A aplicabilidade das normas constitucionais ambientais à luz dos ordenamentos brasileiro e português

Abstract

La tesi doctoral té com a principal objectiu l'anàlisi de l'aplicabilitat de les normes constitucionals ambientals i dels obstacles als quals s'enfronta la seva efectivitat. La investigació es circumscriu als ordenaments jurídics del Brasil i Portugal, en raó que en les respectives constitucions es regula el dret a un medi ambient sa i la seva aproximació històrica-cultural presenta un atractiu afegit per observar com ambdues regulacions han coexistit paral·lelament a una realitat canviant. Els ordenaments d’aquests països han experimentat una comunicació constant dels seus sistemes constitucionals i si bé la determinació d'un dret a un medi ambient sa en tots dos casos ha demostrat ser prematura en la seva configuració, en termes espacials i temporals, els problemes seculars inherents han estat visiblement diversos i amb riscos atemporals, que han determinat la seva efectivitat. En els seus aspectes metodològics, els propòsits són exploratoris i descriptius. La internacionalització i, per tant, la constitucionalització de les normes ambientals han contribuït a la configuració atemporal del dret a un medi ambient. La indeterminació de l'aplicació temporal d'aquest dret no ha estat un obstacle perquè tant en el cas del Brasil com en el Portugal, el legislador constituent hagi ratificat la responsabilitat de tots els actors socials, promovent així una major efectivitat d'aquest dret. La resposta a la hipòtesi sobre el règim jurídic per a l'aplicabilitat de les normes constitucionals ambientals confirma la seva aproximació al nucli dels drets fonamentals i, en conseqüència, del règim jurídic especial de protecció d'aquests. En definitiva, la present tesi doctoral, mitjançant l'anàlisi comparativa, defensa un règim d'aplicabilitat immediata de les normes constitucionals del dret fonamental a un medi ambient sa, per procurar la seva efectivitat jurídica, en benefici de les generacions presents i futures i com a paradigma transformador d'un model de desenvolupament, altament depredador dels recursos naturals.

La tesis doctoral tiene como principal objetivo el análisis de la aplicabilidad de las normas constitucionales ambientales y de los obstáculos a los que se enfrenta su efectividad. La investigación se circunscribe a los ordenamientos jurídicos de Brasil y Portugal, en razón de que en sus respectivas constituciones se regula el derecho a un medio ambiente sano y su aproximación histórica-cultural presenta un atractivo añadido para observar como ambas regulaciones han coexistido paralelamente a una realidad cambiante. Los ordenamientos de estos países han experimentado una comunicación constante de sus sistemas constitucionales y si bien la determinación de un derecho al ambiente sano en ambos casos ha demostrado ser prematura en su configuración, en términos espaciales y temporales, los problemas seculares inherentes han sido visiblemente diversos y con riesgos atemporales, que han determinado su efectividad. En sus aspectos metodológicos, los propósitos son exploratorios y descriptivos. La internacionalización y la constitucionalización de las normas ambientales han contribuido a la configuración atemporal del derecho a un medio ambiente. La indeterminación de la aplicación temporal de este derecho no ha sido un obstáculo, en el caso de Brasil y el Portugal, el legislador constituyente haya ratificado la responsabilidad de todos los actores sociales, promoviendo así una mayor efectividad de este derecho. La respuesta a la hipótesis sobre el régimen jurídico para la aplicabilidad de las normas constitucionales ambientales confirma su aproximación al núcleo de los derechos fundamentales y, en consecuencia, del régimen jurídico especial de protección de estos. En definitiva, la presente tesis doctoral, mediante el análisis comparativo, defiende un régimen de aplicabilidad inmediata de las normas constitucionales del derecho fundamental a un medio ambiente sano, para procurar su efectividad jurídica, en beneficio de las generaciones presentes y futuras y como paradigma transformador de un modelo de desarrollo, altamente depredador de los recursos naturales.

The main objective of doctoral thesis is the analysis of the applicability of the constitutional norms environmental and the obstacles that face its effectiveness. The research is focused on the legal systems of Brazil and Portugal, because both regulate the right to a healthy environment in their respective constitutions and their historical-cultural approach offers an added attraction to observe how both regulations have coexisted parallel in a context of changing reality. The laws of these countries have experienced the constant communication of their constitutional systems, and although the determination of a right to a healthy environment in both cases has proved premature in its configuration, in spatial and temporal terms, the inherent secular problems have been visibly diverse and with timeless risks that have determined its effectiveness. In its methodological aspects, the purposes of the research are exploratory and descriptive. Internationalization and, therefore, the constitutionalisation of environmental norms have contributed to the timeless configuration of the right to a healthy environment. The indeterminacy of the temporary implementation of this right has not been an obstacle to the fact that in the case of Brazil as in Portugal, the constituent legislator has ratified the responsibility of all social actors, thus promoting a greater effectiveness of this right. The answer to the research hypothesis on the legal regime for the implementation of the constitutional environmental norms confirms its approach to the core of fundamental rights and, consequently, the special legal regime of protection. In short, through a comparative analysis, this dissertation defends a regime of immediate applicability of the constitutional norms, regarding to the fundamental right to a healthy environment, in order to ensure its legal effectiveness, for the benefit of present and future generations and as a transformative paradigm of a development model, highly predatory to natural resources.