Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social
Aquesta investigació analitza el procés d'internacionalització de la feina de la llar, per al cas concret de les dones migrants d'origen llatinoamericà residents a Catalunya. El treball de la llar és una activitat laboral que gaudeix d'escàs prestigi social, es troba fortament feminitzada i es caracteritza per precàries condicions laborals. A partir d’aquesta consideració, s’explora què expressa la creixent internacionalització i mercantilització del treball reproductiu en relació a les desigualtats socials sobre les quals s'assenta la reproducció social en la fase actual del capitalisme globalitzat. L'objectiu principal d'aquesta investigació és analitzar la construcció social del treball de la llar com una activitat laboral amb poc reconeixement social i com això determina qui la realitza i sota quines condicions. En aquest sentit es parteix de considerar l'espai domèstic com un locus per a la reproducció social estratificada, analitzant l'experiència de les dones migrants llatinoamericanes com a empleades de la llar i les formes que adopta el procés de salut / malaltia / atenció d'aquestes treballadores. Es tracta d'una investigació inscrita en l'àmbit de l'antropologia, amb un abordatge metodològic de tall qualitatiu, en què es van tenir en compte els diferents actors i institucions implicats en la configuració actual del treball de la llar en àmbit espanyol / català.
La presente investigación analiza el proceso de internacionalización del trabajo del hogar, para el caso concreto de las migrantes de origen latinoamericano residentes en Cataluña. Partiendo de la consideración de que el trabajo del hogar es una actividad laboral que goza de escaso prestigio social, se encuentra fuertemente feminizada y se caracteriza por precarias condiciones laborales, se explora qué expresa la creciente internacionalización y mercantilización del trabajo reproductivo en relación con las desigualdades sociales sobre las cuales se asienta la reproducción social en la fase actual del capitalismo globalizado. El objetivo principal de esta investigación es indagar en la construcción social del trabajo del hogar como una actividad laboral con escaso reconocimiento social y cómo ello determina quién la realiza y bajo qué condiciones. En este sentido se parte de considerar el espacio doméstico como locus para la reproducción social estratificada, analizando la experiencia de las mujeres migrantes latinoamericanas como empleadas del hogar y las formas que adopta el proceso de salud/enfermedad/atención de estas trabajadoras. Se trata de una investigación inscripta en el ámbito de la antropología, con un abordaje metodológico de corte cualitativo, en la que se tuvieron en cuenta los distintos actores e instituciones implicados en la configuración actual del trabajo del hogar en ámbito español/catalán.
This research analyzes the internationalization of domestic work, focusing on the case of Latin American migrants living and working in Catalonia. Domestic work is socially undervalued, strongly feminized and characterized by poor working conditions. I therefore explore the growing internationalisation and marketization of reproductive labour as a form of stratified reproduction in the context of globalization. The main objective of this research is to analyze the social construction of domestic work and how it determines who performs it and under what conditions. The starting point is that the domestic sphere constitutes a locus for stratified reproduction. Thus, I examine the experience of Latin American migrant women employed as domestic workers and the specific forms of their health/illness/care process. The research has been done from an anthropological perspective. Qualitative data was collected taking into account the different agents and institutions that currently shape domestic work in Spain and Catalonia.
Treball de la llar; Reproducció estratificada; Migracions; Trabajo del hogar; Reproducción estratificada; Migraciones; Domestic work; Stratified reproduction
3 - Social Sciences; 30 -Social Sciences theories and methodologies. Sociography. Gender studies; 39 - Ethnology. Ethnography. Folklore; 572 - Anthropology
Arts i Humanitats
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.