dc.contributor
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Enginyeria Química, Biològica i Ambiental
dc.contributor.author
Castellet Rovira, Francesc
dc.date.accessioned
2018-01-17T09:41:18Z
dc.date.available
2018-01-17T09:41:18Z
dc.date.issued
2017-07-25
dc.identifier.isbn
9788449073922
en_US
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/459245
dc.description.abstract
Els fàrmacs constitueixen un grup gran, important i divers, de compostos químics
dissenyats per a causar efectes terapèutics sobre la salut principalment humana, però
també animal. Per la seva composició, són bioactius i difícils de degradar encara que
presentin una dosi mínima. La seva varietat estructural, de composició i efectes és
enorme i mentre que alguns d'ells són eliminats completament a les depuradores,
d'altres romanen inalterats o parcialment transformats. A més a més, malgrat ser
estrictament regulats per assajos clínics abans de la seva distribució al mercat, no
existeixen restriccions específiques per al seu alliberament en el medi ambient, i encara
manca un mètode de quantificació estàndard per a detectar-los.
Cal implementar tecnologies alternatives en les depuradores per a eliminar aquests
principis actius de l'aigua abans de ser abocats al medi ambient. Un possible tractament
és l'ús de fongs ligninolítics per a degradar aquests compostos. En relació amb aquest
tractament, el fong T. versicolor, membre del grup de fongs de podridura blanca, ha
estat àmpliament estudiat en l'eliminació de molts fàrmacs en aigües residuals i
condicions no estèrils. Tanmateix, encara hi ha diverses qüestions a resoldre d’entre les
quals en destaquen: els compostos recalcitrants, la generació de productes de
transformació i colls d'ampolla operacionals.
Es consideren recalcitrants aquells fàrmacs que romanen inalterats a causa de la seva
estructura estable durant els tractaments d’eliminació. En el cas dels tractaments amb
fongs, aquesta estabilitat depèn principalment de factors com el mecanisme de
degradació, directament afectat pel metabolisme de les espècies de fong emprades.
Per tal de descobrir candidats potencials per a l'eliminació i biodegradació de compostos
recalcitrants es va realitzar un experiment de cribatge entre 6 espècies diferents de
fongs. Espècies poc estudiades, com ara S. rugosoannulata i G. luteofolius, van permetre
obtenir importants eliminacions vinculades amb processos de biodegradació.
També es va estudiar l'eliminació de fàrmacs tenint en compte els diferents mecanismes
de biodegradació i sorció en cultius submergits. Pel que fa a la sorció, les anàlisis dels
fàrmacs presents en la fase líquida i en la biomassa del fong mostren resultats semblants
respecte de la sorció estimada a partir de controls amb biomassa de fong inactivats per
calor. S'ha demostrat que 6 dies no és temps suficient per al fong per a poder degradar
els contaminants adsorbits.
Pel que fa a la generació de productes de transformació a partir dels compostos
principals, es van identificar o-desmethylvenlafaxine i n-desmethylvenlafaxine com els
dos principals productes de transformació biològica generats durant la degradació del
compost recalcitrant venlafaxina. D'altra banda, els productes de transformació
generats pel fong P. ostreatus en la degradació de diclofenac i ketoprofè coincideixen
amb les molècules generades per T. versicolor en el mateix tipus de tractament, segons
els seus perfils de ressonància magnètica nuclear. A més a més, estudis sobre dos dels
principals mecanismes enzimàtics dels fongs, van demostrar que l'enzim extracel·lular
lacasa està implicat en la degradació de compostos recalcitrants com l'atenolol, mentre
que el complex enzimàtic intracel·lular citocrom P450 intervé en l’eliminació de
diclofenac.
Els colls d'ampolla operacionals com la competència de la microbiota nativa pels
nutrients en els bioreactors fúngics provoquen diversos problemes en l’aplicació del
tractament en continu. Per a prevenir la proliferació de bacteris, es va avaluar la
implementació d'un biofiltre de sorra per a la reducció de la càrrega bacteriana en aigües
residuals d'hospital. Malgrat aconseguir certa reducció bacteriana, aquest
pretractament no va permetre reduir prou la càrrega bacteriana d’entrada del reactor
amb el fong. En canvi, la microbiota nativa present en el biofiltre de sorra va ser capaç
d’eliminar concentracions de l’antibiòtic ciprofloxacina i l'analgèsic ibuprofè. Això va
motivar l’anàlisi molecular mitjançant electroforesi en gel de gradient desnaturalitzant
(DGGE) per tal d’analitzar els canvis que es produïen en la microbiota com a
conseqüència de l’exposició continuada a fàrmacs i quines poblacions microbianes eren
candidats potencials responsables de l’eliminació dels fàrmacs en qüestió. Un altre dels
problemes operatius a tractar en reactors amb T. versicolor va ser la necessitat de
proveir de carboni el reactor per una banda, i del control del pH per l’altra. En aquesta
tesi, P. ostreatus i S. rugosoannulata han demostrat poder-se autoproveir de carboni a
partir d'aigües residuals amb alts valors de demanda química d'oxigen (DQO), evitant
així la necessitat del seu subministrament. A més a més, S. rugosoannulata també va
poder reduir el pH de les aigües residuals hospitalàries al seu nivell òptim i, per tant, va
mostrar trets prometedors de cara a la seva futura plena implementació en reactors.
en_US
dc.description.abstract
Los fármacos son un grupo grande, importante y diverso, de compuestos químicos
diseñados para causar efectos terapéuticos sobre la salud principalmente humana, pero
también animal. Por su composición, son bioactivos y difíciles de degradar aunque
presenten una dosis mínima. Su variedad estructural, de composición y efectos es
enorme y mientras que algunos de ellos son eliminados completamente en las
depuradoras, otros permanecen inalterados o parcialmente transformados. Además, a
pesar de ser estrictamente regulados por ensayos clínicos antes de su distribución en el
mercado, no existen restricciones específicas para su liberación en el medio ambiente,
y aún falta un método de cuantificación estándar para detectarlos.
Hay que implementar tecnologías alternativas en las depuradoras para eliminar estos
principios activos del agua antes de ser vertidos al medio ambiente. Un posible
tratamiento es el uso de hongos ligninolíticos. En relación con este tratamiento, el hongo
T. versicolor, perteneciente al grupo de hongos de podredura blanca, ha sido
ampliamente estudiado en la eliminación de muchos principios activos farmacéuticos
en aguas residuales y condiciones no estériles. Sin embargo, aún hay varias cuestiones
a resolver entre las cuales destacan: los compuestos recalcitrantes, la generación de
productos de transformación y cuellos de botella operacionales.
Se consideran recalcitrantes aquellos fármacos que permanecen inalterados debido a
su estructura estable durante los tratamientos de eliminación. En el caso de los
tratamientos con hongos, esta estabilidad depende principalmente de factores como el
mecanismo de degradación, directamente relacionado con el metabolismo de las
especies de hongo empleadas. En ese sentido se realizó un experimento de cribado
entre 6 especies diferentes de hongos para descubrir candidatos potenciales para tratar
compuestos recalcitrantes. Especies hasta ahora poco estudiadas, como S.
rugosoannulata y G. luteofolius, proporcionaron importantes eliminaciones, vinculadas
a procesos de biodegradación.
También se estudió la eliminación de fármacos teniendo en cuenta los diferentes
mecanismos de biodegradación y sorción en cultivos sumergidos. En cuanto a la sorción,
los análisis de los fármacos presentes en la fase líquida y en la biomasa del hongo
muestran resultados similares respecto a la sorción estimada a partir de controles con
biomasa de hongo inactivada por el calor. Se ha demostrado que 6 días no es tiempo
suficiente para que el hongo pueda degradar los contaminantes adsorbidos.
En cuanto a la generación de productos de transformación a partir de compuestos
principales, se identificaron o-desmethylvenlafaxine y n-desmethylvenlafaxine como los
dos principales productos de transformación biológica generados durante la
degradación del compuesto recalcitrante venlafaxina. Por otra parte, los productos de
transformación generados por el hongo P. ostreatus en la degradación de diclofenaco y
ketoprofeno coinciden con las moléculas generadas por T. versicolor en el mismo
tratamiento, según sus perfiles de resonancia magnética nuclear. Además, estudios
sobre dos de los principales mecanismos enzimáticos de los hongos, demostraron que
enzima extracelular lacasa está implicada en la degradación de compuestos
recalcitrantes como el atenolol, mientras que el complejo enzimático intracelular
citocromo P450 interviene en la eliminación de diclofenaco.
Los cuellos de botella operacionales como la contaminación microbiana y la
competencia por los nutrientes en los biorreactores fúngicos provocan varios problemas
en el mantenimiento de los mismos. Para prevenir la proliferación de bacterias se evaluó
la implementación de un biofiltro de arena para la reducción de la carga bacteriana en
aguas residuales de hospital. A pesar de conseguir cierta reducción bacteriana, este
pretratamiento no permitió reducir suficientemente la carga bacteriana de entrada del
reactor con el hongo. En cambio, la microbiota nativa presente en el biofiltro de arena
fue capaz de eliminar concentraciones del antibiótico ciprofloxacina y el analgésico
ibuprofeno. Esto motivó el análisis molecular mediante electroforesis en gel de
gradiente desnaturalizante (DGGE) para analizar los cambios que se producían en la
microbiota como consecuencia de la exposición continuada a fármacos y que
poblaciones microbianas eran candidatos potenciales responsables de la elimincación
de dichos fármacos. Otro de los problemas operativos a tratar en reactores con T.
versicolor es la necesidad de proveer el reactor de carbono por un lado, y del control del
pH por el otro. En esta tesis, P. ostreatus y S. rugosoannulata han demostrado poderse
autoproveer de carbono a partir de aguas residuales con altos valores de demanda
química de oxígeno (DQO), evitando así la necesidad de su suministro. Además, S.
rugosoannulata también pudo reducir el pH de las aguas residuales hospitalarias a su
nivel óptimo y, por tanto, mostró rasgos prometedores para su futura implementación
completa en reactores.
en_US
dc.description.abstract
Pharmaceutical active compounds are an important, large and diverse group of chemical
compounds designed to cause therapeutic effects on health, mainly human but also
animal. Because of their composition, they are bioactive and difficult to be degraded
even when present at a minimal dose. Their variety of structure, composition and effects
is huge, while some of them are completely removed at wastewater treatment plants,
others are only partially or non-removed. Furthermore, despite of being strictly
regulated by clinical trials before their market distribution, specific restrictions for their
release in the environment are almost non-existent, and there is not a standard
quantification method yet.
Regarding this situation, there is a need to implement alternative technologies in
wastewater treatment plants to remove pharmaceuticals from water before entering
the environment. One possible treatment is the use of ligninolytic fungi to degrade these
compounds. In relation with this approach, the white-rot fungus T. versicolor has been
widely studied in the removal of many pharmaceutical active compounds in wastewater
under non-sterile conditions. However, there are still several questions to tackle:
recalcitrant compounds unable to be degraded, the generation of transformation
products, and operational bottlenecks can be highlighted among many other.
Certain pharmaceuticals are considered recalcitrant due to its stable structure when
treated for their removal. In fungal treatment, this stability depends mainly on factors
such as the degradation mechanism, which is directly affected by the metabolism of the
fungal species. A screening experiment among 6 different species of fungi attempted to
discover new candidates in the removal and biodegradation of recalcitrant compounds.
Scarcely studied species such as S. rugosoannulata and G. luteofolius obtained
considerable removals linked to biodegradation processes.
The removal of pharmaceutical active compounds has also been studied in terms of
biodegradation and sorption mechanisms in submerged cultures. Regarding sorption
processes, the analyses of the pharmaceutical active compounds present in liquid phase
and in fungal biomass showed similar results respect to the sorption estimated by heat
killed control biomass. It has been proven that 6 days is generally insufficient time for
fungal biomass to degrade the adsorbed contaminants.
Concerning the generation of transformation products from parental compounds, odesmethylvenlafaxine
and n-desmethylvenlafaxine were identified as the two main
biological transformation products generated during the degradation of the recalcitrant
compound venlafaxine. On the other hand, transformation products generated by the
fungus P. ostreatus in the degradation of diclofenac and ketoprofen coincide with the
molecules generated by T. versicolor in the same treatment according to their nuclear
magnetic resonance profiles. Besides, studies on two main fungal enzymatic
mechanisms showed that the extracellular enzyme laccase is involved in the degradation
of recalcitrant compounds such as atenolol, whereas the intracellular enzymatic
complex cytochrome P450 is involved in diclofenac transformation.
Operational bottlenecks, such as microbial competition by native microbiota for
nutrients in fungal bioreactors, cause several problems in applying continuous
treatment. In order to prevent bacteria proliferation, the implementation of a biosand
filter for the reduction of a high bacterial load in hospital wastewater was evaluated.
This pretreatment was not able to achieve enough reduction in bacterial load of the
fungal reactor’s inlet. Instead, the native microbiota present in the biosand filter was
able to remove spiked concentrations of the antibiotic ciprofloxacin and the analgesic
ibuprofen. This opened the way for a molecular biology study with denaturing gradient
gel electrophoresis (DGGE) to analyse which changes in the microbiota could entail the
presence of potential candidates for pharmaceutical removal and which could be those
microorganisms.
Other operational issues to be tackled in T. versicolor reactors were the need for carbon
supply and the pH control. In this thesis, P. ostreatus and S. rugosoannulata have proven
able to self-obtain its carbon source from wastewaters achieving high chemical oxygen
demand (COD) reductions, avoiding the need for carbon supply. Besides, S.
rugosoannulata was also able to lower the pH of hospital wastewaters to its optimal,
and hence showing promising features to its full implementation in reactors.
en_US
dc.format.extent
230 p.
en_US
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
eng
en_US
dc.publisher
Universitat Autònoma de Barcelona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
*
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Fármacos
en_US
dc.subject
Pharmaceuticals
en_US
dc.subject
Biodegradació
en_US
dc.subject
Biodegradación
en_US
dc.subject
Biodegradation
en_US
dc.subject.other
Tecnologies
en_US
dc.title
Fungal biodegradation of pharmaceutical active compounds in wastewater
en_US
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.contributor.authoremail
cesc.castellet@gmail.com
en_US
dc.contributor.director
Serrà Adroguer, Montserrat
dc.contributor.director
Martínez Alonso, María Ramos
dc.embargo.terms
cap
en_US
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess