sobretot les franceses.

The symbolic imageries are analysed in this doctoral thesis through the press iconography from the last third of the 19th century in Catalonia. The analysis considered three different aspects: political and social history, press history and art history. This doctoral thesis aims to reveal the imageries from republicanisms and those reflecting the relationship between Catalonia and Spain. Political cultures form symbolic corpus composed by flags, anthems, monuments and symbols, among others. The coding from a shared symbolic imagery is necessary and obvious in every political culture, such as republicanism and nationalism. This research is particularly focused on the republican, progressive and popular press from the 19th century. The illustrated satirical press is the channel that shows both the symbolism used and the treatment given to key elements in order to determine the imaginary of each political culture: the major or minor presence of anticlericalism, the events celebrated, how the workers movement and rights were represented and judged, what ideological and political models they had and reclaimed or how they expected the relation between Catalonia and Spain should be. The catalanism is also a key factor, developed prior to a conservative catalanism hegemony, in which the left-wing catalanism defended its singularity, singular historical models and myths and language. Journalists and directors of the publications used, such as Josep Roca i Roca, director of La Campana de Gràcia and L’Esquella de la Torratxa, and Josep Llunas i Pujals, director of La Tramontana, became highly influential figures in politics, and are role models of commitment with republicanism, workers movements, catalanism and freedom of the press. The presence and work of great illustrators, such as Josep Lluís Pellicer or Tomàs Padró, made also possible the illustrated satiric press in Barcelona to achieve a great number of readers, influence their opinions and keep the same path as other European models, specially the French ones.