La reanàlisi dels minimitzadors negatius en el contínuum romànic pirinenc

Abstract

Aquesta tesi té per objectiu explicar des del punt de vista de la microsintaxi la variació i el canvi lingüístic dels usos i valors dels minimitzadors (‘substantius que denoten quantitats mínimes o insignificants d’alguna cosa’) en contextos negatius. Assumim que la variació sincrònica actual és el reflex i el producte del canvi diacrònic. Plantegem la reanàlisi dels minimitzadors negatius a través de la comparació interlingüística dels trets associats a aquests elements lèxics en varietats romàniques pràcticament inexplorades de la regió dels Pirineus. Mostrem que la reanàlisi dels minimitzadors negatius està condicionada per una interacció complexa de factors que afecten tots els nivells de la gramàtica. Tanmateix, evidenciem l’existència de tendències i patrons sistèmics subjacents al procés de reanàlisi, el qual també és regulat per principis d’economia i eficiència computacional. Al capítol 2 introduïm les nocions fonamentals per explicar la variació i el canvi lingüístics en les expressions negatives de les varietats romàniques. Analitzem els factors que determinen la sensibilitat polar dels elements lèxics, així com les dependències semàntiques i sintàctiques necessàries per legitimar els trets associats a les diferents expressions de negació. Aquestes nocions vertebren l’aproximació a la reanàlisi dels minimitzadors des de l’origen nominal fins als valors funcionals. Al capítol 3 explorem la reanàlisi dels minimitzadors nominals com a termes de polaritat negativa (TPN) lligats a la quantificació (procés que anomenem Cicle de Jespersen Incipient). Determinem les dependències semàntiques i sintàctiques, les condicions de legitimació i les configuracions estructurals establertes en funció dels trets dels minimitzadors negatius. Explorem, també, les conseqüències que aquestes especificacions de trets han tingut i tenen en relació amb les relacions de concordança negativa sincròniques actuals i diacròniques en el conjunt dels parlars estudiats. Bastim el capítol 4 com un apartat d’aprofundiment en relació a les nocions vagues d’èmfasi i reforç amb què es relaciona l’ús dels minimitzadors com a TPN. A través de la distinció entre marques de negació emfàtica intensives i pressuposicionals, analitzem els trets diferencials entre les classe general de marques emfàtiques. Repassem les configuracions estructurals que permeten entendre la transició de l’ús dels minimitzadors com a TPN quantificacionals a l’ús restringit per qüestions d’estructura informativa. Al capítol 5 fem una revisió formal del cicle de renovació de les expressions de la negació (l’anomenat Cicle de Jespersen). Argumentem que l’ús dels minimitzadors com a marques pressuposicionals, juntament amb altres factors analitzats, és un estadi necessari perquè els minimitzadors es puguin reanalitzar com a marques de negació oracional. Les dades contemporànies i històriques mostrades permeten donar compte les especificacions formals dels minimitzadors incorporats com a marques de negació oracional i presentar una síntesi recapitulatòria de les tendències i patrons observats en el conjunt d’estadis del procés de reanàlisi dels minimitzadors negatius.

This dissertation aims to explain, from a microsyntactic point of view, variation and linguistic change in use and values of minimizers in negative contexts (we understand minimizers as ‘nouns that denote a minimal amount or a part of something’). We assume that synchronic variation is the reflection and the product of diachronic linguistic change. We approach the reanalysis of negative minimizers by comparing, cross-linguistically, the features associated to these lexical items in unexplored Romance varieties of the Pyrenees. We show that the reanalysis of negative minimizers is conditioned by a complex interplay of factors that affect all levels of grammar. Nevertheless, there are systemic tendencies and patterns underlying the process of reanalysis, also regulated by the principles of economy and computational eficiency. In Chapter 2, we introduce the fundamentals to explain variation and linguistic change regarding the negative expressions in Romance varieties. We analyse the factors that determine polar sensitivity of lexical items, as well as the semantic and syntactic dependencies necessary to check the features assigned to different expressions of negative polarity. The concepts presented in this chapter constitute the backbone of our approach to the process of reanalysis of minimizers, from their nominal use to the functional values. In Chapter 3, we look into the reanalysis of nominal minimizers as Negative Polarity Items (NPIs) with quantificational features (labelled the Incipient Jespersen’s Cycle). We establish the semantic and syntactic dependencies, the licensing conditions and the structural configurations determined by different features characteristic for each of the negative minimizers at this stage. We also explore the consequences of featural specifications in contemporary and diachronic negative concord relations in the varieties under study. Chapter 4 is a revision of the broad terms of emphasis and reinforcement in relation to the use of minimizers as NPIs. The fact whether quantificational features are attributed or not to emphatic NPIs is considered to be determining in the distinction between intensive and presuppositional markers within the broad class of emphatic markers. We analyse the structural configurations that explain the reanalysis of intensive markers as presuppositional, dispossessed of quantificational features and restricted by information-structure factors in their use. In Chapter 5 we present a formal account for the cycle of renewal of expressions of negation (i.e. Jespersen’s Cycle). We argue that the use of minimizers as presuppositional markers, together with other factors studied, constitutes a stage necessary for minimizers to become markers of negation. Our contemporary and diachronic data allow us to shed light on the featural characterisation of minimizers as negative markers and to present an overview of tendencies and patterns at every stage of the process of reanalysis of negative minimizers.