La narrativa transmèdia a l'Educació: un estudi de cas a l'Educació Secundària Obligatòria

Abstract

En el context de la societat de la informació sorgeix la necessitat d’incorporar al debat educatiu propostes que permetin avançar en els reptes que aquesta societat planteja i especialment pel que fa a les institucions d’educació formal. La convergència entre dispositius o les possibilitats d’accés i de producció de continguts i serveis són només alguns exemples d’aquests canvis que, en moltes ocasions, tenen molt a veure amb les pràctiques d’escriptura, de lectura i de construcció de significat.

En aquest context la narrativa transmèdia emergeix com una d’aquestes propostes per portar a la pràctica educativa formes educatives i culturals caracteritzades per nous models de comunicació i de participació per part dels estudiants. Quan es parla de narrativa transmèdia es fa referència a móns narratius en els quals convergeixen múltiples mitjans o plataformes, analògics o digitals, així com localitzacions, habitualment de manera no concomitant en el temps. Els mitjans realitzen aportacions diferents i s’integren per donar coherència a la narració i significació a l’argument. Aquesta convergència requereix un rol actiu per part de l’audiència per tal d’aconseguir una comprensió global de l’argument, una immersió en la història i l’apropiació de contingut que pot ser ampliat o canviat.

Des d’una perspectiva pedagògica es destaca la narrativa transmèdia com un sistema coordinat d’informacions distribuïdes per diversos mitjans que constitueixen un món narratiu que permet una implicació cognitiva, social i emocional per part dels estudiants. La particularitat immersiva així com la perspectiva transdisciplinària des de la qual es conceben teòricament com dues de les seves principals particularitats. Les pràctiques que poden desenvolupar-se a partir del seu ús permeten explorar nous escenaris d’aprenentatge amb possibilitats de disseny, de gestió i d’implicació diverses. El valor d’aquestes activitats per l’aprenentatge cal entendre’l com un conjunt d’oportunitats significatives a partir de les quals desenvolupar alfabetitzacions digitals o competències culturals en el marc de la realització d’un projecte.

El propòsit d’aquesta recerca és descriure i reconèixer les potencialitats que pot tenir la narrativa transmèdia quan és dissenyada i aplicada en un context educatiu, entenent-la no com una finalitat en si mateixa sinó com dispositiu que permet combinar objectius lúdics i a la vegada assolir objectius d’aprenentatge, tant pel que fa a continguts com competències.

Aquesta proposta es materialitza amb la implementació d’una narrativa transmèdia de ficció creada ad hoc que porta per títol La Carta Ancestral i que ha estat implementada en dos instituts d’Educació Secundària Obligatòria. La descripció i l’anàlisi de les implementacions s’ha estructurat a partir de tres dimensions que fan referència a les característiques de disseny, que inclou els elements relacionats amb l’argument i el món narratiu, la proposta d’aplicació al context educatiu i la pràctica dels estudiants.

L’estudi empíric, basat en un estudi de cas, posa en relleu que la narrativa transmèdia permet als estudiants, amb l’ajuda del professorat, construir significats rellevants de forma situada, explorant com es desenvolupen un conjunt de pràctiques que no estan limitades per un lloc i un temps concret. L’estudi valida el potencial de la narrativa transmèdia per desenvolupar les competències culturals i d’alfabetització digital dels estudiants, aplicant pràctiques que es presenten de manera integrada tot i que habitualment ho fan separades per contextos, així com establir escenaris d’aprenentatge basats en accions reals i situades.

In the context of the current information society, it is necessary to propose answers to emerging challenges, especially referring to formal education institutions. The convergence between devices, as well as the new possibilities of access and content production, are just some examples of these changes, in many cases, related to the practices of writing, reading and meaning construction.

In this context, transmedia storytelling appears to be an adequate proposal to implement innovative educational and cultural approaches characterized by cutting-edge models of communication and participation. Transmedia storytelling consists of designing narrative worlds where media and locations converge. The use of various media allows for giving coherence and meaning to the story. This convergence requires an active role of the audience in order to achieve a comprehensive understanding, immersion and appropriation of content that can be expanded or changed. From a pedagogical perspective, transmedia storytelling stands as a coordinated system of information distributed by various media, which allows for cognitive, social and emotional engagement. Nevertheless, there exists a literature gap regarding the concrete application of such methodologies in formal education settings.

The purpose of this research is to describe and recognize the potential of transmedia storytelling as applied to formal educational contexts. An ad hoc educational application entitled The Ancestral Letter was designed and subsequently tested in two Catalan secondary schools to verify the interest of this concept. The analysis of these implementations has been divided into three research dimensions related to the design features, the implementation in an educational setting and the students practice.

This empirical study, based on a case study, shows that transmedia storytelling allows students for constructing relevant meanings in a situated manner. Moreover, they could explore how to develop learning practices that are not limited to a particular place and time.

The study validates the potential of transmedia storytelling to develop students’ digital and cultural skills, to apply integrative practices usually separated by different contexts, as well as to establish learning scenarios based on real and situated actions.