CONECTEM, intervenció en tècniques de comunicació bàsica i assistida pel malalt crític a l’ambulància

Abstract

La comunicació és una eina clau per entendre i comprendre la vulnerabilitat emocional dels pacients en estat crític. El canvi de salut sobtat que experimenten aquestes persones degut a un accident o una malaltia, propicien una sèrie d’efectes psicoemocionals que influeixen negativament en el seu estat de salut. OBJECTIU principal: Realitzar una acció formativa basada en tècniques de formació assistida CONECTEM a les infermeres d’extra-hospitalària i aplicar aquesta intervenció comunicativa CONECTEM al malalt crític traslladat en ambulància per comprovar si les variables dolor, ansietat i estrès posttraumàtic, associades a aquests pacients, disminueixen. METODOLOGIA: El disseny de l’estudi és un quasi-experimental i es va realitzar en 2 fases. La fase I presenta una mostra de 10 infermeres escollides segons criteris d’inclusió. Es realitzà una avaluació post-formació per l’equip investigador, per tal que es pogués dur a terme la intervenció comunicativa a l’ambulància durant la fase II. La fase II presenta una mostra de 120 pacients (68 grup intervenció (GI), 50 grup control (GC)). S’utilitzà un model Pre-Post intervenció per avaluar les 3 variables d’estudi. RESULTATS: El 100% de les infermeres que van realitzar la formació en CONECTEM, van ser aptes per aplicar la intervenció comunicativa a l’ambulància. Un 60% de les infermeres consideraven molt útil la formació i un 40% la consideraven bastant útil alhora de millorar la qualitat assistencial en el pacient crític a l’ambulància. La satisfacció percebuda de les infermeres en relació a la formació va ser bona. Els resultats ens mostren diferències estadísticament significatives entre el pre-post del GI si les comparem amb el pre-post del GC. En el GI el dolor pre-post disminueix un 20%, el dolor lleu passa del 41% al 37%, el moderat del 23% al 7% i l’intens del 9% al 0. L’ansietat entre pre-post es redueix un 86% i els símptomes d’estrès posttraumàtic es redueixen un 12% (38% vrs 50%). CONCLUSIONS: Aquestes dades recolzen la hipòtesis plantajada i permeten afirmar que la intervenció comunicativa CONECTEM ha estat efectiva en la disminució dels efectes psico-emocionals del malalt crític a l’ambulància. Tot i així considerem que es necessita més investigació i més recursos, en el camp de la comunicació i el malalt crític, per consolidar la importància de les estratègies de comunicació assistida. Aquest estudi és només una mostra de les possibilitats que ens poden oferir aquestes estratègies comunicatives.