Entre el poder y la gracia. Gobierno de poblaciones en espacios de acogida religiosos para personas marginales

Autor/a

Bedon Cruz, Erika

Director/a

Pujadas Muñoz, Joan Josep

Codirector/a

Kingnan, Eduardo

Data de defensa

2018-09-13

Pàgines

234 p.



Departament/Institut

Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social

Resum

En aquesta investigació s'analitza com es configura el Ministeri Cristià REMAR, [que significa rehabilitació per a marginats] com un espai de <acollida- tancament> religiós per a persones marginals. Ens ha interessat veure els punts de confluència i separació entre aquesta institució amb els sistemes de governabilitat de l'Estat Espanyol i més específicament de la Comunitat Autònoma de Catalunya. Per desenvolupar aquest treball, conceptualment em situo en la discussió oberta per Michel Foucault (2009) sobre l'analítica del poder i les maneres de subjectivació de l'ésser humà en la cultura occidental. Com a eina teòrica ens ha permès analitzar i examinar els diferents mecanismes i tecnologies desenvolupats per al govern i control de les poblacions, en aquest cas específic de poblacions marginals, tant a l'interior de la institució com des de l'Estat. I busco establir un diàleg amb la noció de caritat, entesa aquesta, no només com un dels mecanismes desenvolupats per les esglésies per a l'atenció d'aquestes poblacions, sinó des d'una lectura del cristianisme, entendre la caritat com a possibilitat d'establir relacions de reciprocitat i cura de "l'altre", en termes de Weil (2010). Es tracta, en aquest sentit, de fer compatibles dues perspectives diferents, relacionada l'una amb l'gubernamentabilidad i l'altra amb la noció de justícia


En esta investigación se analiza cómo se configura el Ministerio Cristiano REMAR, [que significa rehabilitación para marginados] como un espacio de <acogida- encierro> religioso para personas marginales. Nos ha interesado ver los puntos de confluencia y separación entre ésta institución con los sistemas de gubernamentalidad del Estado Español y más específicamente de la Comunidad Autónoma de Catalunya. Para desarrollar este trabajo, conceptualmente me sitúo en la discusión abierta por Michel Foucault (2009) sobre la analítica del poder y los modos de subjetivación y objetivación del ser humano en la cultura occidental. Como herramienta teórica nos ha permitido analizar y examinar los diferentes mecanismos y tecnologías desarrollados para el gobierno y control de las poblaciones, en este caso específico de poblaciones marginales, tanto al interior de la institución como desde el Estado. Y busco establecer un diálogo con la noción de caridad, entendida esta, no solo como uno de los mecanismos desarrollados por las iglesias para la atención de estas poblaciones, sino desde una lectura del cristianismo, entender la caridad como posibilidad de establecer relaciones de reciprocidad y cuidado del "otro", en términos de Weil (2010). Se trata, en este sentido, de hacer compatibles dos perspectivas distintas, relacionada la una con la gubernamentabilidad y la otra con la noción de justicia


This research analyzes how the Christian Ministry REMAR, [which means rehabilitation for the marginalized] is configured as a religious space of <care and confinement> for marginalized people. We have been interested in seeing the points of confluence and separation between this institution and the governmentality of the Spanish State and more specifically of the Autonomous Community of Catalonia. To develop this research, I use the conceptual discussion proposed by Michel Foucault (2009) on the analytic of power and the modes of subjectivation and objectivation of the human being in Western culture. This discussion, as a theoretical tool, has allowed us to analyze and to look closer to the different mechanisms and technologies developed for population government and control. In this specific case the government and control of marginal populations, both within the institution and in the State. And I seek to establish a dialogue with the notion of charity, understood not only as one of the mechanisms developed by the church for the attention of these populations, but from a reading of Christianity, to understand charity as a possibility of establishing relationships of reciprocity and Care of the "other", in terms of Weil (2010). In this sense, it is a matter of making two different perspectives compatible, one related to Governmentality and the other to the notion of justice

Paraules clau

Biopolítica; Caritat; Marginalitat; Caridad; Biopolitics; Charity; Marginality

Matèries

3 - Ciències socials; 36 - Benestar i problemes socials.Treball social. Ajuda social. Vivenda. Assegurances; 39 - Etnologia. Etnografia. Folklore; 572 - Antropologia

Àrea de coneixement

Ciències Socials i jurídiques

Documents

TESIS.pdf

6.330Mb

 

Drets

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)